Deu mesos després de les eleccions presidencials del 2007, en què el Partit Comunista Francès (PCF) només havia totalitzat el 2% dels vots, ara aconsegueix millorar fins al 9% dels sufragis després de les eleccions locals dels dies 9 i 16 de març passat. Si bé el percentatge és lleugerament inferior al del 2001, aquest excel•lent resultat confirma una implantació local d’aquest partit en el conjunt de l’Estat francès. A més, el PCF surt amb més elegits dels que tenia.
En aquest terratrèmol d’esquerra provocat pel rebuig a les polítiques de Sarkozy, de la UMP i del MEDEF, el Partit Socialista assoleix la major part de la victòria. L’esquerra presideix ara una majoria de departaments (60%) i ha conquerit grans ciutats com Tolosa de Llenguadoc, Reims, Metz, Saint-Etienne i Rennes. La UMP conserva Marsella i Burdeus. En aquest panorama, hom veu també algun ministre batut, com el simbòlic i mediàtic Xavier Darcos, ministre d’Educació i amic de Sarkozy, que acaba de perdre l’alcaldia de Périgueux. Entre setembre i març, el flamant president de la república francesa ha baixat més de 30 punts en els sondejos; no s’ha vist mai a França tal davallada.
Resultats de l’esquerra
No podem oblidar els bons resultats d’algunes llistes d’extrema esquerra; aconsegueixen el 5% de l’escrutini, llindar fatídic pel reintegrament de les despeses i sobretot per fer possible una fusió a la segona volta amb altres llistes no guanyadores. Aquestes candidatures s’han beneficiat dels votants comunistes decebuts de les aliances entre l’exesquerra plural (PS, PCF, PRG, Verds).
Aquests bons resultats de l’esquerra i el PCF es confirmen a la Catalunya Nord, fins i tot a Perpinyà, on el batlle de la UMP ha pogut conservar l’ajuntament gràcies a les astúcies d’un sistema gairebé mafiós instaurat fa trenta anys pel seu propi pare. Aquesta elecció està pendent d’una decisió del tribunal admnistratiu arran d’una querella presentada per l’esquerra, a propòsit d’un frau constatat en una oficina de vot d’un barri popular de la ciutat.
Aquestes eleccions locals han estat influïdes pels problemes nacionals i fan palès el vot de sanció al govern i al president de la república. Ens ho esperàvem; el govern i el president Sarkozy no pensen pas frenar el ritme de les reformes ultraliberals. Volen transformar França, un país construït amb el progrés social, en un altre de molt liberal, com ho són la Gran Bretanya i els Estats Units.
Nicolás Garcia
Alcalde de la ciutat d’Elna pel Partit Comunista Francés
Etiquetes de comentaris: França, Internacional, Partits polítics
