El crit Avortament lliure i gratuït era el crit de les dones en els moments de la Transició. Reivindicàvem un dret que formava part dels drets mínims necessaris per a una normalitat democràtica. Una reivindicació, però, que només fèiem les forces d’esquerra, perquè les dones de la burgesia no han tingut mai cap problema: un viatget a l’estranger i tot arreglat
I la Transició va anar com va anar, i els drets de les dones, entre altres, també van quedar escanyolits. Va ser als primers ajuntaments d’esquerres que vam aconseguir els centres de planificació familiar i que s’assessorés sobre la contracepció. Vam seguir amb les autoinculpacions per reivindicar el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs i solida-ritzar-nos amb les dones i professionals que, per aquest motiu, eren represaliades.
No va ser fins l’any 1985 que el govern del PSOE va aprovar la llei de l’avortament a Espanya, que continua sent la llei amb la qual ens regim en l’actualitat. Ja en el seu moment vam denunciar aquesta llei com a “hipòcrita, insuficient, estreta i ofensiva per a les dones”, ja que en cap cas ens deixa decidir a nosaltres.
En aquesta llei sempre ha de ser un professional qui digui que “l’embaràs t’afecta greument a la salut física o psicològica”. Ens demanàvem aleshores, i encara avui, si una dona no és prou capaç de saber si un embaràs li afecta. Per aquest motiu, nosaltres hem mantingut en els programes la necessitat de canviar aquesta llei per una llei de terminis que permeti a les dones decidir.
La preocupant realitat vint-i.-set anys després és que la sanitat publica a Catalunya tan sols es fa càrrec del 30% dels casos de supòsit legal, un 20% dels quals deriva a la sanitat privada.
En paral·lel, han sorgit clíniques privades que s’han constituït un negociet per a propietaris i professionals, que s’han mirat amb vista grossa els supòsits de la llei i a les dones ens han anat resolent la papereta. Aquesta situació ha fet que, els últims anys, gairebé no hi hagi hagut problemes. És per això que són moltes les dones, especialment les més joves, que consideren que aquesta qüestió està resolta. Però, per poc que es conegués la llei, sabíem que estàvem en un buit legal i que en qualsevol moment d’ofensiva de les forces catòlico-feixistes i reaccionàries, com està passant els darrers temps, podia petar. I ha petat! Denúncies a les clíniques i registres, detenció de professio-nals, interrogatoris i inculpacions a dones. Fins i tot el president de la Conferència Episcopal ha de-manat la suspensió de la llei.
Per tots aquests motius, no ens podem quedar aturades. Cal seguir lluitant per la modificació de la llei, i per això caldrà una bona campanya de difusió i explicació. A hores d’ara ja hi ha dones que tenen moltes dificultats per aconseguir l’autorització dels professionals per supòsit legal.
Ja hem vist com el Partit Socialista, tot i l’opinió contrària de la majoria de les seves militants, va excloure del seu programa electoral la modificació de la llei, al·legant la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, que no era una “demanda social”. Doncs bé, les dones i homes d’esquerres i progressistes ens mobilitzarem per fer-los entendre que modificar la llei és una demanda i una necessitat social. Així doncs, la lluita continua: autoinculpacions, debats, propostes, manifestacions.
Teresa Fortuny
Etiquetes de comentaris: Dona, Feminisme
