Es veu que aquest any serà l’any de la igualtat. Es deu haver posat de moda, perquè fins i tot en tenim un ministeri. Però de què serveix això si les coses quotidianes segueixen sent sexistes i discriminatòries? Els rols de gènere ens persegueixen allà on anem. Fins i tot als bars.
Quan vas a prendre alguna cosa, has de tenir clar quin és el teu sexe, i no només per anar al lavabo. Els locals estan distribuïts segons el gènere dels seus usuaris: hi ha els unisexs, com ara els restaurants, bars de tapes, pubs i cafès; desprès tenim les granges, on només poden entrar les dones a fer el cafè amb llet després de portar la canalla a l’escola, i, per últim, els mítics bars de iaios, el reialme dels mascles, on molts hi passen mitja vida. Però el problema no és només aquest. El cas és que un home pot entrar quan vulgui en un bar de dones, però si elles van a un bar d’homes, s’hauran d’enfrontar a les seves mirades inquisidores. I això no és tot.
Imagineu, per exemple, que tres persones van a sopar. Sou dues noies i un noi i us porten dues coles i una cervesa. Per a qui és cada cosa? El gremi d’hostaleria ho té molt clar; hi ha dife-rents tipus de begudes, les de dona i les d’home: cola light vs cola normal, licor de poma vs conyac, bitter vs vermut, clara vs canya, tallat vs cigaló... I encara hem de donar gràcies que ens han creat les cerveses 0,0 i ja no ens miren malament per de-manar una birra. En aquest sentit, no només les dones estem discriminades, sinó que la identitat masculina es posa en dubte si ells demanen una light.
Ara anem a sopar amb un amic: primer has de venir sopada de casa, ja que l’amanida serà per a tu i la norma diu que no pots menjar més que ell. I què en penseu del ritual del vi? Es veu que s’ha de ser home per tenir paladar, perquè el protocol diu que a les dones se les serveix primer, però no saben escollir el vi adient. Arriba l’hora del cafè: els homes no tenen dret a ser diabètics, la sacarina és cosa de dones. I ja no parlem del compte. Tant fa que l’hagi demanat la dona, es veu que els qui maneguen la pasta són ells. I el moment-baralla jo convido té un únic guanyador. Els diners dels homes són més convincents.
I, per acabar, us deixem amb una reflexió: si la cuina sempre ha estat cosa de dones, per què la glòria dels fogons i les cassoles se l’emporta el gènere masculí?
Anna Poyatos / Jèssica Martos
Etiquetes de comentaris: Dona, Feminisme
