ÒSCAR MARTÍNEZ (article i foto)

Una vegada més, el govern de Zapatero ha desaprofitat un argument excel·lent com és la crisi econòmica per donar un gir a l'esquerra a la seva política econòmica socio-liberal. Aquests pressupostos segueixen en la línia precedent de restricció de la despesa pública amb la finalitat d'assegurar la famosa "estabilitat pressupostària". No modifiquen dos fets essencials: Espanya segueix sent un dels països amb menor percentatge de despesa pública en relació al seu PIB (un 38.6 %, mentre que la mitjana europea és de 46.8 %); i dintre de la despesa pública, la despesa social -un 20.38 % del PIB- segueix estant lluny del 27.2 % europeu, encara que Solbes digui que ha crescut un 9.5 % en relació a l'any anterior. Justament, en el moment en què més necessitarem polítiques socials que ens protegeixin de la crisi, el ministre d'economia segueix amb la dèria de contenir la despesa pública. Aquests ajustaments estructurals no ens han salvat dels efectes socials de la crisi econòmica, més aviat al contrari: tenim l'índex d'atur més alt de la UE (10.7 %, enfront del 6.8 % de la mitjana europea).

Més papistes que el papa

Tenim un dels pocs governs teòricament socialdemòcrates que queden en peus en la Unió Europea, però tot i així, mantenim una rigidesa pressupostària digna de Margaret Thatcher. Un clar exemple és el deute públic, que per a una UE orientada a la dreta és del 66.6 %, mentre que a Espanya és del 36.8 %. Quant a la inversió pública per estimular una economia amenaçada per la recessió, el pressupostat és clarament insuficient (la despesa en infraestructures només augmenta un 4.5 %). L'estat renuncia així al seu paper de motor de l'economia, la qual cosa no es comprèn, si tenim en compte l'aturada que està experimentant la construcció, un dels sectors econòmics clau. Un altre exemple que el timó de l'economia ha estat deixat en mans d'un liberal convençut és l'abolició de l'impost sobre el patrimoni, per la qual l'estat deixarà d'ingressar 1.200 milions d'euros, justament els que es necessiten per finançar la Llei de Dependència.

Per als bancs sí hi ha diners

El govern acaba d'anunciar que comprarà actius a la banca espanyola per valor de 30.000 milions d'euros, ampliables a 50.000 milions. Per finançar aquest dispendi, l'estat recorrerà a l'endeutament, cosa que no fa, com hem vist, per finançar l'estat social. Per què?

Quin model d'estat hi ha darrere d'aquests pressupostos?

Doncs el que està clar és que no és un estat social, com proclama la Constitució, sinó un estat liberal, almenys en l'econòmic. En un moment en què aquesta crisi està encara lluny de solucionar-se, el govern no està fent tot el que podria per plantar cara al que s'aproxima, que no és poc.