LUCÍA ARTAZCOZ
Tradicionalment la salut laboral ha analitzat el treball com a possible font d'exposició a riscos laborals de diferent naturalesa (de seguretat, higiènics, ergonòmics i psicosocials) i ha centrat la prevenció en l'àmbit de l'empresa. Des del punt de vista de la salut, però, és important la consideració del treball en una perspectiva estructural com determinant de desigualtats socials en la salut. En aquesta presentació es fa una reflexió sobre aquesta segona visió i es descriu com la flexibilitat laboral, l'atur, el treball a temps parcial o les jornades llargues de treball són importants determinants de la salut laboral.
En els últims anys des del món empresarial i polític s'ha impulsat la flexibilitat laboral com a element necessari per millorar el rendiment de la població treballadora i facilitar l'adaptació als canvis tecnològics i a un món cada vegada més globalitzat.(1) Tanmateix, hi ha pocs estudis sobre l'impacte de la inestabilitat laboral sobre l'estat de salut, cosa que contribuiria a posar en la balança els interessos econòmics i la salut com a dos elements essencials en la presa de decisions en els àmbits econòmics i laborals. De fet, estudis recents mostren una gran consistència en l'impacte negatiu de la inestabilitat laboral sobre la salut psicològica. És necessari, però, investigar el paper del gènere i la classe social, així com del context socioeconòmic.(2, 3)
Front a l'escassesa d'estudis sobre flexibilitat laboral i salut, n'hi ha molts que examinen l'impacte de l'atur sobre la salut mental.(4) Tanmateix, rarament s'ha estudiat el paper de la percepció de prestacions econòmiques d'atur, el del gènere i la classe social. Un estudi realitzat en població de Catalunya, evidenciava que rebre prestacions econòmiques d'atur té un efecte protector sobre l'impacte de la pèrdua de feina en la salut mental; que no hi ha diferències de gènere entre les persones solteres; que l'impacte és superior entre els homes menys qualificats amb responsabilitats familiars; i que, contràriament, conviure amb criatures tenia un efecte protector sobre la salut de les dones.(5)
Hi ha una bona evidència que la pèrdua de la feina remunerada té un impacte negatiu sobre la salut; també n'hi ha que les dones que treballen a temps complet com a mestresses de casa tenen pitjor estat de salut que les dones empleades.(6, 7, 8) Compaginar la vida laboral i familiar, però, té també un efecte negatiu sobre diferents dimensions de salut en les dones, sobretot entre les de classes més desafavorides. Per això, en la majoria dels països europeus el treball a temps parcial és una de les principals estratègies que utilitzen les dones per combinar de forma satisfactòria les seves obligacions familiars i laborals. Però, és realment positiu per a la salut? D'acord amb la III Enquesta Europea de Condicions de Treball, a la Unió Europea (UE-15) el treball a temps parcial és més monòton, amb menys oportunitats per aprendre i desenvolupar las habilitats, pitjor pagat en termes de preus/hora i s'associa a precarietat. (9) A més, significa una reducció en les pensions de jubilació, la limitació de les perspectives de promoció i que hi hagi menys dones en els llocs de decisió.
En l'extrem oposat al treball a temps parcial se situen les llargues jornades de treball. A la UE, el 20% dels treballadors fan més de 44 hores a la setmana i una tercera part en alguna etapa de la seva vida ha de treballar més de 10 hores diàries. Les llargues jornades de treball s'han associat a diferents trastorns de salut, encara que els resultat són contradictoris, però la recerca és insuficient per donar resposta a les raons que expliquen aquests resultats (relació directa de les llargues hores de treball amb el mal estat de salut, indirecta a través de la llarga exposició a dures condicions de treball o a través d'hàbits insalubres?) i les possibles desigualtats de gènere i de classe.(10) Un estudi recent a Barcelona pretenia respondre aquestes preguntes i observava un major impacte de les llargues jornades de treball en la salut de les dones que no s'explicaven per la suma amb les exigències del treball domèstic sinó possiblement per les pitjors condicions de treball en les dones. Entre les persones que treballaven més de 40 hores a la setmana, entre els homes era més freqüent en els més qualificats; entre les dones en les menys qualificades.
Aquestes dades il•lustren la importància del treball com a determinant de desigualtats socials en la salut. Les implicacions polítiques de la visió tradicional centrada en els riscos laborals i la que contempla el treball en una perspectiva estructural són clares. Mentre la primera col•loca la responsabilitat de la salut laboral fonamentalment en les empreses, els serveis de prevenció i les mútues d'accidents de treball i malalties professionals, la segona implica les polítiques econòmiques, laborals i socials i suposa que la salut ha d'estar present en qualsevol decisió que es prengui en aquests àmbits.
* Agència de Salut Pública de Barcelona.
1 Organization of Economic Cooperation and Development. Economic Outlook. Paris: OECD 1998.
2 Virtanen M, Kivimäki M, Joensuu M, et al. Temporary employment and health. A review. Int J Epidemiol. 2005; 34: 610-622.
3 Artazcoz L, Benach J, Borrell C, et al. Social inequalities in the impact of flexible employment on different domains of psychosocial health. J Epidemiol Community Health. 2005; 59: 761-767.
4 Janlert U. Unemployment as a disease and diseases of the un-employed. Scand J Work Environ Health. 1997;23(suppl 3):79-83.
5 Artazcoz L, Benach J, Borrell C, Cortès I. Unemployment and mental health: Understanding the interactions among gender, family roles, and social class. Am J Public Health. 2004; 94: 82-88.
6 Nathanson CA. Illness and the feminine role: a theoretical review. Soc Sci Med. 1975: 9: 57-62
7 Nathanson CA. Social roles and health status among women: The significance of employment. Soc Sci Med. 1980; 14: 463-471.
8 Artazcoz L, Borrell C, Benach J, et al. Women, family demands and health: the importance of employment status and social class. Soc Sci Med. 2004;59:263-274.
9 Fagan C, Burchell B. Gender, jobs and working conditions in the European Union. Luxembourg: Office for Official Publications of the European Communities, 2002
10 van der Hulst M. Long workhours and health. Scand J Work Environ Health. 2003; 29: 171-188.
*Secretari del
Consell Assessor de Salut Laboral
Etiquetes de comentaris: Salut, Tema Central
