Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.



DR. ANTONI BARBARÀ I MOLINA

"No és la meva voluntat fer alarmisme ni generar més incertesa en els moments de greu crisi actuals. Malauradament, però, fa alguns dies, setmanes, mesos i encara algun any que estem denunciant els propòsits confessos i notoris de poderosos interessos econòmics i empresarials de tornar a la càrrega privatitzadora amb la definitiva liquidació del sistema públic de salut com ara l’estem coneixent.


De fet hi ha massa exemples de pràctiques en vigor que són fórmules de copagament encobert. Però el més preocupant i lamentable és que l' Administració, el nostre Govern de la Generalitat, mitjançant la Conselleria de Salut corresponent, pel que es veu es fa ressò, assenteix explícitament i acompanya aquesta idea que passa per la imposició de mesures de copagament i limitacions diverses al caràcter gratuït i universal de l'atenció sanitària i de la salut.

Fa unes hores publicava una reflexió argumentada sobre i contra el copagament sanitari – que jo definitivament anomeno REpagament-, i remeto a la lectura d'aquell article pel que fa a la injustícia, inoportunitat, inutilitat i agressivitat que suposaria d'una tal regressió social. La Consellera venia de pronunciar altre cop el maleït concepte de copagament en el marc d'una trobada amb la indústria farmacèutica… una de les sangoneres més acreditades, més insaciables i sobretot més impunes de la situació econòmic-sanitària actual.
Ara mateix, i sense gairebé temps per pair les darreres amenaces ens informen, a la seva i nostra TV3 (ells la fan i nosaltres la paguem i copaguem), que la patronal de la sanitat ha signat un Pacte (?) entre ells mateixos: Foment de Treball i quatre de les més grans organitzacions de la patronal del sector. L'acord es visualitza amb imatges de signatura solemne entre aquest club de benefactors altruistes de la humanitat que llueixen un envejable bon humor i millor aspecte en temps de crisi. El portaveu de l’ONG en qüestió ens introdueix sense anestèsia en la crua realitat: "la sostenibilitat del sistema està en perill !!?? i cal estrènyer el cinturó una mica per poder sobreviure i superar la crisi. És el moment, inajornable, d'aplicar mesures, per molt "doloroses" que siguin i encara que –confessa sense cap vergonya ni rubor- agreugin les condicions i economies dels malalts, pacients pacients, usuaris impacients i en definitiva clients". La primera i gran mentida habitual i ritual, mai prou rebutjada ni refutada.

Recomanen al Departament de Salut aplicar "Taxes", copagaments en matèries com el menjar/ la cuina, el confort, o la mateixa medicació dels hospitals. La justificació és perversa: si a casa un s'ha de pagar el menjar, per què no quan és hospitalitzat? I el mateix i més per als medicaments i tractaments. Es tanca el circuit argumental que culpabilitza els malalts de la seva pròpia malaltia, perquè diuen "representa una sagnia per a les arques públiques,…i que sovint no està prou justificada (malalts imaginaris) o prou finançada (gents, sovint forànies, que no han cotitzat en temps i volum suficient). Gastem massa i abusem de la sanitat pública" diuen aquests empresaris del mercat de la salut. Ells que com empreses mercantils i amb afany – desmesurat afany- de lucre, es nodreixen com a vampirs dels pressupostos públics via concertacions, consorciacions, esternalitzacions, privatitzacions, mixtificacions, gestions… Ells, que sembla ser ignoren que la gent "normal" i evidentment els treballadors i treballadores, dones, pensionistes, vells, joves, precaris, immigrants, aturats, pobres i discapacitats, quan van a la xarxa assistencial i als hospitals públics òbviament no ho fan com a programa d'alimentació i tractament premeditat per gaudi i estalvi, ni com a vacances ni SPA, sinó per absoluta i resignada necessitat.
Igualment, han pactat ells recomanar a les autoritats que no incorpori noves atencions a la cartera de serveis (que ja ells oferiran a les mútues i assegurances i xarxes privades): Res d'atencions buco-dentals i evidentment que els transsexuals s'oblidin de canviar de sexe, gratis.

Només faig aquí una excepció, que confirma la regla, en la meva confrontació antagònica amb aquests mercaders de malaltia/no-salut, quan els he sentit qüestionar l'aplicació de la vacuna contra el papil•loma humà a noies adolescents, i que per altres motius d'eficàcia, seguretat , risc i relació preu- eficiència considero que no hauria de produir-se malgrat el negoci minvant d'algun laboratori farmacèutic. En tota la resta: oposició radical. D'arrel.

No es tracta d'ajudar, complementar, participar en la despesa en salut pública. L'assistència a la salut és un Dret inalienable conquerit per la lluita obrera i civilitzatòria que defensarem amb les urpes. I l'atenció a aquest dret, que ja hem pagat, ha de ser necessàriament universal, integral, gratuït, igualitari i de qualitat. De la xarxa privada que en facin la gestió dinerària que vulguin, i sempre que respectin les bones praxis i el rigor assistencial deontològic, que comprin i venguin "productes" sanitaris i mercadegin amb recursos privats que juguen a beneficis privats. Però les mans fora i lluny de la caixa pública, ... senyors patrons !!

Seguirem reivindicant, ara més que mai i quan és més necessària que mai la protecció social dels més febles i dels malalts pobres, que els recursos públics són per la salut i la sanitat publiques !... i en èpoques com l'actual, si cal, exclusivament !

He sentit que un sindicat, i no tots ni tan sols el que justament m'és més proper, (la UGT; per què no dir-ho?) s'ha pronunciat immediatament en contra d'aquestes peticions. Vull suposar que en les properes hores les posicions i les oposicions al disbarat seran massives, seran nítides, seran bel•ligerants i serioses, i ho seran per part de tots els sindicats, partits i organitzacions socials i polítiques que es reclamin ja no d'esquerres, sinó progressistes, humanistes, respectuoses amb els drets democràtics, civils i socials.
Ja puc anunciar que la meva organització, EUiA, ho farà com ho ha fet un i molts cops, denunciant sense ambigüitats qualsevol forma de copagament, privatització, inequitat o agressió als drets de la ciutadania. I cridant a tancar files en defensa del Sistema Públic de Salut. Sra.Geli, no es deixi pas convèncer i encara menys seduir per aquest seus companys de taula de consell d'administració. No toca, no li toca, no és just, no pot, no ha de, no entendríem, no callaríem, no ens resignaríem.

Etiquetes de comentaris: ,