Durant els mesos d'octubre i novembre una marxa de milers d'indígenes ha recorregut les ciutats colombianes per reclamar a Álvaro Uribe que escolti les seves reclamacions.La marxa va congregar més de 40.000 persones a Bogotà
"Que l'estat de Commoció Interior no apagui la veu dels Pobles indígenes i el crit de la Mare Terra".
CEFERINO ALONSO
El passat 20 d'octubre, més de 12.000 indígenes colombians van iniciar una marxa per la Via Panamericana a Colòmbia, com un símbol de resistència indígena i popular que busca generar un diàleg públic amb el govern d'Alvaro Uribe, actual president de Colòmbia. Els Pobles Indígenes, i les seves autoritats, van ser acompanyats per diferents sectors socials, populars i democràtics de Colòmbia, en el que ells han anomenat "La Gran Minga de Resistencia Indígena y Popular", una jornada d'unitat i resistència comunitària, social i popular.
Alvaro Uribe va ser convocat per "l'autoritat indígena" el 27 d'octubre. El president colombià va respondre amb una gran insolència a la Gran Minga dels Pobles a la ciutat de Cali, ja que el president Uribe va al•legar falta de seguretat per no assistir-hi. Curiós, no pot garantir ni la seva pròpia seguretat, amb un pressupost militar i de seguretat astronòmic: el 4,7% del PIB ( a Espanya és de l’1,69% del PIB) és a dir, uns 6.000 milions d' euros!!.
Els objectius de la marxa són diversos, van des de la recuperació de la memòria històrica -ja que els Pobles Indígenes han estat sistemàticament exterminats des de 1492-, la defensa de la seva identitat i de drets ancestrals, denunciar el Govern d'Uribe i el seu Parlament pel seu lligam amb el paramilitarisme... Tot això exigeix una reparació al sofriment que han patit els pobles indígenes al llarg de la història, primer amb els colonitzadors que sota la bandera de la reialesa espanyola van ocupar Colòmbia fins a la declaració d'independència el 1810, i posteriorment amb els successius governs, independitzats ja d'Espanya, i que representaven els diferents interessos dels terratinents i militars de les noves burgesies i classes polítiques.
Només durant el govern d'Uribe han estat assassinats 1.253 indígenes, 18 pobles es troben en perill d'extinció, i n'hi ha prop de 10.000 desplaçats. Pel fet de denunciar i reclamar les sistemàtiques violacions dels drets humans, els pobles indígenes han estat estigmatitzats i se'ls ha assenyalat com a guerrillers terroristes. En les setmanes que està durant la Minga Indígena, han estat assassinats 2 indígenes i 121 han resultat ferits per la força militar.
La utilització de proves falses per part del govern Uribe per acusar els indígenes com a membres de les FARC i les campanyes per desacreditar les organitzacions de la societat civil, serveixen per alçar la preocupació internacional pels indígenes i les organitzacions socials.
Organitzacions polítiques com el Pol Democràtic Alternatiu, els sindicats, ONG de Drets Humans de Colòmbia, estudiants de les universitats públiques, el moviment social de dones contra la guerra, els sindicalistes i tot el sector social, també s'han pronunciat en suport a la Minga. De la mateixa forma ho han fet organismes internacionals de drets humans. També, un gran nombre de diputats europeus han elaborat una declaració parlamentària sobre la repressió dels moviments indígenes i sindicals a Colòmbia, presentada el passat 22 d'octubre , en la que s'afirma que aquests esdeveniments violents no poden quedar en la impunitat i reconeixen com a legítimes les reivindicacions dels indígenes.
El passat 6 de novembre es va fer lliurament al Consolat de Colòmbia a Barcelona d'un Comunicat firmat per diverses ONG de Catalunya que treballen amb programes a Colòmbia, en el qual es denuncia la repressió i es dóna suport a la Marxa. Des de Catalunya, se segueixen amb preocupació els esdeveniments i s'han programat diverses accions per donar a conèixer la protesta i els objectius que el Govern d'Uribe vol ignorar.
Per què es mobilitzen els pobles indígenes?
- Pel dret a la vida, contra el genocidi i els crims de lesa humanitat.
- Per la defensa i alliberament dels seus drets territorials, per la derogatòria immediata de la Llei de Desenvolupament Rural com a màxima expressió d'exclusió, repressió i discriminació dels Pobles Indígenes de Colòmbia
- Exigeixen al Govern Nacional que adopti la Declaració Universal de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes.
- Marxen per exigir el seu dret fonamental a la pau i denunciar el fracàs de la política de guerra de la seguretat democrática. Proposen una sortida negociada i digna al conflicte armat a Colòmbia.
- Contra la criminalització i judicialització al moviment indígena i a la protesta social i la satanització dels moviments i organitzacions socials que reivindiquen el dret a la vida, als seus territoris, autonomia i al respecte i vigència dels drets humans i el dret internacional humanitari.
- Perquè no es firmi el Tractat de Lliure Comerç -TLC-, amb cap país, ja que addueixen que això equival a lliurar la riquesa del país i el treball de tot un poble a les Transnacionals.
- Des de la Minga de Resistència Indígena i Popular, s'ha ressaltat la voluntat política de conservar i restablir l'Estat social de dret, donar suport a les actuacions de la Cort Suprema de Justícia, exigir càstig per als responsables de crims de lesa humanitat, i justícia i reparació per a les mates.
- És en aquest context, segurament més complex encara del que es descriu, on s'emmarca la mobilització del Moviment Indígena. Mobilització que reclama la solidaritat de la societat catalana, de les seves institucions i entitats públiques, dels seus moviments socials, sindicals i polítics. Ningú no pot ignorar el genocidi contra els pobles indígenes.
Colòmbia no és el paradís de la pau
Per la via de la política de seguretat democràtica 1.253 indígenes han estat assassinats durant els últims 6 anys, 18 pobles indígenes en vies d'extinció mates de l'abandonament i desídia de l'Estat, 450.000 indígenes sense terra, 3.000.000 de ciutadans colombians viuen refugiats per fora del país, 400.000 famílies han perdut el seu habitatge, 4.000.000 de desplaçats interns, 30.000 desapareguts, 5.000 execucions extrajudicials; centenars d'educadors, periodistes i sindicalistes assassinats durant els últims 6 anys, el 45% de la població en situació absolutament precària sumida en subocupació, 2.000.000 de persones en situació de mendicitat, milers de víctimes dels actors armats il•legals i de les forces de l'Estat sense veritat, justícia, ni reparació. A més, prop de 6 milions d'hectàrees, de les millors terres del país, estan en mans dels narco-polítics-paramilitars com el seu botí de guerra.
Etiquetes de comentaris: Colombia, Internacional
