Destacat
REDACCIÓ. Quan es comença a parlar de Salut laboral?
ANTONI BARBARÀ. La Salut Laboral és un concepte relativament recent malgrat que des de sempre el treball ha estat considerat com un factor molt decisiu i sens dubte dels més importants tant a nivell personal com social.
En l’etapa actual hauríem de fixar els primers intents seriosos de tractar el tema del binomi treball- salut d'una manera ampla i transversal, cap a finals de la dècada dels anys 70, inicis dels 80, quan una generació de professionals mèdics i alguns sindicalistes avançats al seu temps, superen les estrictes visions del que s'anomenava "Medicina del Trabajo" i que no era sinó una veritable sub-especialitat mèdica per tal de cobrir l'expedient de les Lleis del franquisme pel que feia a prevenció de sinistralitat, mortalitat o malalties professionals.
El llistat d'aquells pioners és relativament escàs i per tal de no ometre involuntàriament cap nom, tan sols citaré dues personalitats rellevants i properes: el company Giovanni Berlingüer a Itàlia, vinculat a l'històric PCI i a la sindical CGIL; i el company, camarada i amic Ignasi Fina a Barcelona. L' Ignasi, malauradament desaparegut, era llavors metge a la Unitat de Salut Laboral de l'Ajuntament de Barcelona i va ser un dels primers en posar el seu profund coneixement de la matèria al servei dels treballadors/es i els seus interessos front a les habituals pressions i dominacions de les patronals. Anys desprès, l'Ignasi Fina va ser regidor de Salut Pública (2003-2007) al mateix Ajuntament (del que havia estat acomiadat en el seu dia), i entre d'altres accions va recuperar el Consell Assessor de Salut Laboral de Barcelona i va renovar l' impuls en tots els fronts per una forma de tractar el treball com a fil roig determinant de salut.
R. En quina mesura el treball determina l'estat de salut?
A.B. A totes les descripcions clàssiques del que es conceptua com a "Determinants en Salut, el treball és un paràmetre de referència obligada. El treball mai és neutre en salut, com dèiem a les Jornades que vam celebrar EUiA / i el PEE europeu a finals de juny de 2007 tot parlant de "Precarietat i Salut" (veure conclusió editada com a "Carta de Barcelona").
Per a nosaltres el tema és molt més que un indicador i esdevé autèntica centralitat de la nostra anàlisi i proposta. El mateix treball o la seva absència- l'atur, la precarietat, inestabilitat, discriminació i la in-equitat per motius de gènere, classe o procedència, els baixos salaris, la pressió patronal i l' estrès amb els conseqüents riscos psicosocials, síndromes de "burn out" o de "mobbing laboral", jornades prolongades d' horari, canvis de torn, treball no remunerat i domèstic, regulació jurídica i pràctiques sindicals, gratificació i utilitat social de la feina, equips de treball positius i respectuosos, índex de sinistralitat i mortalitat laboral, malalties professionals, models de creixement i consum, i un llarg etcètera són la substància, apassionant per a nosaltres, de tot aquest tema. Avui sabem que tal treballes, o no, així vius en salut o en malaltia. Longevitat, benestar i qualitat de vida són elements directament vinculats al treball i les seves condicions.
Etiquetes de comentaris: Tema Central
