MIGUEL ÀNGEL SÒRIAQuants pintors compromesos amb els seus pobles! És una feina quasi impossible escollir-ne només un. Ràpidament em venen a la memòria els grans muralistes mexicans: Orozco, Rivera i Alfaro Siqueiros. Roberto Matta, el surrealista xilè tan estimat. El cubà Wifredo Lam. Per què no donar una ullada a cada un d'ells? El brasiler Cándido Portinari, tan ben reflectit per Nicolás Guillén. I com en totes les relacions fetes de memòria segur que cometo molts oblits imperdonables.
Però hi ha un racó especial per a l'equatorià Oswaldo Guayasamín (1919-1999). D'ell és la frase del títol. Que el seu record ompli les absències dels altres! No podrà tornar però continua estant en la memòria del poble cubà, en la de tots els que encara l'admirem i en la dels seus compatriotes equatorians, als que va deixar la major part de la seva obra, recollida majoritàriament a la Fundació que porta el seu nom. No podem deixar de fer esment de la seva gran proposta en la que encara estava treballant quan el va sorprendre la mort: "La Capilla del Hombre". Més de 15.000 m2 construïts a Quito, que acolliran tot un conjunt de col•leccions d'arqueologia, d'art colonial i contemporani i el fons de la Fundació.
En el moment de la seva mort, Abel Prieto, Ministre de Cultura cubà, declarava: "Per a nosaltres va ser un entranyable amic, un defensor incondicional de la Revolució, un germà de somnis i ideals".
Fidel Castro: "L’Amèrica Llatina (ha perdut) un honorable americà que va saber reflectir al seu art, no només el patiment dels seus compatriotes, sinó també les seves cultures i les seves virtuts... No podem admetre que va morir, perquè els homes com ell no moren: es multipliquen en els seus pobles..."
Pablo Neruda, allà en el 1969, va escriure al catàleg de la seva exposició La Edad de la Ira, a Santiago de Chile: "...tiene el toque de la fuerza, es un anfitrión de las raíces, da cita a la tempestad, a la violencia, a la inexactitud. Y por ello, a la vista y paciencia de nuestros ojos, se transforma en luz... su corazón es nutricio y figurativo, está lleno de criaturas, de dolores terrestres, de personas agobiadas, de tortura y de signos... Pensemos antes de entrar en su pintura porque no nos será fàcil volver".
El llum, sense cap dubte, el mantenim encès.
Etiquetes de comentaris: Cultura
