La crisis econòmica esta anant a més. Les dades i els pronòstics que des de l'executiu de Jose Luis Rodriguez Zapatero es donaven, i que pretenien donar una visió més suau d'aquesta crisis, s'han vist superats per la crua realitat. S'arribarà als 4 milions d'aturats ben aviat, després que en el mes de gener hagi hagut una crescuda històrica de l'atur del 6.35%, amb més de 200.000 persones més sense feina. Una crisis que afecta especialment als sectors eternament més perjudicats, com són les dones i els i les joves.
Observem que s'ha iniciat la discussió del Pacte de la Crisis, on l'expressió de la lluita de classes s'esta definint a través dels posicionaments dels diferents protagonistes. Els interessos de la classe treballadora cal defensar-los davant la intenció de la patronal d'una retallada de drets.
La crisis financera ha d'obrir el debat sobre el paper de l'estat amb la banca, i cal apuntar a la creació d'una banca pública en contraposició a la banca privada. No s'arreglarà el problema rescatant entitats bancàries. Els bancs, com a expressió de l'oligarquia financera que són, estan agreujant la crisis amb la falta de crèdit, que agreuja la situació de falta de liquidesa de moltes empreses, i porta al tancament a petites i mitjanes empreses.
Amb la crisis s'esta escenificant la divisió entre capital financer i la burgesia industrial, on els interessos de cadascuna de les parts s'estan demostrant irreconciliables, com afirmava, el gens sospitós d'esquerranós, Josep Antoni Duran i Lleida. La burgesia industrial acusa el capital financer de no afavorir l'economia productiva, primant inversions especulatives en mercats estrangers. I és per això, que cal un posicionament ferm i clar d'on esta Zapatero i PSOE. O s'esta per una estructura econòmica productiva o s'esta amb l'economia de l'especulació.
Cal doncs, defensar un model industrial propi, que ajudi a la generació de llocs de treball, i que es realitzi un canvi en l'estructura del model productiu de l'Estat Espanyol. Per això el 14 de març ha de suposar una fita en la lluita contra la crisis. Cal defensar el llocs de treball i les garanties socials per als milions d'aturats i aturades. Cal protegir més que mai la gran bossa de pobresa que esta creixent a mesura que s'esgoten els subsidis d'atur, lluitar contra el perill d'exclusió social. Cal, en definitiva, apostar per una economia més estable, innovadora i de qualitat. Per això, la mobilització del 14M és per la defensa del treball i per un país de futur, socialment més just.Etiquetes de comentaris: Editorial, Treball
La crisis econòmica esta anant a més. Les dades i els pronòstics que des de l'executiu de Jose Luis Rodriguez Zapatero es donaven, i que pretenien donar una visió més suau d'aquesta crisis, s'han vist superats per la crua realitat. S'arribarà als 4 milions d'aturats ben aviat, després que en el mes de gener hagi hagut una crescuda històrica de l'atur del 6.35%, amb més de 200.000 persones més sense feina. Una crisis que afecta especialment als sectors eternament més perjudicats, com són les dones i els i les joves.