ANNA RUIZ
Viatjes sovint a l’illa?
Depèn com s’entengui, però sento que menys del que voldria. El primer contacte va ser l’any 97 i fins el 2001 no vaig tornar, després al 2004 i del 2006 al 2009 ha coincidit que he anat un cop cada any.
Què entens per solidaritat?
No esperes res, estàs amb ells perquè tots som, formem i ens sentim part del mateix, sigui un ideal, una lluita…qualsevol objectiu.
I per què amb Cuba?
Ideològicament sempre he defensat el dret de les persones i dels pobles de triar el seu propi destí. Abans, ara i sempre, sense interferències ni internes ni externes; internes com els poders mediàtics que estan al servei de qui els paga i externes com els poders polítics i econòmics. Cuba ha estat sempre per mi exemple de poble decidit a guanyar-se la llibertat i a mantenir-la. Cuba i la seva revolució ha estat i continua sent un mirall on molts pobles del mon es veuen reflectits, és l’esperança per a molts dels que pensen que la justícia social és possible.
De quina manera practiqueu la solidaritat?
Jo formo part del Casal d’Amistat amb Cuba de Badalona, entitat que, des de fa quasi 20 anys treballa amb la solidaritat amb Cuba. Treballem fonamentalment la que s’anomena solidaritat política, que passa per difondre que Cuba ve patint un bloqueig econòmic i financer des de fa quasi 50 anys per part del EUA i els seu aliats, ja que les lleis dels EUA que regulen aquest bloqueig son extraterritorials i afecten les relacions del major poder econòmic de la terra i tercers països, que si comerciéssin amb Cuba no ho podrien fer amb els EUA, contravenint tot el dret internacional. Per aquest motiu defensem el dret del poble cubà a triar el seu destí, sense interferències, com qualsevol altre poble del món.
També donem a conèixer la realitat cubana, ja que les empreses de comunicació del nostre país quan parlen de Cuba ho fan de forma distorsionada i interessada. I un dels temes que més ens preocupa actualment, és la difusió i la lluita per la llibertat de 5 cubans lluitadors contra el terrorisme que des de Miami, i amb connivència de les autoritats dels EUA, es fa contra Cuba i que estan injustament a presons dels EUA des de setembre de 1998 desprès d’un judici manipulat a la mateixa ciutat de Miami. També reclamem el dret dels seus familiars a que els visitin. Es dona el cas de que a dues de les esposes mai les han deixat entrar als EUA per poder visitar als seus marits, contravenint un altre cop més un dret humà bàsic.
Al mateix temps com existeix el bloqueig ens creiem amb el dret de promoure la cooperació pel desenvolupament i presentem projectes a les nostres institucions, per tal que ens subvencionin i dur-los a terme a Cuba. Des de fa anys els projectes que presentem estan relacionats amb la implementació d’energia solar en zones aïllades de muntanya a la província de Santiago de Cuba.
Teniu recolzament institucional?
Tenim recolzament, quan el tenim, en la subvenció dels projectes. A l’entitat com a tal mai hem volgut gaudir de subvencions pels nostre funcionament, volem ser lliures de triar les nostres línies de treball. I també perquè respectem molt els diners públics, que són de tots els ciutadans.
Teniu recolzament popular al barri?
El nostre treball es realitza per tota la ciutat de Badalona. I considerem que sí que tenim recolzament. Cuba és estimada, li pesi a qui li pesi. A les nostres accions i activitats participa molta gent, tot i considerant la desmobilització general que patim, ja siguin de caràcter polític, cultural o lúdiques.
Quins compromisos heu assolit amb la illa per a aquest any?
Continuem en la difusió de la realitat cubana a través d’un fulletó que publiquem dos cops a l’any i repartim a les activitats que es fan als barris de Badalona. Treballem per la llibertat dels 5, amb la difusió del cas. Acabarem la campanya de recollida de fons per ajuda als damnificats pels huracans del 2008. Acabarem el projecte d’electrificació fotovoltaica del poblat de Santa Maria de Loreto a Songo la Malla a la província de Santiago de Cuba, i estem difonent les “Romerias de Mayo” que es celebren a Holguín cada any entre els dies 3 i 8 de maig, que s’han convertit en un Festival Mundial de Joventuts artístiques i intel·lectuals, i que els companys d’Holguín, amb qui mantenim especials vincles en el terreny cultural, ens han demanat que difonguem. Aprofito aquestes pàgines per animar als joves i no tan joves a que mirin la pagina web “baibrama.cult.cu” o busquin a un cercador “romerias de mayo” i vegin l’esclat de pensament, de cultura i d’activitats que es duen a terme en aquests dies a Holguín. Val la pena que s’ho mirin, que s’animin i que hi vagin com a visitants o participants actius en les manifestacions d’art o els col·loquis.
A 50 anys del triomf de la Revolució, podries dir-nos en poques paraules què vol dir per a tu ser revolucionari?
Revolucionari és una paraula molt profunda, amb molt contingut. Per a mi són aquelles persones que volen i actuen per tal que el món evolucioni cap la justícia social per sobre de totes les coses, la igualtat real d’oportunitats en tots els àmbits, que desaparegui l’explotació. Per sobre de tot, actuar per aconseguir un món millor per a l’èsser humà i el seu entorn.
Sempre diem que som solidaris amb Cuba...què en podries dir de la solidaritat de Cuba cap a altres països?
Cuba és l’exemple de solidaritat. Un país bloquejat i amb moltes mancances de caire econòmic sempre ha estat de forma activa lluitant per causes justes que afectaven a d’altres (va jugar un paper molt important en la lluita contra l’ apartheid a Sud-àfrica per exemple) o ha aportat metges, mestres i educadors, esportistes, etc. Allà on ningú més volia estar però que eren imprescindibles, sense esperar res a canvi. I no parlem de la quantitat de joves de països empobrits, on la seva única oportunitat de formació ha estat Cuba amb les seves beques. Centenars de metges i d’altres professionals llatinoamericans, sahrauís, palestins, africans, s’han format a Cuba i avui dia estan servint als seus pobles, retornant el que de Cuba han rebut.
Creus que Obama està significant alguna mena de canvi?
Per ara el canvi només és d’imatge, de discurs tot i que el discurs tampoc incorporava canvis substancials; el “nosaltres podem” és encoratjador, però podem què? No ha fet res ni respecte a Cuba ni respecte a altres temes que va prometre com desmantellar la base de Guantanamo.
Vivim en un món amb pensament únic imperant, i per això tenim aquí una batalla d'idees molt forta, creus que la guanyarem?
Pensament únic....això és el que voldrien els països rics i capitalistes. Al món hi ha moltes persones que no formen part d’aquests països, i bé deuen pensar d’una altra manera....Si bé no podem negar que el capitalisme intenta que hagi un pensament únic, no hi és, exemple som nosaltres que vivim al capitalisme i no pensem com ells, no?
Per tant, no sé quan, ni si ho veuré, però estic segura que com Fidel va dir “el mundo o es socialista o no será”Etiquetes de comentaris: Catalunya, revolució cubana
