SALVA TORRES
Quantes vegades has estat a Cuba?
22 vegades, si no recordo malament.
Per què?
Per diversos motius diferents. Per la meva professió de Director d’Agència de Viatges, vaig haver de viatjar sovint, per temes relacionats amb turisme. Per la meva responsabilitat al Casal d’Amistat Català-Cubà de Barcelona, del que sóc President, també vaig viatjar a trobades Solidaries contra el Bloqueig i les agressions dels Estats Units. I per la meva condició de comunista, he viatjat tantes vegades com el nostre compromís Internacionalista ha estat requerit, pels nostres camarades del Partit Comunista Cubà.
Sabem que no t’agraden gaire les medalles. No obstant això, podries dir-nos què significa aquest reconeixement per a tu?
El fet que el Consell d’Estat de Cuba, a petició de l’Institut Cubà d’Amistat amb els Pobles, hagi decidit atorgar en la meva persona la Medalla de l’Amistat, és una mostra més d’aquesta immensa generositat i agraïment de la Revolució Cubana a tots aquells que lluiten per un món més just, més solidari, on la dignitat, la independència i el dret a decidir dels pobles sigui la condició mínima per iniciar els processos de transformació social, tan necessaris com imprescindibles. Aquesta medalla, tot i ser atorgada a nivell personal, és un reconeixement sincer i fraternal al Moviment de Solidaritat amb Cuba a Catalunya, compost per desenes de companyes i companys que per més de vint anys continuen infatigablement treballant per l’acostament sincer entre els pobles cubà i català, perquè ens coneguem millor i evitar que l’enemic comú, l’Imperialisme Nord-Americà, ens passi i confongui amb les seves mentides i les seves veritats a mitges, tan difoses pels mitjans de comunicació a l’Estat Espanyol i recolzades fonamentalment pel Partit Popular i CiU. En condicions difícils, sense suports institucionals, sol comptant amb les pròpies forces agrupades en una plataforma unitària de solidaritat amb Cuba i contra el Bloqueig: DEFENSEM CUBA.
Entenc que no és possible atorgar-los una medalla de l’amistat a tots els companys i companyes que se la mereixen i l’accepto amb molta alegria i honor, també en nom dels meus companys i companyes, entre els quals hi ha militants del Partit dels i li Comunistes de Catalunya i dels Col.lectius de Joves Comunistes.
Què entens per solidaritat?
Si ens referim a una causa, un poble o un país, Solidaritat és una paraula que han intentat prostituir, precisament per buidar-la de tot contingut ideològic, en aquesta batalla que entaulem tots els dies en el camp de les idees. L’han homologat a caritat, asistencialisme i donació ( donar el que et sobra ), quan és al contrari, és compartir el que tens, és recolzar incondicionalment sense esperar gens a canvi. Per això li sumem la paraula Internacionalista, i axí aquesta paraula marca un perfil més transformador (en llenguatge europeu), més revolucionari en llenguatge universal.
Quins lligams te el PCC amb el govern de Cuba?
El Partit dels i les comunistes de Catalunya, té una històrica relació amb el Partit Comunista Cubà, precisament reforçada en els moments més difícils pels quals va passar la Revolució Cubana després de l’ensorrament del camp socialista i el període especial. En els moments difícils, és quan cal demostrar la verdadera amistat i la solidaritat internacionalista. El nostre Partit, amb els modestos medis de què disposa, va fer el que tenia i havia de fer : Solidaritat incondicional.
Fruit d’aquesta tasca, es van ampliar les relacions també personals, entre els nostres camarades i els camarades cubans, que exercien responsabilitats en els poders populars, sindicats, joventut, etc.
Com tu ja saps, a Cuba el govern és del poble i aquesta és la nostra relació amb el govern cubà: de poble a poble.
Com és treballa des del PCC la solidaritat amb Cuba?
Van ser militants comunistes els qui van fundar els Casals d’Amistat amb Cuba, que és com dir la columna vertebral del moviment de Solidaritat.
El PCC, és cofundador de la plataforma unitària DEFENSEM CUBA al costat dels altres organitzacions solidàries i polítiques.
Va ser un membre del PCC ja mort, l’entranyable camarada José Maria Valverde , qui va proposar el nom de DEFENSEM CUBA.
També es desenvolupen projectes de Cooperació en sectors estratègics com l’alimentació i agricultura per part de ONG’s on juguen un paper fonamental camarades del PCC.
És a dir, en tots els plans i de manera multidisciplinària, s’impulsen i recolzen projectes i campanyes de solidaritat amb Cuba. De forma unitària i respectuosa amb la necessària independència del moviment solidari, tant a Defensem Cuba com a altres nivells nostres, militants a Esquerra Unida i Alternativa promouen iniciatives solidàries, a nivells sectorials i municipals fonamentalment.
L’internacionalisme, integrat als plans de treball de les diverses cèl·lules, ha de facilitar que els camarades portin la solidaritat amb Cuba, a les Empreses i escoles, les universitats, els centres esportius, etc.
És amb aquesta finalitat que existeix la Cèl·lula de Solidaritat Internacionalista “Che Guevara” (http://www.cheguevaracat.blogspot.com/)
Què li diries a un militant o nouvingut militant per encoratjar-lo a què militi a la Cèl·lula Che Guevara?
Si el que desitja és posar en pràctica l’Internacionalisme i la Solidaritat, aquest és un marc idoni. Existeix un capitalisme globalitzat i un Imperialisme nord-americà que encara que en declivi, amb tot el seu poder militar, econòmic, polític i cultural segueix i continuarà agredint els pobles i governs que volen superar el capitalisme, el que vol dir que la lluita de classes a nivell internacional es manifesta a través de la lluita dels pobles pel seu alliberament nacional i social. Per això és necessari multiplicar la solidaritat internacionalista i denunciar la naturalesa depredadora i criminal de l’Imperialisme i els seus aliats, siguin aquests els sionistes , el govern marroquí, el govern Colombià o els seus còmplices subordinats de la U.E i l’OTAN.
Per als comunistes, és la cèl·lula el vincle amb la base social. El lloc on es debat i es crea la política del Partit. El treball col·lectiu ens fa més forts i efectius. Tot militant solidari que ho desitgi, té un lloc a la Cèl·lula “Che Guevara”.
Quasi sempre es practica el discurs de solidaritat amb Cuba...què en podries dir de la solidaritat de Cuba cap a altres paisos?
Cuba és l’exemple més palpable, del que es pot fer, quan triomfa una Revolució, no una caricatura de revolució. Quan es disputa el poder a la burgesia i s’aconsegueix amb el suport majoritari del poble, a partir d’allà, com a sobirans i independents, sense haver de retre homenatge a cap imperi, ni respondre a més interessos que els dels valors socialistes, es pot practicar la Solidaritat Internacionalista com ho ha fet històricament Cuba amb: Algèria, el Vietnam, R.A.Saharaui, Etiòpia, Nicaragua, Granada, per nomenar alguns països on també han vessat sang Cubana ; per lluitar contra l’apartheit Sud-Africà, com Angola, Namíbia i Moçambic. Tots els pobles llatinoamericans saben el que és la solidaritat cubana quan imperaven les terribles dictadures militars que van sembrar el terror, amb milers de morts, desapareguts i exiliats.
Amb el nou escenari a Ammèrica Latina, fruit de la presa del poder polític per les forces democràtic-populars en els processos electorals actuals, el paper solidari de Cuba a estat fonamental, per aconseguir que els esmentats governs d’esquerres, resolguin qüestions fonamentals, com l’eradicació de l’analfabetisme i l’assistència médica pels que mai no havien pogut gaudir d’ella.
Què dir de la solidaritat mèdica cubana a la resta del món?: des de Pakistan, fins a l’Àfrica, passant per Timor Est i la RA Saharahuí Democrática.
A 50 anys del triomf de la Revolució Cubana, podries dir-nos en poques paraules què vol dir per a teu ser revolucionari?
Com deia el Che, “el deure de tot verdader revolucionari és fer la revolució” i “una revolució o és socialista o és una caricatura de revolució “.La Revolució, es fa pas a pas, organitzant-la i des del nostre punt de vista i a Catalunya, revolucionari és aquell que tenint com a objectiu el socialisme, posa TOT de la seva part per canviar TOT el que ha de ser canviat, lluitant per conquerir el poder polític per al poble, alhora que organitza els treballadors i promou la seva unitat, practica l’Internacionalisme com part d’un projecte emancipatori mundial, vertebra un front polític d’esquerres i articula poder popular amb les organitzacions i moviments socials tractant d’aïllar el principal enemic en aquests moments: l’oligarquia espanyola, propietària de l’Estat i ferma aliada de l’Imperialisme Nord-Americà.
En això estem. Aprenent a ser revolucionaris, no estètics sinó verdaders.
*Coordinador del Secretariat del C.C. del PCC. Responsable polític de la cel.lula de Solidaritat Internacionalista “Ché Guevara”Etiquetes de comentaris: Catalunya, Cuba
