MONTSERRAT PONSA I TARRÈS
Resulta increïble que, en el SXXI continuïn succeint aquestes matances, en nom de la civilització. És un ultratge als humils.
Com podem tolerar aquesta infàmia? Un avió es ve a baix i el món es mobilitza, uns camperols indígenes són massacrats en nom de la llei i el mutisme corromp cors, apaivaga veus. Por? Conformisme? Abdicació? Crec que és mostra de menyspreu, no els consideren éssers humans?
He llegit un titular esgarrifós: Indígenes busquen els seus morts perduts a la selva amazònica del Perú. Més de 50 morts, més de 150 ferits.
Són part dels que van participar en protestes i desencontres amb les forces governamentals. Van bloquejar carreteres i algunes instal·lacions petrolíferes. Motiu? Demanen es deroguin alguns decrets que violen els seus drets pel que respecta al territori -l'avenç de les indústries petrolieres els obliga a abandonar les seves terres de sempre-, lleis que consten a la Constitució del Perú i que han estat ratificades en pactes internacionals.
Va ser el dia 5 de juny quan van succeir els fets entre manifestants i policia. Asseguren que la policia va ser la que primer va actuar amb trets, a primera hora del matí, els indígenes diuen que es van defensar com van poder, usant les seves llances. Assassinats a trets uns, degollats els altres. Sang i dolor que no cessarà si no s'intenta conciliar la desraó.
Intentar allunyar els indígenes de les seves terres és freqüent, per culpa del menyspreu de qui dirigeixen alguns països, són molts els indígenes que han estat errants des de sempre, i no per plaer. Han estat i són, encara avui en un món "dit" democràtic, moneda de canvi. Quan als dirigents d'un país andí "algú" li promet prebendes, a canvi de les seves terres riques, algunes per explorar però que saben la riquesa que alberga les seves entranyes, qui ostenten el poder no s'ho pensen, venen la seva ànima i la sang del seu poble per satisfer les seves ànsies dominants i la seva avarícia monetària.
No oblidin, de tota manera, que qui a ferro mata a ferro mor, la justícia els passarà comptes per causar tant dolor, tantes famílies trencades, tants espoliats d'aquelles fecundes terres que els van veure néixer. Terres de què els seus fills i néts mai més no gaudiran.
On són les forces conciliadores, les que han d'intervenir per acabar amb tant disbarat? Les Nacions Unides haurien de castigar els instigadors, desproveir-los dels seus càrrecs, pels quals no estan capacitats. Són indignes en no respectar el seu poble, escoltar els seus laments, atendre les seves necessitats vitals, en aquest cas, un tros de terra on viure i morir al costat dels seus.
Mentrestant, què estarà pensant el President peruà? Sento vergonya aliena per la seva inèrcia. Mai més no gaudirà de la confiança del seu poble, com mirar-lis als ulls després del succeït?
Des d'aquestes línies, meu sentit condol per tant dolor, per tanta ignomínia a tots els afectats. És hora d'actuar els qui tenen al seu càrrec la defensa dels països. També, comprometre's que fets tan vils no es repeteixin mai. Perú, la selva amazònica, la seva gent, mereixen millor tracte. La seva vida depèn del que la terra produeix. Els éssers humans, tots, necessitem sentir-nos protegits per aquells a qui vam donar la nostra confiança, el nostre vot, perquè ens defensés en l'adversitat. Lluitem perquè es faci justícia, sense ella no hi haurà equitat.
*PeriodistaEtiquetes de comentaris: Internacional, Moviment indígena, Perú
