Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.

Més informació Anar al web de Comunistes.cat
Avant

Editorial

Compte, que la dreta és a l'aguait

La mitjanit de dijous a divendres passat es va donar el tret de sortida per a la carrera electoral catalana enmig de la indiferència manifesta de gran part de la població. No en va algunes enquestes eleven els indecisos fins al milió llarg de possibles votants, mentre el vot en blanc pot assolir cotes mai conegudes. Amb una particularitat: mentre els votants de les diferents dretes (CiU, PPC, Ciutadans) conserven un elevat índex de fidelitat dels seus votants, els membres del Tripartit veuen aquesta dada rebaixada al 70%. D'aquí l'elevada cota d'indecisos. En el moment en que escrivim aquestes línies, els partits en competició disposen de 15 dies per intentar donar un tomb a aquesta situació, que a hores d'ara ofereix altres trets destacables:

- Artur Mas té raons per pensar - i ho pensa, tant ell com el seu entorn - que aquesta vegada, a la tercera, li arriba la vençuda i la seva federació, CiU, tornarà al poder, recuperarà la seva Catalunya: la dreta nacionalista catalana mai no ha abandonat el sentiment de propietat exclusiva que té sobre el país. Com si l'haguessin inventat ells. Les enquestes els acosten a la majoria absoluta però, tot i que no hi arribessin, si en aquests 15 dies no es produeix aquest tomb a què s'ha fet al·lusió més amunt, el més probable és que no la necessiti, ni necessitarà pactes estables amb cap formació, ja que tindrà el suport explícit del PP. Una governança d'aquesta naturalesa serà com un assaig previ a les eleccions generals del 2012, quan Rajoy confia donar el passaport cap a l'oposició a Zapatero, per a la qual cosa necessitarà, probablement, el suport dels seus congèneres de la dreta perifèrica, si és possible de CiU, per qui senten més preferència que pel PNB, massa propici a pactar amb els socialistes.

- El PP està duent a terme a Catalunya un assaig de feixisme sense màscara per veure com li surt i aplicar-lo posteriorment a gran escala, és a dir, a tot Espanya. Ens referim a la seva perillosa campanya contra els immigrants (acaben de llançar una altra nova proposta: que es comprometin a tornar al seu país d'origen si es queden a l'atur) la punta de llança és a Badalona i el seu devorador d'immigrants és en Xavier García Albiol, encoratjat per Alicia Sánchez-Camacho i el mateix Mariano Rajoy. Tenint en compte que estem travessant la crisi econòmica més greu en moltes dècades, que hi ha més de quatre milions de treballadors a l’atur, molts dels quals han acabat engrossint les files del lumpen i que aquest grup, cada dia més ampli gràcies a les retallades socials decidides pel Govern de Rodríguez Zapatero, sempre ha estat carn de canó per a les proclames incendiàries dels grups feixistes (populistes se'ls diu ara), no seria d'estranyar que el PP arribés aquesta vegada a Catalunya a resultats mai obtinguts.

- Els votants del PSC seran, amb tota seguretat, uns dels principals jaciments de vots que engrossiran els resultats del PP i de CiU. Els socialistes tenen dues principals vies de fuga de vots. D'una banda, els anteriors votants del PSC descontents amb el seguidisme de la política antisocial del Govern de Madrid. Els intents d’en Montilla per convèncer l'electorat que aquests sacrificis són necessaris per a un futur millor no se’ls empassa ningú. I aquest sembla que serà el recurs lingüístic recurrent base de la seva campanya. D'altra banda, hi ha un component del catalanisme de centre-esquerra que votava el PSC però que està decebut per com ha gestionat el Govern de Montilla el desenvolupament de l'Estatut. El PNB ha sabut negociar i pressionar molt millor per arrencar importants concessions estatutàries. Aquesta massa de votants pot acabar inclinant-se per CiU.

- ERC serà probablement la formació tripartida que surti proporcionalment més escaldada i se li vaticina una pèrdua d'entre sis i deu escons (dels 23 de la passada legislatura pot quedar-se entre 17 i 13, segons les enquestes). Les desercions més importants aniran a parar a Reagrupament, de Joan Carretero, i a Solidaritat, de Joan Laporta, l'ex president del Barça que s'ha llançat a l'arena electoral a la italiana: Laporta ha fitxat per a al seu incipient partit l'actriu porno María Lapiedra , una jove catalana que pel que sembla destaca pel seu fervor independentista. Lapiedra, però, només participarà en els mítings de Solidaritat, però no arribarà a emular la seva col·lega italiana Cicciolina (estrella de l’striptease), a qui el Partit Radical italià va elevar a la categoria de diputada.

- ICV-EUiA és, entre els membres del Tripartit, a qui les enquestes vaticinen menys moviment d'electors, encara que gairebé tots els sondejos prediuen que el grup ecosocialista-comunista mantindrà els 12 diputats que tenia o en pot perdre un.

Aquests són els principals trets de la situació actual, a l’inici de la campanya. Com s'ha dit, l'esquerra té 15 dies per donar un tomb a les previsions dels sondejos. Però per a això és necessària la mobilització de l'electorat, una campanya d'explicació clara de les realitzacions del Tripartit - que en aquests moments només defensa ICV-EUiA -, dels seus èxits i també dels seus fracassos. No és previsible que el Govern d'esquerres es repeteixi per tercera legislatura consecutiva, encara que entre els tres partits obtinguessin una majoria suficient. L'important és posar fre al creixement de la dreta. Una CiU ensuperbida i amb el suport d’un PP crescut tirarà per la borda tots els èxits socials que encara no ha eliminat Zapatero.

Versión en castellano

EDITORIAL

Atención, que la derecha está al acecho

La medianoche del jueves al viernes pasados se dio el pistoletazo de salida para la carrera electoral catalana en medio de la indiferencia manifiesta de gran parte de la población. No en vano algunas encuestas elevan los indecisos hasta el millón largo de posibles votantes, mientras el voto en blanco puede alcanzar cotas nunca conocidas. Con una particularidad: mientras los votantes de las distintas derechas (CiU, PPC, Ciutadans) conservan un elevado índice de fidelidad de sus votantes, los miembros del Tripartito ven ese dato rebajado al 70%. De ahí la elevada cota de indecisos. En el momento en que escribimos estas líneas, los partidos en liza disponen de 15 días para intentar darle un vuelco a esa situación, que en estos momentos ofrece otros rasgos destacables:

--Artur Mas tiene razones para pensar --y lo piensa, tanto él como su entorno-- que esta vez, a la tercera, le llega la vencida y su federación, CiU, volverá al poder, recuperará su Catalunya: la derecha nacionalista catalana jamás ha abandonado el sentimiento de propiedad exclusiva que tiene sobre el país. Como si lo hubieran inventado ellos. Las encuestas les acercan a la mayoría absoluta, pero aunque no la alcanzara, si en estos 15 días no se produce ese vuelco al que se ha hecho alusión más arriba, lo más probable es que no la necesite, ni necesitará pactos estables con ninguna formación, puesto que tendrá el apoyo explícito del PP. Una gobernanza de esa naturaleza será como un ensayo previo a las elecciones generales del 2012, cuando Rajoy confía darle el pasaporte a la oposición a Zapatero, para lo que necesitará, probablemente, el apoyo de sus congéneres de la derecha periférica, a ser posible,de CiU, por quien sienten mayor preferencia que por el PNV, demasiado propicio a pactar con los socialistas.

--El PP está llevando a cabo en Catalunya un ensayo de fascismo sin máscara para ver cómo le sale y aplicarlo posteriormente a gran escala, es decir a toda España. Nos referimos a su peligrosa campaña contra los inmigrantes (acaban de lanzar otra novedosa propuesta: que se comprometan a volver a su país de origen si se quedan en el paro) cuya punta de lanza se encuentra en Badalona y su devorador de inmigrantes es  Xavier García Albiol, alentado por Alicia Sánchez-Camacho y el mismísimo Mariano Rajoy. Teniendo en cuenta que estamos atravesando la crisis económica más grave en muchas décadas; que hay más de cuatro millones de trabajadores en paro, muchos de los cuales han acabado engrosando la filas del lumpen y que este grupo, cada día más amplio gracias a los recortes sociales decididos por el Gobierno de Rodríguez Zapatero, siempre ha sido carne de cañón para las proclamas incendiarias de los grupos fascistas (populistas se les llama ahora), no sería de extrañar que el PP alcanzara esta vez en Catalunya resultados nunca obtenidos.

--Los votantes del PSC serán, con toda seguridad, uno de los principales yacimientos de votos que engrosarán los resultados del PP y de CiU. Los socialistas tienen dos principales vías de fuga de votos. Por una parte, los anteriores votantes del PSC descontentos con el seguidismo de la política antisocial del Gobierno de Madrid. Los intentos de Montilla para convencer al electorado de que esos sacrificios son necesarios para un futuro mejor no se lo traga nadie. Y ese parece que será el latiguillo  base de su campaña. Por otra parte, hay un componente del catalanismo de centro-izquierda que votaba al PSC pero que está decepcionado por cómo ha gestionado el Govern de Montilla el desarrollo del Estatut. El PNV ha sabido negociar y presionar mucho mejor para arrancar importantes concesiones estatutarias. Esta masa de votantes puede acabar inclinándose por CiU.

--ERC será probablemente la formación tripartita que salga proporcionalmente más escaldada y se le vaticina una pérdida de entre seis y diez escaños (de los 23 de la pasada legislatura puede quedarse entre 17 y 13, según las encuestas). Las deserciones más importantes irán a parar a Reagrupament, de  Joan Carretero, y a Solidaritat, de Joan Laporta, el ex presidente del Barça que se ha lanzado al ruedo electoral a la italiana: Laporta ha fichado para su incipiente partido a la actriz porno María Lapiedra, una joven catalana que al parecer destaca por su fervor independentista. Lapiedra, sin embargo, sólo participará en los mítines de Solidaritat, pero no llegará a emular a su colega  italiana Cicciolina (estrella del striptease), a quien el Partido Radical italiano elevó a la categoría de diputada.

--ICV-EUiA es, entre los miembros del Tripartito, a quien las encuestas vaticinan menos movimiento de electores, aunque casi todos los sondeos predicen que el grupo ecosocialista-comunista mantendrá los 12 diputados que tenía o puede perder uno.

Estos son los principales rasgos de la situación actual, al comienzo de la campaña. Como se ha dicho, la izquierda tiene 15 días para dar un vuelco a la previsiones de los sondeos. Pero para ello es necesaria la movilización del electorado, una campaña de explicación clara de las realizaciones del Tripartito --que en estos momentos sólo defiende ICV-EUiA--, de sus logros y también de sus fracasos.  No es previsible que el Govern de izquierdas se repita por tercera legislatura consecutiva, incluso si entre los tres partidos obtuvieran una mayoría suficiente. Lo importante es poner freno al crecimiento de la derecha. Una CiU ensoberbecida y con el apoyo de un PP crecido echará por la borda todos los logros sociales que todavía no ha eliminado Zapatero.

Etiquetes de comentaris: ,