Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


Segons indica l'estudi del projecte Barómetro Social de la Fundació Ioé "La diferència entre la renda de les classes altes i baixes s'ha eixamplat paulatinament a Occident des de mitjans dels vuitanta. Dades publicades per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) indiquen que el fenomen ha estat gairebé generalitzat". Aquest fet reflecteix la magnitud de l'impacte que les polítiques neoliberals han tingut en la societat europea, des de que per primer cop van ser implantades de la mà de Margaret Thatcher el 1979 al Regne Unit.

Amb la perspectiva històrica que ens permet el moment que vivim, no hi ha dubte que els darrers 30 anys a Europa hem estat víctimes de l'atac més llargament planificat contra la Classe Treballadora de tota la història. Una estratègia desenvolupada amb tots els mitjans per acabar amb les conquestes socials de tot el segle passat en tres fases: Guerra Freda, derrocament del referent soviètic i imposició del deliri liberal. Per a poder fer front a la URSS, el capitalisme europeu va haver de fer múltiples concessions a la Classe Obrera europea i presentar el seu model de societat com la realització d'una utopia social sota la pompa de grans valors com Democràcia i Estat del Benestar. Tanmateix, havent debilitat de tal manera l'alternativa socialista, aquelles concessions s'han tornat completament innecessàries.

Una dada significativa per sostenir aquesta argumentació és que fins i tot en els períodes de bonança econòmica la desigualtat de les rendes no ha deixat de créixer. Fins l'esclat de la crisi hipotecària de 2008, els serveis socials van esmorteïr la percepció negativa d'aquest augment del creixement de les desigualtats. Dit d'una altra manera, els més rics eren desorbitadament més rics però l'existència del serveis públics mantenia oculta aquesta realitat, perquè es tractava d'uns serveis que mai abans havien tingut un abast i una implantació tan important. No obstant això, el capitalisme ha entrat des del 2008 en una nova fase a Europa. La destrucció de totes les cobertures socials a la Classe Treballadora és l'objectiu immediat del sistema econòmic. Per a fer-ho, la Classe Capitalista no necessita posar en risc la seva producció, ha emprès un camí decidit i sense retorn: la desindustrialització del sud d'Europa i l'ofegament dels Serveis Socials. D'aquesta manera, arrebata als pobles la seva riquesa: traslladant la producció i deixant amplis sectors de la població en l'atur i la misèria, sense cap refugi, disponibles per al futur com a mà d'obra barata.

Tal com indica l'informe anteriorment citat, "l'atur i la crisi múltiple del poder adquisitiu dels assalariats, ha provocat que les rendes del treball perdin pes en el repartiment del valor del producte social en una mesura que ens retrotrau a èpoques molt llunyanes. La informació que proporciona la comptabilitat nacional del quart trimestre del 2011, reflecteix que la participació de les rendes empresarials en el PIB de l'economia espanyola va superar l'any passat a la remuneració conjunta de tots els assalariats, culminant un llarg procés de retrocés que es va iniciar fa més de tres dècades".

Es demostra així com l'empobriment de la població europea ha estat el veritable objectiu de les polítiques liberals portades a terme per la Democràcia Cristiana i la Socialdemocràcia europea. I cal sol·licitar a aquests la seva responsabilitat en els actuals assumptes. L'augment d'aquesta desigualtat s'ha portat a terme a través de dos factors principals: d'una banda, amb l'augment de les diferències entre les rendes del treball més altes i les més baixes, de l'altra, amb la instauració d'una fiscalitat regressiva en la qual els més rics són els qui menys paguen.


Pel que fa a les rendes, assenyala l'informe que, "entre els mateixos treballadors s'està eixamplant l'abisme entre els que més guanyen (directius o "treballadors capitalistes") i les retribucions mitjanes de la resta dels empleats. Un directiu d'EUA guanyava 30 vegades més que un empleat mitjà en 1979; avui arriba 110 vegades. A Espanya aquesta polarització salarial també s'ha manifestat. En el cas espanyol, per al conjunt de les empreses que formen part de l'Ibex 35, el sou dels executius més ben pagats supera noranta vegades la remuneració de l'empleat mitjà. Resulta sagnant que - donat l'elevadíssim nivell d'atur i la contenció salarial a què s'ha sotmès l'assalariat mitjà-en els últims quatre anys de crisi les remuneracions dels membres dels consells d'administració de les grans empreses i dels equips de direcció hagin vist augmentar d'aquesta manera les seves remuneracions totals. I el que és pitjor, les remuneracions estratosfèriques dels directius no tenen connexió amb l'evolució dels resultats de les seves empreses ni tampoc amb la remuneració que ofereixen als accionistes i propietaris".

En relació a la fiscalitat, afirma l'informe que "una altra de les causes de l'augment de la desigualtat són les reformes regressives que el neoliberalisme ha realitzat continuadament en el sistema tributari. L'evolució del tipus impositiu mitjà que ha d'afrontar el 0,1% dels més rics ha anat disminuint progressivament des de la dècada dels seixanta als EUA, sent-segons Krugman-un dels principals factors determinants de la "gran divergència" en l'evolució de la renda de les diferents classes socials, rememorant els altíssims nivells de desigualtats de principis del segle XX (el que es va denominar el període de la Gran Divergència). Al nostre país, amb uns tipus impositius en l'IRPF menors que als països del nostre entorn, la tendència ha estat similar: una disminució progressiva del tipus aplicat a les rendes més elevades".

Conclou el citat informe que "el neoliberalisme ha resultat ser el camí més curt per aconseguir en el segle XXI els pitjors resultats en matèria de desigualtat des de finals del segle XIX". Tanmateix, com a comunistes, tenim l'obligació d'assenyalar que hem denunciat i combatut el neoliberalisme des del seu naixement, que hem denunciat i combatut cadascun dels seus enganys durant més de tres dècades, mentre ens acusaven des de tants sectors de ser ortodoxos i d'estar fora de la realitat. Després de tot, teníem raó i la crítica situació social que enfrontem és el resultat d'una estratègia planificada, en la qual la socialdemocràcia ha tingut un paper clau. Aquesta constatació, dóna força al nostra argumentari i al nostre programa de Classe. La sortida de la crisi passa per la inversió total de les tendències salarials i la implantació urgent d'una fiscalitat progressiva i això només és possible en el marc d'un procés, en el qual, les forces populars arrebatin el poder polític a les corporacions i utilitzin els poders de l'Estat per aplicar límits a l'acumulació de la riquesa i garantir-ne la redistribució.

PA