MIQUEL ÀNGEL SÒRIA
El temps passa i ens fem cada cop més vells. I la música de la nostra infantesa ja no és ─ni s'assembla, en absolut─ a la dels nostres néts. I els músics de tota la nostra vida ja van desapareixent. I quant això es produeix, caus, com per sorpresa, en el pensament de que aquelles cançons que taral·lejaves quan tenies un moment de descans, tenien un autor. Un autor anònim en la major part dels casos. Mai t'havies qüestionat l'autoria.
I ara te n'assabentes de que un tal César Portillo de la Luz, nascut a La Habana, acaba de morir a La Habana als 90 anys ─que estrany!, no estaven tots a Miami?─. I que és l'autor d'algunes d'aquelles cançons de la teva època quasi infantil, que coneixes de memòria.
I has de retre homenatge a la seva memòria i al poble de Cuba que respecta i defensa l'obra dels seus grans. Aquells que van seguir suportant el bloqueig capitalista i no es van vendre a "l'or" del mateix capital.
César Portillo de la Luz, que la terra et sigui lleu! Gràcies per la teva música que avui sóc incapaç de treure'm del cap.
