El càncer del feixisme s’estén per Europa, a l’empara de la fractura social, d’una crisi total de les institucions i sota el paraigües d’unes estructures de poder que l’utilitzen per als seus interessos.
L’ascens d’Alba Daurada, la formació neonazi grega, va ser l’avís més contundent d’aquesta perillosa deriva reaccionària. Aquesta setmana l’hem vist créixer a les eleccions a Àustria de manera preocupant. L’Estat Espanyol és de fa dècades el refugi natural de les més perilloses organitzacions d’extrema dreta europees. Feixistes de tots els colors es mouen amb absoluta llibertat i impunitat per les principals capitals de l’Estat. L’atac a la seu de la Generalitat a Madrid, per part de feixistes d’Alianza Nacional a cara descoberta, el passat 11 de setembre, és una nova senyal d’alerta que no és convenient que obviem.
El feixisme ha estat instal·lat a l’Estat Espanyol des de fa molts anys i, per molt minoritari que pugui semblar, els efectes de la seva activitat no s’han deixat mai de notar. Només en els darrers 20 anys han mort assassinades dues persones cada any de mitjana per agressions feixistes. Les denúncies per pallisses i vexacions a mans de grups neonazis es compten per centenars i són moltes més les agressions que no s’arriben a denunciar.
El racisme i la persecució de les minories és el principal tret distintiu de les organitzacions feixistes. La pobresa i la precarietat econòmica són el principal nutrient del fanatisme racista que s’estén pels nostres barris amb una perversa naturalitat. Plataforma per Catalunya compta ja amb regidors a ciutats catalanes tan significatives com Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. A Badalona, el PP ha assolit el poder amb un discurs obertament xenòfob que ha portat al seu alcalde als tribunals. Des del govern, el mediàtic García Albiol ha desplegat una veritable campanya d’assetjament de les minories que conviuen a la ciutat.
L’odi racista es nodreix de la misèria i la ignorància. Neix en aquells sectors mes desafavorits socialment, que competeixen per les més baixes ajudes estatals. Però el feixisme també neix de la constant manipulació informativa i ideològica a la que ens sotmeten els mitjans de comunicació. El feixisme espanyol també s’alimenta de l’anticomunisme i la catalanofòbia, del masclisme sociològic, del fanatisme catòlic i l’homofòbia. És un mal que amenaça al conjunt de la societat i per aturar-lo, cal unitat i fermesa i la denúncia de qualsevol complicitat amb els seus postulats.
