La Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha situat l'Estat Espanyol en la seva llista de dictadures i ha denunciat que és l'únic Estat del món que no ha permès la tasca dels seus observadors.
L’OSCE, un organisme oficial europeu, que vetlla per la qualitat democràtica, va emetre divendres passat un comunicat oficial des de Viena en el qual condemnava a l'Estat Espanyol per l'expulsió de sis diplomàtics. Aquests venien a inspeccionar la manifestació que, sota el lema “Escac al Rei”, pretenia protestar contra la corrupció de la corona espanyola.
L'influent organisme internacional ha criticat durament l'Estat Espanyol en els darrers mesos, per l'escassa qualitat democràtica del sistema electoral i de partits, per les importants limitacions al dret d'expressió i de manifestació, per la gravíssima vulneració sistemàtica dels drets de les persones immigrades, per la violència racista i masclista i per la repressió política que porten a terme les forces policials. Per altra banda, l'Estat Espanyol enfronta una delicada situació legal arran del procés judicial encetat per la justícia argentina contra 4 alts càrrecs policials durant el franquisme. Els intents de les estructures judicials per eludir l'ordre de detenció interposada a través de la Interpol i la descarada injerència del govern del PP posen en dubte l'efectivitat de la independència de poders i col·loquen l'Estat Espanyol a una difícil situació internacional en matèria de cooperació policial.
Si alguna vegada la va tenir, la marca Espanya ja no disposa de cap credibilitat. Ara és més evident que mai, que la modèl·lica transició del franquisme a la democràcia va ser un frau, no només als pobles de l'Estat, sinó també a la resta de nacions mínimament democràtiques del planeta que la van avalar. La corrupció és inherent a les estructures de poder de l'Estat i a unes institucions que es revel·len com a façanes de democràcia sobre ciments tirànics. Ja no ens extranya saber que en tots els governs des de la mort del dictador, més de la meitat dels ministres han estat persones directament vinculades al règim franquista, fins i tot en els governs de Felipe González i José Luís Rodríguez Zapatero.
L'Estat Espanyol enfronta una crisi que ja és més social, política i democràtica que no pas econòmica. En aquest context, el procés nacional obert a Catalunya se'ns mostra com una resposta natural al desmoronament d'un Estat anacrònic, completament sotmès a un projecte polític irrealitzable, que s'arrossega des de la restauració borbònica. És per això que les esquerres del conjunt de l'Estat tenim la responsabilitat de comprendre el context històric que enfrontem i la capacitat d'entendre l'anomenada Via Catalana com una oportunitat històrica per superar una Espanya que, per dins, mai ha deixat de ser una dictadura feixista.
És necessària una "segona transició", però cal assumir que aquest cop no es portarà a terme en funció d'uns resultats preconcebuts, perquè el procés actual requereix que s'anteposi la democràcia. Ja no ens poden exigir que acceptem una segona transició que tingui com a condició la salvaguarda de la unitat de l'Estat o la supervivència d'institucions com la monarquia. Ara és el moment d'assumir la voluntat democràtica fins al final. El procés que ara enfrontem no pot ser per a reeditar la "ruptura pactada" de finals dels 70, ha de ser un gran "pacte per la ruptura", definitiva i irreversible, amb el tirànic i decrèpit Estat Espanyol.
PA
