Article de Joan Josep Nuet publicat a CatalunyaPress el 7 d’octubre de 2013.
És viu el debat a Catalunya sobre la seva constitució política, una vegada s'ha esgotat el camí de la Comunitat Autònoma del Regne d'Espanya. Apareixen diverses propostes, algunes d'elles presents en la nostra història contemporània. La proposta de Tercera Via que planteja Unió Democràtica de Catalunya connecta amb el paper històric del regionalisme català que va traïr diverses vegades al poble de Catalunya: el 1923 amb el cop de Primo de Rivera, el 1936 amb el pacte de Cambó amb Franco i el 1978 amb la 2a restauració borbònica. Aquesta tercera Via beu del concepte de "Carta Atorgada", on la sobirania recau en d'altres i a nosaltres se’ns concedeix alguns favors, però no som lliures per decidir. Possiblement l'acabaran redactant entre Foment del Treball i la CEOE.
Tampoc comparteixo la Via Catalana cap a la Independència, ja que es vol la independència de Madrid i s'accepta la dependència neoliberal de Brussel·les i Frankfurt i el cas no és canviar de botxins sinó alliberar el nostre poble. Cal perspectiva de classe en el tema nacional per no acabar construint la nació dels retalladors.
M'agrada la proposta de l'esquerra transformadora, basada en els corrents del republicanisme i el federalisme, la República Catalana lliurement Federada.
Aquesta proposta es una concreció de la Via federal de lliure Adhesió que a Catalunya defensem Esquerra Unida i Alternativa i a Espanya Izquierda Unida. Un nou "pacte" en paraules de Pi i Margall, entre pobles lliures i iguals o un nou projecte de convivència entre els catalans i la resta de pobles d'Espanya.
La República Catalana és molt més que una denominació política, és una proposta de poder popular d'ampli contingut social i democràtic que desenvolupa un projecte nacional basat en els valors i les pràctiques del catalanisme popular.
Joan Josep Nuet
Secretari general del PCC,
coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés
