MIQUEL ÀNGEL SÒRIA
Avui ja fa 40 anys que l'acció policial aconseguia el que no havien
pogut fer les mobilitzacions de l'Assemblea de Catalunya: donar-la a
conèixer a tot el món.
El 28 d'octubre de 1973 era un diumenge que, per als barcelonistes,
representava el debut de Johan Cruyff al Camp Nou. També era el dia
que es reunia la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya.
Aquell matí feia poc que havia començat la reunió. Recordo que la
presidien el Vicens Ligüerre i el Miquel Sellarés i la moderava el
Pere Portabella. Des de la Mesa ens van advertir que el servei de
vigilància, que dirigia el Carles Quingles, "el Fantasma", havia
detectat una estranya activitat a la ràdio dels "grisos". "Nos
dirigimos hacia el lugar asignado". Quan ens van avisar de que ja
estaven allí, pocs van tenir la possibilitat de reaccionar. El local
─adjunt a la Parròquia de Santa Maria Mitjancera de Totes les Gràcies
(molt a prop de la Model)─ tenia accés per una escala estreta que
aviat ocupaven els nostres amics.
Un crit premonitori: ¡Todos al suelo!, ¡Que nadie se mueva!, ¡Estai
copaaos! I un estentori:¡Guti, ya te tengo! I el viatge en "tocinera"
a Via Laietana. Allà em veig encara en un llarg passadís, en fila de
tres, esperant que ens fitxessin. Al final de les files, uns grisos
xerrant dels seus problemes i un company nostre comentant amb ells les
darreres mogudes que s'havien produït a les casernes protestant pel
baix salari. De cop es gira cap a mi i en veu baixa em diu: "El
trabajo del Partido hacia las Fuerzas Armadas". Crec que aquella
fredor em va començar a tranquilitzar.
Després, ja als calabossos dels soterranis, un company del Pallars,
"el rossinyol dels Pirineus" comença a xiular el Cant dels Ocells que
es seguit immediatament per tothom ─taral·lejant els que no en sabem
de xiular─. Els crits histèrics demanant silenci no es van fer
esperar.
Ara, quan han passat 40 anys, vull destacar dos records en blanc i negre.
En negre, el nom del jutge que ens va enviar a tots 113 a la presó:
Andrés de Castro y Ancos. No l'he oblidat mai i crec que deu ser per
poder seguir maleint-lo.
En blanc, el record d'aquells companys que ja no hi són amb nosaltres.
Els que jo tinc presents: Octavi Pellissa, Agustí de Semir, Josep Solé
Barberà, Albert Fina, Salvador Casanova, Gregori Gallego, Fèlix Ferré,
Lluís Maria Xirinacs, Antoni Gutiérrez Díaz,...
