Reflexions extretes de l’Informe aprovat pel Comitè Central del PCC del dia 12 d’octubre de 2013. S’analitza l’estat de l’economia real i es constata la gravetat dels efectes de les retallades sobre la Classe Treballadora. Es confirma la baixada de salaris. S’analitzen les noves mesures del PP contra les pensions. Es valoren les mobilitzacions de l’11 de setembre i el procés d’Unitat Comunista. El text sencer de l’informe es pot descarregar al web:
http://partit.pcc.cat
El Govern del PP segueix amb les reformes d’involució
La crisi no toca fons i s’aprofita per seguir presentant noves involucions en drets i llibertats com son nous desenvolupaments de la Reforma Laboral, la reforma financera (de la qual la despesa pública no recuperable ja puja 36.000 mil milions d’euros), la LOMCE, el Repagament Hospitalari, la reforma del Règim Local, la reforma de la Llei d’Avortament, la reforma del Codi Penal, la reforma de les pensions i la Llei de Pressupostos de 2014.
Per nosaltres l’atur continua sent la millor mesura de la crisi i no l’evolució de la prima de risc, les exportacions i les xifres del turisme que esgrimeix el Govern per dir que s’està sortint de la crisi. L'atur registrat ha crescut a Catalunya en 9.253 persones al setembre i s'ha situat en 620.911 desocupats. Aquestes dades representen un augment de l'atur de l'1,51% en relació amb el mes anterior. Fa un any, el mateix mes, l'atur va créixer en 9.575 persones. El mes d'agost l'atur va créixer a Catalunya en 1.229 persones.
Al conjunt de l'Estat, l'atur ha trencat sis mesos consecutius de baixades. El mes d'agost només va baixar en 31 aturats. Aquest setembre, l'atur ha crescut en 25.572 persones, un 0,54%. El total d'aturats registrats se situa en 4.724.355, segons les dades que ha publicat el ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.
Pel que fa a la contractació, el setembre es van registrar a l'antic Inem un total de 1.392.429 contractes. Del total de contractes efectuats en el novè mes de l'any, 107.136 eren indefinits, xifra equivalent al 7,69% del total i un 8,9% inferior a la del mateix mes de 2012.
Els salaris entre el 2012 i el 2013 acumulen una pèrdua real de 10 punts percentuals
Segons un informe del Banc d’Espanya del passat mes de setembre, un dels efectes reals de la Reforma Laboral ha estat la baixada de salari dels treballadors que s’ha intensificat en els darrers mesos. De fet l’augment salarial pactat en els convenis a partir de 2012 va ser del 1,3%, més d’un punt per sota de l’IPC (2,4% al 2011). Aquest any la pujada de sou pactada és només del 0,6% i fins i tot els convenis de nova signatura no pugen més del 0,4%. A més els treballadors coberts amb clàusules de revisió salarial han disminuït 16 punts percentuals entre 2009 i 2013. Ara son el 42,6%.
Les dades d’atur, la precarietat en la contractació, l’economia submergida, la pobresa i la malnutrició infantil contrasten amb les de l’informe anual de recaptació de l’impost de societats de 2011 publicat el mes d’agost passat on es constata que el pagament dels conglomerats empresarials, que copen l’Ibex 35, a Hisenda va passar de 12.600 a 3000 milions en cinc anys. Poc mes del 3,5% dels 85.984 mil milions d’euros de beneficis declarats aquest any.
Nova Reforma de les Pensions, noves retallades
El passat 13 de setembre el Govern del PP va aprovar l’Avantprojecte de Llei reguladora del Factor de Sostenibilitat i del Índex de Revalorització del Sistema de Pensions de la Seguretat Social. Els efectes que provocarà aquesta nova reforma seran de reducció significativa de les expectatives de pensió dels futurs pensionistes i la pèrdua de poder adquisitiu dels actuals.
Aquesta reforma segueix el camí de passats projectes de retallades de les pensions com el “pensionazo” del PSOE en la línia d’incentivar el sistema privat de pensions i alliberar recursos públics per assegurar el pagament del deute.
Concretament el projecte del PP avança l’aplicació del factor de sostenibilitat (sempre s’intenta argumentar la no sostenibilitat del sistema públic) a 2019, quan no estava previst fins el 2027. També s’aplica un índex de Revalorització de Pensions, justificat amb criteris demogràfics escassament científics, per rebaixar la pensió inicial introduint mecanismes dels sistemes privats de pensions en el sistema públic (que es un sistema de repartiment i solidaritat) i modificant els sistema actual vinculat al IPC.
El PP intenta emmascarar els efectes reals del projecte (segons un informe de CCOO comportarà una pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes entre un 14,8% i un 28,3% durant els propers 15 anys) amb una pujada mínima de les pensions del 0,25% que de cap manera compensa a mig i llarg termini la pèrdua sistemàtica de poder adquisitiu. De mica en mica la pensió pública va convertint-se en assistencial i per poder fruir d’una jubilació digna s’incentiva fins i tot fiscalment la necessària complementarietat amb una pensió privada gestionada per bancs i mútues.
El PCC cridem a cercar amples aliances socials i polítiques per denunciar aquesta nova agressió, mobilitzant en plataformes i presentant alternatives científiques que desmuntin els arguments de la propaganda del PP i la banca.
Valoració de l'11 de Setembre de 2013, de la situació a Catalunya i propostes de treball
Les mobilitzacions socials, democràtiques i nacionals dels darrers anys a Catalunya son un factor positiu. Els comunistes participem a les mobilitzacions nacionals per desenvolupar el nostre projecte de catalanisme popular
Els comunistes defensem com a concepte indestriable del nostre projecte de construcció nacional la seva dimensió social, democràtica i inclusiva, que ens fa confrontar amb el projecte de nació identitari, territorialista, historicista i etnicista que caracteritza a la dreta nacionalista.
Per aconseguir hegemonitzar el marc de la construcció nacional amb les nostres propostes de catalanisme popular hem de participar de forma activa, crítica i alternativa en la mobilització i de cap manera aïllar-nos d’ella.
Cal reforçar l’aposta republicana i federalista com una opció que combina la democràcia, la sobirania i la justícia social. Cal fer-ho davant les opcions de dretes del nacionalisme conservador o d’un sobiranisme comprensiu amb les polítiques neoliberals si aquestes en comptes que des de Madrid arriben de Frankfurt o Brussel·les. Alliberar-se del centralisme i neoliberalisme de Madrid per passar a dependre d’un altre centralisme i neoliberalisme de l’actual UE no es una opció ni de sobirania ni de justícia social. Cal mantenir una perspectiva de classe per no canviar una opressió per una altra.
Avui les forces conservadores volen aturar les potencialitats d’aquesta confluència de mobilitzacions que posen en qüestió l’ordre polític, social i econòmic sorgit dels pactes de la transició. Sectors de CDC, Unió i el PP amb la participació activa de les patronals com Foment estan intentant teixir acords cupulars que frenin la possible ruptura i permetin recomposar l’ordre de la constitució borbònica.
Per això ens trobem que:
a) les converses Mas-Rajoy podrien acabar en una substracció del Dret a Decidir, proposant una millora del finançament, més respecte a la llengua catalana i una millor definició constitucional de Catalunya. Aquest es també el pla suggerit pel Ministre d’Afers Exteriors del PP, García-Margallo.
b) cal que els comunistes i l'esquerra treballem per escenaris de cohesió social sota la idea d'un sol poble i una gestió del procés de consulta conseqüent amb aquesta voluntat de no ruptura de la societat catalana.
c) cal aprofundir en les propostes Federalistes i Republicanes d'entesa entre pobles, així, com en un nou Estatus polític de Catalunya per una nova etapa de 2na transició respecte a Espanya i Europa..
Al CC del 13 de juliol vam acordar que “Calen processos Constituents a Europa, Espanya i Catalunya i els comunistes hem d’actuar en cada un d’aquests ja que no funcionen de forma aïllada i es retroalimenten en positiu i en negatiu”
Cal doncs desenvolupar una proposta Constituent per a Catalunya donada la crisi de Model d’Estat que aprofundeix la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut l’any 2010 que ja venia precedida per una forta campanya anticatalana del PP. Posteriorment les propostes recentralitzadores del PP i els atacs a la llengua i cultura catalanes han evidenciat aquesta crisi de model.
En la cultura del PSUC trobem de forma reiterada la utilització del concepte República Catalana (especialment per part del Secretari General, Joan Comorera), i també s’utilitza en la tradició republicana i federal catalana i espanyola.
Per nosaltres la República Catalana significa: una proposta de Via Federal de Lliure Adhesió o Federalisme amb Dret d’Autodeterminació que estableix una relació entre pobles lliures i iguals. Una proposta constituent amb contingut de plena democràcia política, econòmica, social i cultural.Una proposta d’estat propi com a superació de l’estatus polític de Catalunya que ja no pot ser dimensionat sota una Comunitat Autònoma del Regne d’Espanya.
El PCC aposta, doncs, per a una República Catalana Social, Democràtica i Lliurament Federada.
Els comunistes hem treballat i treballem també per a un projecte constituent pel conjunt d’Espanya. L’avenç d’aquest projecte constituent a Espanya està indestriablement lligat a l’avenç de les nostres propostes per a Catalunya. Proposem doncs un nou projecte de convivència entre Catalunya i la resta de pobles d’Espanya basats en una relació de lliures i iguals i emparats en un nou marc republicà, federal i cooperatiu.
Aquest aspecte connecta plenament amb l’estratègia del Front d’Esquerres del PCC, com a aposta d’unitat antimonopolista i d’aprofundiment de democràcia radical, clau en l’àmbit de la societat civil alternativa, com a via cap el socialisme definida al 8è Congrés del PCC. També connecta plenament amb l’aposta al 12è Congrés del PCC de Front Democràtic, on el dret democràtic a decidir, es converteix en un eix aglutinador.
Unitat Comunista
Al CC de juliol del 2010 el PCC va acordar iniciar un procés d’unitat comunista caracteritzat de forma “oberta” per que puguin participar els comunistes que no militen en cap partit. Vam acordar que el procés fos per baix, no cupular i no circumscrit només al PSUC Viu i el PCC.
Ara cal desenvolupar aquests acords, en un marc de definició política recollit en la Declaració Política del PSUC Viu i el PCC de 1er de Maig de 2013.
Un gran partit comunista. És necessari avui, com en d’altres temps, un gran partit comunista de tots/es per les noves tasques de la revolució democràtica i pel socialisme. .Aquest procés d’unitat volem desenvolupar-lo de forma creativa pensant també i especialment en les noves generacions de lluitadors i lluitadores que aspiren a superar el capitalisme i desenvolupar una societat justa i lliure, assumint críticament els errors comesos en el passat. Cal desenvolupar un procés d’unitat obert a organitzacions i persones que es reclamen del comunisme
Un partit en i per la mobilització. Avui vivim a Catalunya, Espanya i Europa reptes crucials pel futur, és necessari participar i augmentar les mobilitzacions contra les polítiques que empobreixen el nostre poble, crear majories socials que siguin capaces de modificar les correlacions de forces, crear noves majories socials i polítiques que frenin primer i derrotin després les polítiques neoliberals.
Un partit de classe. Per assolir aquests objectius creiem imprescindible el protagonisme de la classe treballadora, la seva unitat ha de ser eix vertebrador d’un ampli moviment alternatiu, amb clar protagonisme del conjunt del sindicalisme de classe, i en especial del que participem fonamentalment els i les comunistes, les CCOO. Avui, més que mai, els drets i reivindicacions dels treballadors i treballadores representen els de l’àmplia majoria de la societat, imprescindibles per una transformació democràtica i revolucionaria del capitalisme.
Un partit nacional. Pels comunistes catalans, seguint la tradició històrica del PSUC, la construcció nacional i social son dues parts indestriables del mateix projecte i seguim apostant per construir projectes compartits amb d’altres pobles d'Espanya, sempre sota les premisses de la lliure determinació dels pobles, el federalisme i l’internacionalisme. Apostem per una República Federal Plurinacional.
Un partit internacionalista i europeista. Aspirem també a construir una altra Europa, un veritable projecte social, democràtic i sostenible al servei dels treballadors en particular i de la majoria de la ciutadania en general i no com ara al servei de grups oligàrquics que prenen decisions en funció d’interessos financers i corporatius d’esquenes a les persones. Manifestem el nostre caràcter internacionalista i solidari amb la lluita de tota la classe treballadora i de l’alliberament dels pobles.
Un partit corresponsable amb el PCE. Des de la condició de partit nacional i de classe, cal treballar de forma corresponsable en un projecte compartit amb el Partit Comunista d’Espanya (PCE). Això es concretaria en la forma com històricament ha mantingut les relacions el PSUC amb el PCE, amb un protocol conjunt.
Un partit per la Unitat de les Esquerres. Com molts homes i dones comunistes no organitzats en partits, creiem que la classe treballadora necessita de la unitat de les esquerres, per això treballem en el marc dels moviments polítics i socials que representen Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i Izquierda Unida (IU) i impulsem dins d’aquestes forces la concreció a Catalunya d’un Nou Espai de l’Esquerra i d'un Bloc Social i Polític a l'Estat que contribueixin a fer possible processos constituents de canvis econòmics, polítics i socials.
Proposem desenvolupar els acords d’unitat per baix, on cèl·lules territorials i sectorials puguin concretar iniciatives i on la Comissió d’Unitat desenvolupi un mapa d’accions i incentivi les iniciatives de forma organitzada i conjunta amb el PSUC Viu i d’altres actors comunistes, individuals o col·lectius. Proposem també que aquest debat i accions es desenvolupi per part dels Comitès de les Federacions.
Comitè Central del Partit dels i les Comunistes de Catalunya
