Un article de joan Mena publicat a www.lamarea.com
Catalunya es troba en una cruïlla política de difícil gestió i, per tant, també de difícil solució. Conviuen en la nostra realitat nacional diferents punts de vista sobre el dret a l'autodeterminació dels pobles i l'anomenat 'encaix' entre Catalunya i Espanya.
Cal deixar clar que el conflicte és polític i no jurídic. Tant la Constitució espanyola com l'Estatut d'Autonomia de Catalunya permeten, si hi ha voluntat política, consultar el poble català sobre el seu futur. El problema està, per tant, en la voluntat. I la voluntat és sempre Política, amb majúscules.
Hi ha aquelles persones que són legítimament independentistes, i que sempre ho han defensat, que reivindiquen el dret a decidir i un rotund SÍ a la independència de Catalunya. Hi ha també qui, com CiU i Artur Mas, s'ha pujat al carro de la independència i utilitza el dret a decidir com a cortina de fum per tapar una nefasta i insensible gestió de govern i, a més, per intentar anestesiar la població evitant mobilitzacions socials que podrien fer caure el govern de la dreta catalana, com ha passat en molts dels països europeus que han aplicat retallades tan salvatges com les de Mas a Catalunya.
I hi ha, també a Catalunya, aquelles persones que defensem el dret a decidir del nostre país, venim d'una tradició federalista i apostem per una relació d'igual a igual, de pacte entre sobiranies que faci ressorgir una necessària segona transició a l'estat espanyol que garanteixi, negre sobre blanc, que el futur passa per blindar políticament un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe. Lamentablement, aquesta visió del futur del nostre país pretén ser expulsada per alguns de la visualització pública, ja sigui a través de la ridiculització o bé de la invisibilitat. És ben cert que, en això del federalisme, la surrealista postura de PSC-PSOE ha contaminat la paraula, l'ha desnaturalitzat i està col·laborant a apartar-la de la pregunta final. I és que el federalisme o és democràtic o no és federalisme. És a dir, o la relació federal entre dos o més estats és lliure, voluntària i decidida pel poble, o es tracta d'una nova imposició que manté la situació preeminent d'un sobre l' altre. Per tant, o el federalisme és de lliure adscripció i basat en el dret a l'autodeterminació de les dues parts, o no és federalisme.
Dit això, vull argumentar per què, des d'un punt de vista d'esquerres, comunista i internacionalista defenso, sense condicions i sense complexos, el dret a decidir de Catalunya. Ho faré sota tres paràmetres que, per a mi, són fonamentals: la democràcia, l'argumentació i el dret.
Primer.- El defenso pura i planament per democràtic. No hi ha res més democràtic que situar una urna i escoltar l'opinió de la ciutadania. Es tracta d'allò que defensem alguns 'Volem decidir-ho tot'. No només la major. Jo vull decidir sobre el model d'escola pública, sobre les retallades sanitàries, sobre la rebaixa de les pensions, sobre l'estafa bancària en què vivim, sobre el model d'estat basat en una monarquia corrupta, sobre les ajudes a empreses que després es deslocalitzen, sobre polítics corruptes que mantenen el seu càrrec públic, etc... i, per tant, també vull decidir sobre la major: sobre el futur polític del meu país. No cal tenir por de les urnes. L'esquerra en general ( socialistes, comunistes, trotskistes... ) van lluitar en plena dictadura i es van deixar literalment la vida per construir una democràcia. I, per no ser sectaris, també ho va fer una part del que és el centre-dreta.
Segon.- Ja estic cansat d'escoltar arguments, que per cert provenen de tots costats, apropiant-se de l'opinió dels catalans i les catalanes. Sembla que, sense si més no consultar, molts ja saben quina seria la decisió majoritària a Catalunya. Artur Mas es va presentar a les eleccions catalanes de 2012 sota l'eslògan de "La voluntat d'un poble" (La voluntat d'un poble), erigint-se en portaveu dels catalans i donant per fet quin era aquesta voluntat. Soraya Sáez de Santamaría (PP), la vicepresidenta del govern espanyol, va afirmar allò de 'la majoria silenciosa'. Novament apropiant-se de l'opinió dels milions de catalans que, per un motiu o per un altre, no van sortir al carrer el passat onze de setembre. I és que, fins a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, al debat de política general del Parlament de Catalunya va afirmar que "tots els que lluitaven contra les retallades eren també independentistes" caient en l'argument fàcil d'apropiar-se l'opinió de milers i milers de ciutadans. Així que, arribats a aquest punt, el millor seria fer com més aviat la consulta i saber, de veritat, què és el que opina la ciutadania. Per evitar noves apropiacions indegudes i, en molts casos, manipulades. Jo vull saber què opinen els ciutadans de la seva pròpia veu, no a través de portaveus. I l'única manera de saber-ho és obrir un col·legi electoral i posar una urna.
Tercer.- Defenso el dret a decidir perquè el diàleg i l'acceptació de les majories socials és el que ens cohesiona i el que ens fa créixer com a democràcia. Ho he defensat històricament en el conflicte nacional de molts pobles : Palestina, Sàhara Occidental, Tibet... així que, per coherència i per convicció, ho defenso també per al meu poble. A més, si la gent que és independentista ha acceptat, a Catalunya de manera molt pacífica, dependre d'un estat com l'espanyol, si canvien les majories, els que no són independentistes hauríem d'assumir, amb la mateixa actitud pacífica, un canvi d'estatus.
Tota la resta (arguments sobre la inclusió o no a la Unió Europea, sobre si vindran més empreses o marxaran, sobre si tindrem més o menys recursos...) són estratègies, d'uns i altres, per corrompre el debat. No caiguem en la seva trampa. Que cadascú pugui decidir, lliure i conscientment, sobre el futur de Catalunya. Jo ho tinc clar: aposto per una unió republicana i federal entre els diferents pobles d'Espanya i d'Europa per evitar que sigui, com ara, el capital i els mercats qui ens governi. El futur d'una Espanya i una Europa més democràtica, més participativa i més social pot començar amb el dret a decidir de Catalunya. Fem d'aquest conflicte una oportunitat per a la classe treballadora.
Joan Mena, militant del PCC, diputat d'Esquerra Unida i Alternativa al Parlament de Catalunya i portaveu adjunt del grup ICV- EUiA
