El govern de Catalunya, conformat a nivell pràctic per l’aliança tripartita de Convergència, Unió i Esquerra Republicana diu defensar un projecte de transició nacional per al nostre país. Tanmateix, a la vista dels darrers pressupostos, els i les comunistes no podem deixar de qüestionar-nos el projecte nacional que aquestes opcions defensen. Quin país es pot construïr mantenint la despesa pública en protecció social entre les més baixes de la Unió Europea? Quin país es pot construir amb impostos baixos a les grans fortunes? Quin país es pot construir amb els percentatges més baixos de tota Europa en treballadors/es de l’administració pública? Quin país es pot construir privatitzant i venent-se el patrimoni, sotmetent-se als interessos del gran capital internacional?
Volem recordar al govern tripartit de Catalunya que l’Estat que el poble de Catalunya reclama és el de les polítiques socials i la democràcia, no el de les polítiques business-friendly, la repressió policial i la opacitat que ens estan imposant amb els seus fets. Els tres partits en el govern de Catalunya són els qui més fervorosament s’han reclamat sempre com a nacionalistes. Però volem recordar-los que la major part de conquestes nacionals de Catalunya han estat conquestes de la Classe Treballadora de la mà de projectes progressistes. Va ser gràcies a l’esquerra que va existir la Generalitat Republicana dels anys 30. Va ser precisament el PSUC qui va liderar la lluita per l’autodeterminació de Catalunya. Va ser el govern d’esquerres qui va impulsar la reforma de l’Estatut que CiU mai no va enfrontar en tantes legislatures. Els partits en el govern han de saber que el projecte nacional de Catalunya és un projecte fallit si es fa en contra dels interessos de la Classe Treballadora.
Els i les comunistes, com el conjunt de la societat catalana, exigim un canvi de rumb en les polítiques neoliberals de la Generalitat. Volem construir un país de progrés i llibertats, un país sobirà, independent dels interessos del gran capital, un país profundament compromès amb la protecció social i els serveis públics. Caminar cap aquí implica comprometre’s amb una fiscalitat progressista, amb la persecució del frau fiscal, amb la iniciativa pública Aquests pressupostos semblen més orientats a afavorir els negocis privats d’unes minories que a la construcció d’un projecte nacional. Els i les comunistes els denunciarem i els combatrem fins el final.
