La majoria absoluta del PP al Congrés espanyol ha convertit aquesta càmara en un veritable instrument de batalla contra els fonaments més bàsics de la Democràcia. Totes les reformes legislatives impulsades per la dreta espanyola constitueixen un atac obscè als principis teòrics de l’Estat de Dret i un atac a la Classe Treballadora sense precedents.
El PP està legislant obertament contra el poble i contra la Classe Treballadora. Està forçant la llei i la seva interpretació des d’una perspectiva profundament reaccionària i mercantilista, fins a convertir els drets i la Constitució que diu defensar en simple paper mullat. I tot ho està fent de manera planificada, calculada.
La Reforma Laboral va ser el primer obús del PP contra el poble i el dret. Aquesta ha esmicolat els ciments de la protecció social conquerida per la Classe Treballadora, donant carta blanca al gran empresariat per a imposar-nos unes condicions cada cop més properes a l’esclavitud.
Les Retallades per decret en els Serveis Públics han colpejat les capes de població més necessitades d’ajuda social: aturats, desnonats, malalts crònics, disminuïts físics i psíquics, depenents, pensionistes.
La Reforma de la Sanitat ha comportat una dràstica retallada de recursos i ha castigat les classes populars en matèria de Salut Pública, imposant les bases d’una privatització sanitària, amb la implantació del copagament sanitari i la promoció de les mútues privades.
La Llei de Transparència ha consolidat la opacitat dels principals partits polítics i institucions de l’Estat, com la monarquia, sense introduïr mesures efectives contra la corrupció generalitzada.
Per la seva banda, la nefasta llei Wert consolida un model classista i secular d’educació que esborra tot esperit crític i científic dels centres educatius, que converteix els estudis universitaris en un privilegi elitista per a les classes altes i que deixa sense futur als fills de la Classe Treballadora.
Així mateix, la Reforma de la Justícia elimina completament l’aspiració d’igualtat davant la llei, imposant desproporcionades taxes i tota una sèrie de mesures administratives destinades a perjudicar les classes més pobres.
De la mà del mateix ministre Ruiz-Gallardón, la reforma de la Llei de l’Avortament se’ns imposa des del fanatisme religiós i ataca de manera directa els drets de les dona treballadora.
Des d’un altre àmbit, amb la Reforma de l’Administració Local s’ataca a la Democràcia des de la base, amb el pretext també de l’ajustament econòmic, tancant la porta a la participació ciutadana i a l’administració de proximitat, per a engrandir diputacions i organismes sense control democràtic directe i afavorir les privatitzacions.
També el sinistre Montoro està reformant regressivament el sistema tributari, consolidant encara més un model d’impostos sobre el treball (IRPF) i sobre el consum (IVA), mentre s’afavoreix l’elusió de taxes als beneficis empresarials i al patrimoni i mentre es protegeix el frau fiscal de les empreses i les grans fortunes.
La Reforma de les Pensions suposa una important pèrdua de poder adquisitiu per als i les pensionistes, afavorint els plans de pensions privats, en mans de la gran banca, i abocant al desempar a les capes més vulnerables de la societat.
Per acabar la feina, la imminent Llei de Seguretat Ciutadana ens arrebata el dret a la protesta contra totes les mesures tiràniques de la dreta reaccionària, criminalitzant la mobilització, la dissidència i l’oposició política, eliminant tot possible rastre de Democràcia.
És de preveure que la Reforma del Finançament Autonòmic reculli el mateix ferum centralista i antidemocràtic de totes les reformes legislatives empreses pels reaccionaris espanyols fins al moment, filles totes elles del mateix projecte polític franquista que representa el PP.
El PP disposa d’una majoria absoluta que entén com una carta blanca per a imposar les reformes legislatives més polèmiques i, per si no fos prou, ha comptat amb el suport puntual de grans partits, com el PSOE, CiU i UPyD.
Complir i afavorir amb fe religiosa un programa neofranquista és l’única constant del govern del PP, que compren el seu retorn al poder des de la perspectiva d’un Règim restituït.
La Classe Treballadora i el conjunt de la ciutadania de tot l’Estat Espanyol no podem acceptar unes reformes legislatives que no estaven el programa del PP i que suposen una veritable perversió de les lleis i un atac als principis democràtics més fonamentals.
Cal combatre les lleis del PP en tots els àmbits, políticament i des del Dret, al carrer i des de les institucions.
Cal, sobretot, seguir treballant en un Front d’Esquerres, Social i Democràtic, que, articulant-se des de la base i amb la Classe Treballadora al capdavant, planti cara a la profunda involució que se’ns imposa amb cada mesura legislativa d’aquest mal govern.
PA
