La Reforma de l’Administració Local que el PP està preparant és una nova amenaça als serveis públics i un veritable atac als ciments de la democràcia: els Ajuntaments. La proposta de Llei pretén assegurar al govern estatal el control efectiu de les administracions locals, delimitant les seves competències, i cerca despullar els ajuntaments de moltes d’elles. La llei obliga els Ajuntaments a cenyir-se als serveis obligatoris, més bàsics (enllumenat, cementiri,…), que a més podran privatitzar-se, i els força a deixar de prestar els serveis facultatius, que són la gran majoria dels serveis que proporcionen a la ciutadania.
“Encara que realment els governs locals en el conjunt de l'Estat ofereixen un percentatge de deute públic sobre el total de menys del 5 per cent (del qual més de la meitat la té el municipi de Madrid) i la seva contribució al dèficit públic és, així mateix, molt escassa, la veritat és que bona part de les primeres mesures d'ajust financer i d'ajust institucional han pres com a referència al nivell local de govern”. Tal com ens explica el catedràtic Rafael Jiménez Asensio, les retallades que prepara el govern central afectaran especialment a l’administració local.
Informes de diferents experts assenyalen els següents punts:
- Tots els ajuntaments que en la darrera liquidació de pressupostos presentin un estalvi negatiu estaran obligats a sotmetre’s a una evaluació del govern central, i obligatòriament els municipis de menys de 20.000 habitants i les mancomunitats
- El govern central serà l’únic en establir i evaluar les condicions de prestació dels serveis obligatoris que presten el ajuntaments
- Se suprimeixen, per principi, els serveis fins ara considerats complementaris, és a dir, els serveis no obligatoris que presten els ajuntaments
- S’estableix com a condició per a prestar els serveis complementaris un complet sanejament dels comptes municipals i l’adequació de les finances als requeriments de la Llei d’Estabilitat Pressupostària
- Als ajuntaments que no compleixin escrupulosament les condicions de l’evaluació se’ls podrà aplicar un procediment de delegació dels serveis obligatoris en Diputacions Provincials o Comunitats Autònomes
- La llei preveu que en el traspàs de competències a les Diputacions o Comunitats, el personal que presta el servei serà traspassat als òrgans que assumeixin les competències i se’ls aplicarà un “Pla de Redimensionament”
- El “Pla de Redimensionament” preveu l’acomiadament o la mobilitat geogràfica de tots els treballadors afectats per la reestructuració però no afecta als càrrecs polítics ni de lliure designació (càrrecs de confiança)
- Les Diputacions i Comunitats Autònomes tindran potestat per a concedir la gestió dels serveis obligatoris dels municipis a empreses privades
La primera consequència en el cas que un ajuntament perdi les seves competències és que el responsable de la gestió d’aquests serveis passa a ser la diputació provincial. Però com les diputacions no són elegides directament pels ciutadans, la relació entre ambdós és inexistent i en aquest sentit s’observa un dèficit democràtic dificil de justificar que pot reproduir el vell esquema d’ajuntaments “complets” i “incomplets”, que a la llarga poden arribar a desaparèixer
Per altra banda, realitzar el necessari traspàs de mitjans materials i personals del municipi cap a les diputacions, no serà senzill i a més suposarà una reducció de personal laboral força significatiu. Els funcionaris també resultaran afectats per messures de mobilitat geogràfica i funcional. Aquesta llei, reforça les competències pròpies de les diputacions provincials com són la cooperació i assistència tècnica als municipis i d’altres de caràcter funcional, però no deixa clar com assumiran la gestió directa de serveis, quan no tenen personal qualificat per a fer-los.
El catedràtic de dret administratiu de la UB, Joaquín Tornos Mas, en el seu article sobre “La reforma del règim local: anàlisi crítica del seu contingut”, possa de relleu que l’objectiu principal de la reforma és complir amb el principi d’estabilitat de l’art. 135 de la Constitució i per això actua sobre les despeses i els costos, però res es diu sobre el model de finançament dels ens locals, ni sobre els drets dels ciutadans en plena època de crisi econòmica. Per concretar les competències locals, la legislació actual fa referència als principis de descentralització i màxima proximitat de la gestió administrativa amb els ciutadans. La nova regulació només té en compte de forma exclusiva els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera, criteris exclusivament econòmics.
Aquesta nova reforma es fonamenta en l’art. 149.1-13,14 i 18 de la CE, pero oblida les competències de les CCAA i la diversitat dels règims locals de l’estat espanyol. En el cas de Catalunya, la reforma obvia la competència exclusiva en matèria de règim local que estableix l’art. 160 de l’Estatut d’Autonomia de 2006. Però tampoc fa referència al valor democràtic de les administracions locals i al principi de proximitat en l’exercici de les competències públiques. A més, les noves formes de control extern poden vulnerar el principi d’autonomia local, ja que van més enllà de controls d’estricta legalitat.
PSM
