Per Miquel Àngel Soria
La frase que ens dóna el títol li dirigia en un escrit, el passat 1d'octubre, Jean-Claude Lefort a Manuel Valls, ministre de l'interior a França. Aquell, Diputat honorari, fill de "manouche", havia nascut a París el 15 de desembre de 1944. El motiu era l'actitud del ministre Valls, i per extensió del govern socialista del que formava part davant el problema dels campaments de "roms", gitanos romanesos.
El veterà diputat es reconeixia, a més a més de fill de manouche com a fill de brigadista. Crec que val la pena escoltar-lo: "Manuel, tu has declarat ahir a la tarda, a BFMTV, que la situació era molt diferent per a tu, relativament a la dels Roms, doncs la teva família espanyola havia arribat a França per fugir del franquisme.
Tu t'has nacionalitzat francès en 1982. Franco havia mort en 1975. Set anys abans de la teva nacionalització. Quan tu has estat francès, no hi havia doncs dictadura en Espanya. Tenies aleshores "vocació", segons les teves paraules, de tornar al teu país de naixement, a l'Espanya. No ho has fet i ho comprenc perfectament, igual que comprenc totalment el teu desig de ser francès. Sense cap dubte.
Tenies "vocació" de tornar a Barcelona, en Espanya on has nascut, per reemprendre els teus propòsits que concernien únicament als Roms. El que t'escriu, en aquest moment, és un Francès d'origen "manouche" per son pare. El meu pare, "manouche" i francès, va anar el 1936 a Espanya per combatre el franquisme, armes en mà, en les Brigades internacionals. Per la llibertat del teu país de naixement, i per tant el de la teva família. Ell va morir, Manuel. A conseqüència de les ferides infringides pels franquistes al front del Jarama, en 1937. No et demano cap agraïment, ni certament la menor compassió. La rebutjo pel davant. M'ha honorat veritablement que ell hagi fet aquesta elecció, encara que hagi privat a la meva família de la seva presència quan jo no tenia més que nou anys i ma germana, divuit.
La guerra mundial ha arribat. I els camps nazis són també oberts als Zíngars. Tu ho saps. Però un nombre enorme de Manouches, de Gitanos i d'Espanyols s'han allistat a la Resistència en terra francesa. Ton pare també hagués pogut ser-hi. Tenia l'edat ja que havia nascut en 1923. Georges Séguy i d'altres han entrat a la resistència amb setze anys. Evidentment, no li retrec de cap manera no haver-ho fet. Però jo et demano el respecte absolut per aquelles i aquells que s'han allistat en la Resistència contra el franquisme, i a continuació contra el nazisme i el feixisme. Contra aquells que havien provocat Gernika. I nogensmenys, per seguir-te, tenien "vocació" de retornar o de quedar-se'n al seu país d'origen, aquests "estrangers i els nostres germans nogensmenys"...
Manuel, "s'ha" acollit a Romania i a Bulgària en la Unió europea quan aquests països no respectaven, i no respecten encara, un dels fonaments per arribar a ser membre de la Unió europea: el respecte de les minories nacionals. Sensible a aquesta qüestió per raons evidents, em vaig inquietar fortament a l'època. Com a diputat, vaig anar a Bruxelles, a prop de la Comissió, per demostrar i dir que aquests països no respectaven aquesta clàusula fonamental. Se m'han rigut al nassos, figura't."
La carta de Jean-Claude Lefort segueix raonant sobre la situació que es dóna amb aquestes minories marginades ─que no races, puntualitza d'acord amb les lleis─ i s'acomiada recordant-li que "Qui no té memòria no té futur".
Cal fer un aclariment. Els Manouches són una de les branques dels pobles nòmades arribats des de l'Índia i que es diferencien dels gitanos, roms o zíngars en que ocupen zones germanòfones. A França es troben a l'Alsàcia. Van ser gairebé exterminats pels nazis com a conseqüència de les denúncies dels seus "germans"zíngars.
Entre ells es troben músics famosos de jazz com el guitarrista Django Reinhardt, el violinista Birélli Lagrène o, més recent, el pianista Joe Zawinul.
