El procés d'unitat comunista a Catalunya és un fet, i evidentment la construcció nacional de Catalunya és un fet de primer ordre dins els debats i els plantejaments que fem els comunistes de Catalunya
[1] [2]. Aquesta petita reflexió només pretén tocar uns pocs temes, seguint més o menys l'estela dels articles citats i que formen part d'aquests debats dins de l'esquerra nacional.
Les diferències de perspectiva són positives i ajudaran dins d'un debat col·lectiu democràtic a trobar la síntesi superadora que haurien de permetre als i les comunistes continuar reforçant la lluita popular per conquerir més drets socials i nacionals. La mobilització cívica i democràtica per l'estat propi s'ha dut a terme de manera sostinguda en el temps i ha demostrat que no existeix a Europa un moviment de ruptura democràtica amb tant suport popular.
Jo crec que l'objectiu estratègic dels i les comunistes de Catalunya és enderrocar el Règim sorgit de la 2a Restauració Borbònica. Aquest règim està en crisi i com a comunistes, per tant, demòcrates radicals, hem de jugar un paper important en la ruptura democràtica. Actualment no estem jugant un paper rellevant -ni cap sector de l'esquerra anticapitalista o revolucionària, no ens enganyem- però de l'estratègia i tàctica que adoptem en aquest context, depèn molt si en sortim reforçats o debilitats. Aquest cop la ruptura democràtica no pot ser un "joker" que anem canviant durant la partida segons tacticismes. Durant la constitució del Règim als anys 70, vam veure les diferents transformacions dels plantejaments de "ruptura democràtica" mutatis mutandis fins el que tots sabem, coneixem i patim en l'actualitat. El que el professor Bernat Muniesa anomena amb total encert, "no una Transición, sino una Transacción"
[3].
Crec que no hi ha més dicotomia que o més Règim (amb l'ofensiva neo liberal, centralitzadora i espanyolista del PP-UPyD a la recambra) o la ruptura democràtica. El nostre paper ha de ser el de lluitar perquè aquesta ruptura estigui encapçalada per la mobilització popular i perquè les forces polítiques i socials transformadores i que volen construir l'auto organització del poble, és a dir, el poder popular, puguin convergir des d'aquesta mobilització per teixir una alternativa democràtica real, una alternativa cultural, social, econòmica, electoral...
Certament, a Catalunya es troben diferents elements que han afavorit que sigui la nació on la ruptura del Règim és més possible. Les mobilitzacions sindicals i socials també han estat capaces de demostrar una capacitat combativa, insuficient, però a tenir en compte i que pot créixer de manera significativa. A l'Estat espanyol això també ha tingut les seves expressions, amb les seves característiques diferents. En algunes nacions com el País Basc i Galícia la resposta de les forces d'esquerra ha estat diferent i això també facilita extreure conclusions importants. El cas exitòs d'AGE i el desastre d'Ezker Anitza parlen per si mateixos. També s'ha de recordar, que no existeix ni existirà sobirania nacional a Catalunya, Galícia, Euskadi o a l'Estat espanyol si no enderroquem l'estructura de dominació de l'oligarquia europea dirigida per Alemanya. Els comunistes catalans hem de tenir ben present aquesta realitat quan parlem de la construcció nacional de Catalunya.
Paral·lelament, pel que fa a d'altres experiències progressistes a l'Estat espanyol, a Andalusia, la militància d'IULV-CA va optar de manera majoritària per entrar a governar amb el PSOE-A
[4]. Personalment trobo que va ser i és un error aquest camí. Crec que el programa d'IU - i el d'ICV-EUiA- s'ha de defensar des del carrer i les institucions sense assegurar cap pacte, lluitant un per un tots els temes. Això és compatible a la vegada amb barrar el pas al PP. Però no s'ha de confondre barrar el pas al PP amb barrar el pas a la "dreta". Des del PSOE s'han dut a terme polítiques conservadores en moltes ocasions. La cúpula del PSOE és "Règim", sens dubte, a més s'està comprovant com està fortament impregnada de corrupció i clientelisme. Difícilment és pot parlar i treballar per un procés constituent amb aquest tipus d'acord de govern. Malgrat això, el treball d'IU al govern andalús s'està duent a terme amb algunes victòries importants (com el decret anti desnonaments, o la neteja de corruptes a les files socialistes) i on es marca perfil davant un desorientat PSOE i l'ofensiva estatal retalladora del PP. Quin contrast amb etapes pretèrites a Catalunya entre les forces d’esquerra!
Així mateix, crec rellevant recordar un cop més la “Declaració de IU, ICV, EUiA sobre el dret a decidir i el model d'estat”
[5], on per primer cop, una força política d'àmbit estatal es compromet a donar suport al dret a decidir del poble de Catalunya. Molts anys de relacions entre IU i EUiA en el passat mai van mostrar com en l'etapa actual, una influència tant positiva i de suport a la construcció nacional catalana com ara. Crec que avui és més evident que mai, que si aquesta relació en el passat, s'hagués basat més en aquest tipus de debats constructius sobre el model d'estat plurinacional, la democràcia i el que hauria de significar una veritable alternativa republicana, de cooperació lliure i solidària entre pobles i nacions, avui estaríem en una posició molt més útil per a incidir de manera progressiva en els esdeveniments.
En definitiva, estem davant un moment històric de trencament democràtic o de liquidació de la democràcia a mans de l'oligarquia, tant nacional, estatal com internacional. De la "Transacció" vam recollir el debilitament de l'esquerra i la quasi destrucció del Partit Comunista - la situació de debilitat és sensible a tota l'esquerra, no ens fem il·lusions-, tot això amb una reforçament de l'oligarquia que després d'un simulacre de bany pel riu Jordà, va tenir el certificat de demòcrata. Cal impulsar la ruptura democràtica. A les nostres mans tenim l'oportunitat de conquerir la democràcia, una democràcia amb drets nacionals i socials, on el poble de Catalunya decideixi de quina manera es vol organitzar i com vol mantenir relacions amb els pobles i nacions d'Espanya, d'Europa i del món... Una República Catalana
[6].
Salut i Ruptura i República.
David M.
Il·lustració d'Isard Miralles
[1]
http://www.psuc.org/seccio-opinio/46-militants/5975-euia-aqui-y-ahora
[2]
http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article58042
[3]
http://www.lne.es/gijon/2013/07/17/soberanismo-catalanista-tapar-porqueria-interna/1442928.html
[4]
http://www.publico.es/espana/430755/psoe-e-izquierda-unida-gobernaran-en-coalicion-en-andalucia
[5]
http://www.izquierda-unida.es/node/12254
[6]
http://noticies.pcc.cat/2013/09/text-complert-de-la-conferencia.html
