per Joan Josep Nuet
Quan va neixer el PCC ara fa 33 anys, aquest semblava un projecte condemnat per la historia a no reeixir, ja llavors molts creien que la perspectiva d'un gran partit comunista era revisable o censurable.
A pesar de tot el projecte del PCC va tirar endavant i avui si mirem enrera veiem que les seves aportacions a la Unitat de la classe treballadora i de les esquerres han fet forat en moltes altres persones i formacions polítiques.
Va parlar-se molt en aquells moments de prosovietisme, però menys d'altres raons mes profundes que van formar part de la crisi comunista dels 80, la participació de les bases del partit en les decisions de la direcció del PSUC i la crítica dels acords establerts en el periode de la transició democràtica.
Avui a la llum de la crisi capitalista del 2008 sembla clar que un projecte revolucionari, que un partit comunista es necessari, partit comunista entès com a fàbrica d'idees i intelectual col.lectiu que estableix una perspectiva estratègica vers el Socialisme. També sembla clar que aquesta organització comunista no es un instrument de mediació electoral o sindical, sinó un "instrument de perspectiva revolucionaria”.
Vivim temps de convulsió política i social i desde les esquerres podriem caure en l'equivocació que això ens afecta menys que a la dreta. Les dretes demostren encara una gran capacitat d'unitat per aconseguir els seus objectius i de fet han pilotat tant les causes de la crisi del 2008 com les propostes ara per la seva sortida, i sempre en contra dels interessos de la classe treballadora i els sectors populars.
Les esquerres tenim també l'oportunitat per aprofitar el moment de canvi actual per desenvolupar les actualitzacions i les sumes necessàries per enfortir-nos com opció real d'alternativa i aquí els i les comunistes tenim molt a dir.
Els i les comunistes com deien Marx i Engels al Manifest no som una cosa a part de la societat i de la nostra classe i per això patim i vivim les seves contradiccions, avenços i retrocessos, però estem obligats a cercar, organitzar i proposar estrategies que ajudin precisamente a la nostra classe i al voltant d'ella al nostre poble a aconseguir els seus interessos.
És per això que cal un gran partit comunista a Catalunya i es per això que no podem contentar-nos amb la divissió i disgregació actuals de tants i tantes comunistes i hem de redoblar l'esforć per la Unitat Comunista necessària.
Els comunistes hem jugat un paper destacat a la història de Catalunya i conservem un llegat que hem de fer creixer, no som només nosaltres, camarades com Joan Comorera, Gregorio López Raimundo, Pere Ardiaca o Josep Miquel Céspedes ens contemplen i hem de saber estar a l’alçada.
Es per tot això que arribar al número 1000 de l'Avant es una Festa i una fita. 1000 números donen per fer una bona retrospectiva de lluita i compromís dels darrers 33 anys de la nostra història on trobarem homes i dones plens d'entrega i ferma voluntat de lluita. Segur que també trobarem errors i fins i tot algún sectarisme, però de les equivocacions comeses a la nostra història també se n'apren i en ocasions encara més que dels èxits.
Ara l'Avant i el PCC estem vius, vius políticament per sumar i per lluitar, amb d'altres, això si, amb molts d'altres que avui també volen sumar i lluitar amb nosaltres, i diem això desde la modestia del que som i del que aportem, però desde l'orgull del projecte comunista al qual mai, mai renunciarem.
Visca la Classe Treballadora
Visca l’Avant
Visca Catalunya
Etiquetes de comentaris: 1000
