Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


per Jordi Miralles i Conte

Avant ha arribat el número 1000. Encara recordo quan el secretari general Marià Pere va proposar-me que passes dels CJC al Partit i que assumís la direcció del periòdic.

La meva resposta va ser "si jo no soc periodista?" i l'argument que va utilitzar en Marià per a convencem va ser: "hem de fer de l'Avant el periòdic de la unitat de les esquerres”.

Unitat de les esquerres, si. Una dels trets d'identitat del PCC i que va marcar l'estratègia del Front d'Esquerres i la tàctica a desenvolupar en cada conjuntura en funció de les necessitats del nostre poble, del moment concret i de la correlació de forces.

Aquell Avant era el de la redacció composada pel Francesc Font, Joan Samit, Pep Valenzuela, Eva Balart i Joana Marine, i de desenes de persones que escrivien de manera regular. Aquell era l'Avant de col·laboradors com l'Antonio Moral i la gent que plegava el setmanari, del Joan Manuel Caballero i Jordi Miró. Era l'Avant de la xarxa de companys i companyes que feien de corresponsals i dels que garantien una distribució i cobrament (cal dir desigual) pel territori i sectors. Era aquell Avant que buscava autofinançar-se i amb presència pública a la Festa d'Avant a Montjuïc i a d'altres festes de periòdics comunistes (Perpinyà, París, Lisboa o Madrid). És a dir, un Avant compromès amb la Unitat de les Esquerres i que tenia el repte d'autoorganitzar-se, per a ser més útil a la política del PCC.

Avui estem al 2014. Des del primer número d’Avant i fins avui ens ha tocat viure moments especials i il·lusionants, i situacions complexes i decepcions al Partit, a Catalunya i al món. Però avui els comunistes i les esquerres tenim el repte de contribuir a donar resposta a una cruïlla marcada per una sortida insolidària a la crisi, la voluntat majoritària del poble de Catalunya d’autodeterminar-se i el deteriorament de la democràcia. Una sortida que, desitjo, sigui pensant i actuant en favor de la majoria del nostre poble.

Etiquetes de comentaris: