per Adelina Escandell
L’Avant ha arribat al número 1000. Un bon motiu de celebració.
Qui porta ara la redacció em demana que, com a antiga directora, expressi el que va significar. Avant i PCC una relació estreta i simbiòtica. La història d’un lligada a la de l’altre. Perquè l’AVANT no volia ser un setmanari de Partit, però hi reflectia la seva vida, objectius i anàlisi. Unitat de les esquerres, unitat de treballadores i treballadors i lluita per la pau, eixos del setmanari. Rellegeixo titulars d’editorials i d’articles: “Calen propostes concretes als problemes que pateix la gent” “Una nova situació complexa i apassionant”, “Europa sí, però no així” que ara podríem reescriure. L’AVANT, eina de lluita ideològica, amb vocació d’explicar les notícies i la història des d’una perspectiva d’esquerres. L’AVANT defensor del dret d’autodeterminació dels pobles i que sempre va posar èmfasi en la Qüestió nacional. L’AVANT obert a qualsevol persona o entitat d’esquerres que volgués fer sentir la seva veu. Ressò de les lluites al moviment obrer. Personalment, una època apassionant, amb la complicitat i el treball de la redacció: la Joana Mariné, el Pep Valenzuela, el Joan Samit, el David Fernández, la Sílvia Cruz. I també de persones col·laboradores (en podria anomenar moltes, però no hi cabrien): el Miquel Àngel, la Maribel, la Ma Àngels i el Joan; Gràcies.
I un a punt especial: Quan em van nomenar, les dones del Partit, algunes que coneixia, però moltes amb les que no havia coincidit mai, em van felicitar i em van fer arribar la seva satisfacció que una de les seves fos la directora del setmanari del Partit. Orgull de conjugar el vermell i el lila.
Etiquetes de comentaris: 1000
