Josep Miquel Céspedes, l’exemple militant

L’any 2004 vam perdre prematurament, amb només 41 anys, el camarada Josep Miquel Céspedes, en “Jotaeme”. Aquest gener es va complir el 10è aniversari de la mort de Josep Miquel Céspedes, destacat militant comunista de Sant Adrià de Besòs. Céspedes va ser el primer secretari general dels Col·lectius de Joves Comunistes, la Joventut del PCC. Va ser escollit regidor d’Educació i Solidaritat per EUiA l’any 2003 en aquesta ciutat obrera. L’escola bressol d’aquest municipi porta el seu nom. La Fundació Pere Ardiaca va dedicar l’any 2006 la publicació d’un llibre en homenatge a Josep Miquel Céspedes amb el títol “Jotaeme: la joventut del comunisme”. Els testimonis següents són fragments d’aquuest llibre.

La publicació està disponible per a la seva lliure descàrrega al portal Comunistes.cat (http://publicacions.comunistes.cat) i en la seva versió física a través de la llibreria de la Fundació. “En Josep Miquel era una persona singular. Això es pot dir de tothom, evidentment, ja que tots i totes som únics i diferents. Però ell, que ha estat un home amb una caràcter fort i molt ferm amb les seves conviccions, ho acompanyava amb una manera de ser propera i planera, i amb una certa dosi d’innocència que el feia més entranyable i bona persona”.

Jordi Miralles Compte

“Les organitzacions són allò que fan els seus membres. I treballar am Josep Miquel Céspedes et feia sentir part d’una organització important. Ell ho era de seriós. En el treball. En els compromisos. En les propostes. Desplegant una seriositat rigorosa i plena d’ambició col·lectiva. Atent al detall. Previsor. Però fent que aquesta seriositat contagiés un optimiste conscient”.

Raimon de Cara

“Quan Jotaeme va arribar a Sant Adrià es va presentar al local del Partit com un militant de base més. Es va posar a la disposició de l’organització per si s’havien d’enganxar cartells o anar a reunions, d’una manera molt modesta i sense intenció de formar part de la direcció local. Per aquell llavors ell treballava a Polinyà, amb l’alcaldesa Mari Carmen Gámez. Molt aviat el nostre propòsit va ser reorganitzar el partit a Sant Adrià i posar-lo a ell al capdavant, ja que ens feia falta un lideratge d’aquelles característiques”.

Gregorio Chamizo

“Céspedes tenia la capacitat de poder plantejar, parlar i proposar coses molt interessants sobre temes totalment diferents. Per exemple, si es parlava de salut, Céspedes tenia la informació necessària que li permetia fer propostes com les de qui tingués amplis coneixements de medecina, i succeïa el mateix en àmbits com l’educació o l’urbanisme. Moltes vegades es passava fins les cinc de la matinada llegint documents i cercant informació”.

Rosa Maicas Roca

“Era difícil dir-li que no en qualsevol proposta perquè tenia sortides per a tot, però a mi m’agradava el seu plantejament de la política com espai de construcció de teixit social, de participació i repolitització de la ciutadania. Compartíem la visió que una transformació social començava per un subjecte polític informat, format i actiu”.

Gregorio Belmonte

“Céspedes em va comunicar que s’anava a presentar a les eleccions i que, per ètica, deixava els seus càrrecs a la Plataforma d’Entitats i Veïns de la Mina. Aquella va ser una demostració de principis i integritat. Potser li hagués estat molt útil mantenir-se a la Plataforma per als seus interessos polítics, però ell va anteposar la seva ètica i els seus valors”.

Rosa Maicas Roca

“Tots els projectes que ell va començar s’han continuat de forma milimètrica. JM no feia mai un projecte personal, sempre de forma col·lectiva, fent-ne a tothom partícep. Es discutien tots els assumptes totes les vegades que feia falta, llavors el projecte es convertia en col·lectiu. D’aquesta forma, el tema la ciutat educadora continua exactament igual, seguim amb l’impuls que ell li va donar. Hem aconseguit l’Escola bressol al marge esquerra del riu, per la que tants anys hem lluitat. De fet, en un ple de l’Ajuntament de Sant Adrià es va decidir que l’escola porti el seu nom, és l’Escola Bressol Josep Miquel Céspedes."

Gregorio Chamizo

“La gran herència que m’ha deixat ha estat haver-lo conegut i aquestes ganes de lluitar contra qualsevol injustícia, contra tot allò que no es bo per a la gent més humil, per a la gent treballadora”.

Rosa Maicas Roca

Etiquetes de comentaris: 1000