El govern, la Fiscalia General de l’Estat, i l’Audiència Nacional recullen informació i elaboren informes amb vistes a la il•legalització d’EAE (ANV) i EHAK (PCTV)
El PSOE ha decidit tancar la via del diàleg i de la negociació política, i centrar tota acció en l’àmbit purament policial i judicial. No és certa l’argumentació que les anteriors il•legalitzacions afeblissin ETA i el seu entorn polític i social. Al contrari. ETA estava desacreditada políticament i social, i el fet que apareguessin partits com Aralar evidenciava la descomposició d’un espai fart de la via morta de l’acció-reacció. La il•legalització va produir l’efecte contrari al que es buscava: va aglutinar, davant tal agressió a la pluralitat democràtica, bona part de l’esquerra abertzale. El victimisme sempre ha galvanitzat sectors socials que, en una situació normalitzada, haurien tendit a altres coordenades, com esquerra-dreta o federalisme-sobiranisme. El bon resultat d’EHAK va respondre a això: una cohesió molt forta d’un espai que es mou a la consigna. I ara, es torna a donar aquesta situació.
El problema de fons
Per això, davant una Batasuna desorientada i plena de contradiccions, més preocupada per mantenir la unitat interna que per escoltar la societat basca, i que veu com EB-B i Aralar a Euskadi i Na-Bai a Navarra li disputen el seu espai natural, és un error tergiversar el resultat electoral il•legalitzant una de les parts, per més que no agradi el que diu o pensa. De nou, el resultat electoral estarà distorsionat, i tindrem un espai polític cohesionat entorn als sectors durs, partidaris de tibar el conflicte.
A més, hi ha un problema polític de fons. La il•legalització suposa una negació dels drets polítics per a amplis sectors socials d’Euskadi, i, especialment pensant en el jovent, una nul•la pedagogia democràtica que té les seves conseqüències ja avui.
Molts dels que participen de la kale borroka mai hauran pogut exercir el sufragi actiu o passiu de la seva opció política, ni ho podran fer mentre existeixi la Llei de Partits tal com és ara, i es deixin fora del sistema aquestes opcions polítiques. L’input que rep una part del jovent basc és que l’Estat espanyol o Espanya no els reconeixen i que, aleshores, s’han d’utilitzar altres mitjans que no són els de la participació política democràtica establerta, deixant en safata les argumentacions dels sectors més durs i sent coartada per justificar la violència.
Els socialistes (i ETA i Batasuna, també) haurien de prendre nota del procés irlandès, que té en el reconeixement mutu de totes les opcions un dels elements del seu èxit. L’admissió a tràmit per part de la justícia comunitària de la demanda interposada per l’esquerra abertzale sobre anteriors il•legalitzacions afegeix un punt de llum, i és un toc d’atenció al govern que pot evitar excessos en aquest procés, encara que potser la resolució final de la justícia no sigui favorable als interessos dels qui defensem una altra manera d’enfocar el conflicte.
Toni SaladoEtiquetes de comentaris: Estat espanyol
