Aquestes poques indicacions seran suficients per posar de relleu que el propi desenvolupament de la moderna indústria contribueix per força a inclinar la balança cada vegada més en favor del capitalista i en contra de l’obrer, i que, com a conseqüència, la tendència general de la producció capitalista no és elevar el nivell mig dels salaris, sinó, pel contrari, fer-lo baixar, és a dir, empényer més o menys el valor del treball al seu límit mínim
Si aquesta és la tendència de les coses en aquest sistema, ¿vol dir que la classe obrera ha de renunciar a defensar-se contra les usurpacions del capital i cessar en els seus esforços per aprofitar totes les possibilitats que se li ofereixin per millorar temporalment la seva situació? Si ho fes, es veuria degradada en una massa uniforme d’homes desgraciats i esquerdats, sense salvació possible. Crec haver demostrat que les lluites de la classe obrera pel nivell dels salaris són episodis inseparables de tot el sistema del treball assalariat, que en el 99 per 100 dels casos els seus esforços per apujar els salaris no són sinó esforços dirigits a mantenir dempeus el valor donat del treball, i que la necessitat de barallar-se amb el capitalista sobre el seu preu va unida a la situació de l’obrer, que l’obliga a vendre’s com una mercaderia. Si en els seus conflictes diaris amb el capital cedissin covardament, sens dubte es desqualificarien per emprendre moviments de més envergadura.
Alhora, tot i prescindint completament de l’esclavització general que comporta el sistema del treball assalariat, la classe obrera no ha d’exagerar als seus propis ulls el resultat final d’aquestes lluites diàries. No ha d’oblidar que lluita contra els efectes, però no pas contra les seves causes; que el que fa és contenir el moviment descendent, però no pas canviar la seva direcció; que aplica pal•liatius, però no guareix la malaltia. Per tant, no ha d’entregar-se del tot a aquesta inevitable lluita guerrillera, contínuament provocada pels abusos incessants del capital o per les fluctuacions del mercat. Ha d’entendre que el sistema actual, tot i amb les seves misèries, engendra simultàniament les condicions materials i les formes socials necessàries per a la reconstrucció econòmica de la societat. En comptes del lema conservador Un salari just per una jornada de treball justa!, haurà d’inscriure en la seva bandera aquesta consigna revolucionària: Abolició del sistema de treball assalariat!
Karl Marx
Extret de Salario, precio y ganancia
Etiquetes de comentaris: Cites, Treball
