L’estructura productiva de l’economia espanyola s’ha modificat de manera significativa durant les darreres dècades, en què l’agricultura i la indústria han perdut pes respecte a la construcció i al sector serveis. En el cas de l’agricultura, el descens relatiu és a causa d’una intensa reestructuració del sector, provocada sobretot per l’adhesió espanyola a la Política Agrícola Comuna (PAC) i pel transvassament de mà d’obra cap a altres sectors.
En la indústria, la integració a la Unió Europea ha provocat un ajust molt brusc en un sector amb un greu retard històric i basat exclusivament en baixos salaris i energia barata. Les importacions i l’increment de l’atur han estat significatius.
Sectors estrella
Els dos sectors que guanyen terreny són la construcció i els serveis. La terciarització de l’economia és un fet evident causat pel creixement dels serveis públics, l’increment del turisme i l’externalització progressiva dels serveis industrials. L’altre sector estrella és el de la construcció, que ha crescut de manera espectacular com a resultat dels anys d’expansió econòmica, de l’arribada d’inversió directa exterior i l’establiment d’empreses multinacionals, i de la insuficiència d’oferta. Tot això ha provocat una forta revalorització del preu de l’habitatge, amb unes xifres que tothom coneix.
Per tant, l’economia espanyola està basant el seu creixement en activitats de caire especulatiu, en detriment de la política industrial i dels sectors productius. Això està provocant greus desequilibris i importants desigualtats.
Un dels principals desequilibris es refereix a l’endeutament creixent de les famílies, que està assolint uns nivells insostenibles per culpa del crèdit hipotecari, de l’increment dels tipus d’interès i de la creixent precarietat laboral dels i les joves.
Pel que fa a la desigualtat, les xifres són més que preocupants. Segons el Fons Monetari Internacional, la part de riquesa que pertoca a la classe treballadora ha disminuït a la UE-15 del 61,6% el 1992 al 57,6% el 2005.
A Espanya, aquesta disminució ha estat la més significativa de tots els països estudiats, baixant la participació dels i les treballadores del 62% al 54,4% en el mateix període.
En conclusió, el model econòmic espanyol segueix patint greus mancances. El conegut debat entre eficiència i equitat ens ha demostrat moltes vegades que són compatibles i poden anar de la mà. En el cas espanyol, malauradament, caminen juntes, però ho fan marxa enrere.
David Rodríguez
Etiquetes de comentaris: Economia, Estat espanyol
