La proposta de Zapatero de reconciliar les cultures de tot el món, i en especial la musulmana i l’occidental, per garantir la seguretat i l’estabilitat internacionals és equivocada des de l’origen. Si les desavinences entre cultures existeixen, les causes s’han de buscar en les desigualtats econòmiques i polítiques entre el Primer Món i la resta de països
Zapatero ha començat l’any 2008 impulsant la seva proposta estrella en l’àmbit internacional, coneguda com l’Aliança de les Civilitzacions, amb una trobada a Madrid que va definir com a objectius d’aquesta iniciativa “promoure l’entesa i la reconciliació entre cultures de tot el món i, en particular, entre les societats musulmanes i occidentals”, ja que als documents s’afirma que “la polarització intercultural i el temor mutu són particularment aguts al si d’aquestes comunitats i entre elles, fins al punt de representar una amenaça per a l’estabilitat i la seguretat internacionals”.
Més enllà de les bones intencions de la proposta, crec que és equivocada des de l’origen, perquè la inseguretat internacional no està causada per un desacord o un enfrontament cultural. En tot cas, si aquesta desavinença existeix, és una conseqüència més de la causa principal dels conflictes planetaris: les desigualtats econòmiques i polítiques tan abismals entre el Primer Món i la resta de països.
Al meu entendre, l’error iniciàtic comença volent donar la rèplica directa al creador del concepte xoc de civilitzacions, Samuel Phillips Huntington, intel•lectual orgànic que ha donat justificació teòrica a la guerra total contra el terrorisme iniciada per George W. Bush després dels atacs de l’11-S a Nova York. La socialdemocràcia, en lloc de fer una anàlisi pròpia de les causes, ha preferit debatre sobre les conseqüències, acceptant la premissa major formulada pels neocons americans que l’arrel del problema és de naturalesa cultural-religiosa. Per tant, encara que la socialdemocràcia proposi solucions diferents a les que dicta Washington, el resultat serà en funció del terreny de joc marcat per l’adversari, quedant fora de consideració aquells àmbits molestos o inadequats per a ells.
El final de la història
En realitat, Huntington desenvolupa una mica més la teoria de Fukuyama sobre el final de la història, descartant que hi pugui haver alternatives al capitalisme i a la democràcia liberal. Aquesta és la base per afirmar que ja només queda l’enfrontament ètnico-cultural o cultural-religiós, negant al mateix temps la principal contradicció que tenen les societats contemporànies, que no és una altra que la contradicció capital-treball o, dit en termes polítics, la lluita de classes, que té marcs autònoms en l’àmbit de les nacions (tinguin Estat o no), i també expressions a nivell internacional, accelerades i harmonitzades per la globalització econòmica.
Als segles xix i xx el problema era l’explotació de l’home per l’home. Al segle xxi, a més, pot ser que ni interessis per ser explotat, perquè la globalització deixa fora de l’esquema recursos/força de treball/mercats països sencers, que només tenen en les migracions massives la possibilitat de sobreviure.
Per tant, tota iniciativa que vulgui acabar amb els enfrontaments internacionals que avui vivim, ha de basar-se en un nou ordre internacional que promogui relacions econòmiques justes entre els països, l’extensió de la democràcia i la resolució pacífica dels conflictes.
Toni Salado
Etiquetes de comentaris: Estat espanyol
