L’amenaça que suposa Nicaràgua per a la seguretat dels Estats Units (EUA) és una cosa massa ridícula per parlar-ne, però l’amenaça per a la seva política exterior és totalment real. És molt notable veure l’extraordinari salvatgisme que els EUA han mostrat contra els països dèbils i menys importants, com ara Laos i Granada. Com més dèbil és el país, més gran és el salvatgisme. La Nicaràgua sandinista n’és un altre bon exemple.
Aquesta actitud té molt sentit quan es pensa en la base sobre la qual es formula la política nord-americana. Els principis fonamentals de la política exterior nord-americana, tal com van ser expressats amb tota claredat a la dècada de 1940, estan concebuts per garantir el que George Kennan va anomenar en una ocasió “la protecció de les nostres matèries primeres”. Es referia a l’Amèrica Llatina i després passava a explicar de qui estem protegint “les nostres matèries primeres”. Bé, suposadament dels russos, però això només és per atemorir la població nacional; en realitat les estem protegint primordialment de la població indígena. El problema és que les poblacions indígenes tenen sovint la tendència d’intentar utilitzar “les nostres matèries primeres” per als seus propis objectius. Doncs bé, això és una conspiració que cal aturar. Per què són tan importants uns països petits com Laos, Granada i Nicaràgua? La raó és –i això ha estat sempre ben entès en la política exterior nord-americana– que és possible que mostrin una preocupació pel benestar de les seves pròpies poblacions. I si això té un resultat positiu, si té com a resultat un desenvolupament econòmic i social, és possible que constitueixi un model per a altres llocs.
Com més dèbil és el país, més gran és l’amenaça, ja que, com més gran és l’adversitat en la qual s’obté l’èxit, més important és l’èxit. En conseqüència, dirigim aquesta exhibició de salvatgisme i violència extremats contra països diminuts i insignificants que podrien ser font de contagi, que podrien ser “pomes podrides” que espatllessin el tonell.
Entrevista realitzada el maig del 1985 per Heinz Dieterich. Extreta del llibre América Latina. De la colonización a la globalización (Cátedra, 2003).
Etiquetes de comentaris: Opinió
