Unes conclusions finals i aquest conte s’ha acabat
• Tots els canvis normatius en matèria fiscal, des de la primera llei IRPF de la Transició, han estat contrareformes en favor dels poderosos.
• El conjunt del sistema fiscal espanyol està molt lluny de ser progressiu i de ser un instrument redistrtibutiu de riquesa. Això es així per la cistella fiscal, pel frau no combatut i per la mateixa normativa.
• Les diferents contrareformes en la normativa fiscal, especialment en l’IRPF, han trencat la progressivitat fiscal, reduint el tipus màxim impositiu i el nombre d'esglaons de la tarifa. Han desvirtuat, via reduccions, la base imponible de l’impost a favor dels i les contribuents de rendes més altes. I han generat o mantingut un sistema de deduccions i bonificacions en la quota de més aprofitament com més alta sigui la renda del o la contribuent.
• No hi ha voluntat política de combatre el frau fiscal. Existeix una gran quantitat d’economia no declarada fiscalment i, per tant, d’impostos evadits.
• La llei de Mesures per a la Prevenció del Frau Fiscal no contempla la creació d’un cens de persones físiques i jurídiques que acumulin bitllets de 500 euros.
• Empresaris, professionals i directius assalariats no perceben la necessitat de pagar impostos, perquè consideren que les polítiques socials i els serveis públics no s’adrecen a ells.
• La pressió fiscal a Espanya està per sota de la de la UE-Zona Euro i és insuficient per dur a terme les polítiques socials mínimament necessàries.
• Aquesta mesura de la pressió fiscal i la seva comparativa amb la UE està distorsionada pel diferencial d’economia submergida existent entre Espanya (23%) i la UE (10%).
• Igualment, la mesura és només una xifra. Caldria desglossar la cistella impositora, relacionar-la amb segments de contribuents en trams d’ingressos i estudiar la diferent pressió suportada per cada segment. Resultaria constatable que les classes populars són les que més pressió fiscal suporten.
• Amb unes polítiques fiscals insuficients i una pressió fiscal esbiaixada, les classes populars tendeixen a deslegitimar les polítiques fiscals.
• Totes les mesures de contrareforma fiscal tenen uns responsables socials i uns responsables polítics. Potser IU, EUiA i ICV no tenen ben acabada la lletra de la proposta alternativa, però la seva música posa nervioses les classes dominants.
Etiquetes de comentaris: Economia, Estat espanyol
