Des que el 1980 va obrir Baricentro, arreu de l’Estat s’han creat 550 grans centres comercials. Actualment, Espanya és el segon país de la Unió Europea pel que fa a obertura de nous centres (només per darrere de Grècia), i el sisè en nombre de centres per habitant
L’èxit d’aquest model comercial descansa en bona mesura sobre el negoci immobiliari que hi ha al darrere. Els grans centres comercials tendeixen a simular zones urbanes i sovint aconsegueixen atraure tanta gent com els nuclis urbans que imiten. I als promotors els ofereixen un control absolut sobre la totalitat de l’espai.
A les ciutats, la propietat de l’espai està fragmentada entre una multitud de petits propietaris i articulada al voltant de carrers i places que tots tenim el mateix dret d’utilitzar, almenys en teoria. No hauria de ser possible, doncs, que algú s’apropiés de la totalitat de l’espai i l’organitzés obeïnt només els seus interessos privats.
I això és precisament el que passa als centres comercials, malgrat la seva aparença d’indrets on tothom pot accedir lliurement. Mai veureu que als carrers d’un centre comercial s’hi desenvoupi una manifestació, o cap altra activitat contradictòria amb els interessos dels seus propietaris.
És per aquest motiu que abunden les veus que denuncien els centres comercials com a empobridors de la vida urbana. A banda de desertificar socialment les àrees del seu entorn, els centres comercials fan passar per espai públic el que només n’és un simulacre, al servei de les tècniques de venda. I aquest procés sovint va acompanyat de la precarització del treball que s’hi desenvolupa, tal com Comissions Obreres del Barcelonès ha denunciat reiteradament.
La Unió Europea, contra la llei catalana
A Catalunya, la llei d’Equipaments Comercials del 2005 dificulta l’obertura de grans centres comercials en zones no urbanes. Mitjançant el Pla d’Ordenació d’Espais Comercials, la Generalitat pretén mantenir un control sobre l’estructura comercial catalana, impedint tant com sigui possible les concentracions comercials fora de pobles i ciutats.
Aquesta normativa restrictiva explica que Catalunya sigui la segona comunitat autònoma amb menys metres de centre comercial per habitant, només per darrere d’Extremadura. La comunitat de Madrid, per exemple, té 92 grans centres comercials, mentre que a Catalunya, que té un milió d’habitants més, tan sols n’hi ha 41.
La regulació catalana sempre ha rebut una forta oposició per part del sector dels centres comercials, que assegura que limita el seu creixement i que viola la llibertat d’establiment. És precisament amb aquest argument que la Unió Europea s’oposa amb fermesa a aquesta normativa i que ha instat l’Estat espanyol a la seva reforma, sota amenaça de sancions.
Però, lluny de l’autocomplaença, cal ser conscients que els centres comercials són cada vegada més presents a les ciutats catalanes i als nostres hàbits de consum i oci. Per aquest motiu, no només cal mantenir-se ferm en el pols legal plantejat per la Comissió Europea, sinó també articular moviments que s’oposin a la progressiva privatització dels espais de socialització. Actuar com a consumidors conscients i responsables és un pas en aquest sentit.
Pau Subirós
Etiquetes de comentaris: Treball
