El 28 de febrer de 2008 es complia el primer aniversari de la pèrdua del nostre estimat company. Florentino va morir després de lluitar diversos mesos amb una malaltia que, en alguns moments, va semblar que podria derrotar. Desgraciadament, va ser la malaltia qui, finalment, va guanyar la batalla.
Vaig conèixer Florentino, crec recordar, cap a l’any 1977 o el 1978, quan DYCTEL tenia les seves oficines o unes dependències al carrer Viladomat. Recordo que en aquell moment celebràvem una reunió en aquests locals per tractar diverses qüestions sobre problemes laborals, que començaven a aparèixer; que vingueren seguits d’altres problemes, acompanyats, això sí, amb lluites exemplars dels treballadors de DYCTEL en defensa dels seus llocs de treball.
Florentino va ser un dels dirigents obrers, potser el que més, que es van destacar com a líders de totes aquestes lluites, junt amb un altre company d’UGT, Encert, mort en condicions similars. Però n’hi havia d’altres, tant d’UGT com de CCOO, que van combatre amb afany les pèrdues de llocs de treball que a través de diferents expedients l’empresa va anar presentant durant un llarg període.
Florentino del Barrio va ser un dirigent sindical vocacional, d’aquells que es fan gairebé insubstituïbles quan desapareixen. El seu lliurament a la causa dels treballadors va ser constant, no únicament a la seva empresa, Dragatges i Construccions, sinó que també va destacar amb enorme força, com era ell, contundent i ferm, en la defensa global dels drets de la classe obrera.
La seva militància sindical i política a Comissions Obreres, al Partit dels i les Comunistes de Catalunya i a Esquerra Unida i Alternativa ha estat un exemple per als seus companys. Tots els que l’hem tractat guardarem el seu record: de constància, treball, feina i honestedat.
Paco Muñoz, vicepresident d’FLCC per CCOO
Etiquetes de comentaris: Treball
