El Consell Nacional d’EUiA fa una primera valoració dels resultats i esbossa les línies polítiques per al proper período
“El bipartidisme i la forta polarització electoral han arribat a l’Estat espanyol per quedar-s’hi”. Joan Josep Nuet iniciava amb aquestes paraules la seva intervenció al Consell Nacional d’EUiA, celebrat pocs dies després de les eleccions generals.
Però, tal com assenyala l’informe que s’hi va aprovar, aquest fet només pot explicar en part el retrocés electoral de la coalició ICV-EUiA a Catalunya i d’IU a la resta de l’Estat. Tot i comptar amb bons candidats i candidates, amb un programa coherent i amb una bona campanya -la més centrada en els interessos dels treballadors i les treballadores des que es va constituir la coalició-, s’han perdut 50.000 vots a Catalunya i 280.000 en el marc de tot l’Estat. Per tant, cal fer els comptes també amb problemes de caire estructural.
La polarització bipartidista no és un fenomen nou, sinó una de les conseqüències d’una transició calculadament dirigida a desmobilitzar els agents de canvi i a reduir el pes social i polític dels comunistes. La principal diferència respecte als inicis dels vuitanta és la preocupant feblesa del grau d’organització de l’esquerra transformadora. Fa vint-i-cinc anys, la presència estructurada en els centres de treball, en els barris populars i en les universitats va permetre resistir al tsunami bipartidista.
Per aquesta raó, entre les prioritats que Esquerra Unida i Alternativa es marca per al proper període, hi ha l’impuls organitzatiu, a partir de la dinamització de les assemblees de base i de l’obertura a més persones del món del treball, a professionals i a gent jove. El mateix, i amb més urgència, val per a IU.
Recuperar el carrer
La nova composició del congrés de diputats arran dels resultats del 9 de març, amb menys presència de l’esquerra alternativa i en uns moments de canvi de cicle econòmic, augura repercussions negatives per a la gent treballadora. Davant d’un més que probable acord estable entre el PSOE i els nacionalistes conservadors, urgeix recuperar la capacitat de mobilització a favor dels drets socials i d’un canvi de política econòmica. Per això cal intensificar l’activisme a les organitzacions i als moviments socials: ara és l’hora de recuperar el carrer. Alhora, no es pot obviar que el Partit Popular, instal•lat en les seves posicions més dures, ha crescut electoralment. Per aquest motiu, EUiA “continua compromesa a continuar confrontada amb el PP”.
L’estratègia a seguir no sembla tan diferent de la que es va marcar ara fa quatre anys: mobilitzar des de la proposta per fer avançar el canvi polític i amb l’objectiu de derrotar definitivament la dreta més extrema i el que aquesta representa socialment i econòmica. En paraules de Jordi Miralles, “fa quatre anys que estem d’acord sobre el que cal fer, però el que ara toca resoldre és com fer-ho”.
Una coalició més política
Una altra de les conclusions del primer debat postelectoral al si d’EUiA va ser la valoració positiva de la coalició amb Iniciativa per Catalunya-Verds. Seria un error per part de qualsevol de les dues parts intentar atribuir a l’altra la responsabilitat de la davallada.
Per això, la resolució aprovada al Consell Nacional aposta per “una ICV-EUiA més compartida i més útil: una coalició política. Per a EUiA cal més coalició i [...] fer avançar aquest projecte d’esquerres i ecologistes”. Es tracta de tenir un debat de futur també amb ICV.
Sandro Maccarrone
Etiquetes de comentaris: Estat espanyol, EUiA
