Els resultats obtinguts per Izquierda Unida (IU) el passat 9 de març són clarament insatisfactoris. Mesurats en funció dels objectius perseguits, són un fracàs amb pocs matisos. En aquestes eleccions ens proposàvem millorar lleugerament o assegurar la nostra representació i intentar condicionar el futur escenari polític mitjançant un gir a l'esquerra. És evident que no hem aconseguit res de tot això, i que una pèrdua d'un 20% dels vots s'ha convertit en una penalització brutal en termes de representació.
Hi ha prou raons que expliquen la sacsejada i la necessitat d’una reflexió profunda i compartida sobre el futur pròxim. En primer lloc, aquestes eleccions suposen una consolidació de la dinàmica bipartidista. Excepte per al PSOE i el PP, la resta de forces de l’arc parlamentari anterior han patit majoritàriament seriosos correctius. L’explicació d’aquesta dinàmica respon tant al manteniment de la polarització com a la consolidació en termes d’oportunitat electoral del vot útil. Una part de la ciutadania ha ofert el seu vot pensant a frenar el pas a un possible govern del PP.
Aquesta lògica bipartidista té un clar perjudicat: IU. Amb un sistema proporcional i amb gairebé un milió de vots, hauríem aconseguit 14 diputats. Sens dubte, una situació molt diferent de l’actual. No hem de carregar amb més responsabilitats que les pròpies. Els efectes democràtics i polítics d'una llei injusta han de recaure sobre la llei, i no pas sobre qui els pateix.
IU es compromet a posar en marxa una gran campanya popular per una recollida de firmes a favor d’una Iniciativa Popular massiva i participada que plantegi la necessitat de modificar aquest sistema electoral injust, antidemocràtic i dubtosament inconstitucional.És evident també que aquesta campanya ha valoritzat encara més el paper dels mitjans de comunicació com a mitjancers en la construcció de l'opinió pública i de les mateixes expectatives electorals.
En segon lloc, aquestes eleccions marquen amb claredat la fi d’una etapa a Izquierda Unida. Difícilment sortirem d'aquesta situació si pensem que aquests resultats són imputables a una part front a l’altra. Interpretar aquesta situació en la lògica majoria-minoria seria una nova mostra d’irresponsabilitat.
En el resultat han pesat anys de confrontació i desgast intern; una degradació de la vida organitzativa i de la confiança mútua; dificultats per expressar el nostre discurs i les nostres propostes; un esgotament de l’organització i un abandó de les responsabilitats en aquesta matèria; centrar-se en el treball institucional amb escassa capacitat per articular o contribuir a articular els moviments socials; un discurs i una pràctica que han pogut, en ocasions, desdibuixar la nostra identitat. Necessitem reflexió compartida, capacitat per crear consens i perspectives per convèncer la nostra organització i la nostra base electoral que hi ha opcions per sortir d’aquesta situació. No ha estat la primera vegada que ens veiem en dificultats.
En primer lloc, cal afirmar l’existència d’un espai social i electoral a l’esquerra de la socialdemocràcia que reclama un espai propi i diferenciat de participació i representació. En segon lloc, hi ha espai per a un discurs alternatiu, clarament d’esquerres, que es confronti amb el consens majoritari que comparteixen PSOE i PP en matèries importants. En tercer lloc, necessitem una reflexió a fons sobre els canvis en la nostra societat, les seves conseqüències en termes socials i polítics; l’adaptació de la socialdemocràcia i la dreta a aquests canvis i les nostres perspectives i oportunitats. Precisem mobilitzar tot el pensament crític possible per afinar en el diagnòstic i també en les alternatives.
Aquesta Permanent creu que la millor manera d’abordar aquesta reflexió és obrint des d'ara mateix el procés assembleari, donant veu als afiliats i afiliades perquè el seu protagonisme sigui decisiu en la recerca de solucions, alternatives, construcció de nous equips, etc. Aquesta Assemblea haurà de ser qui rellanci el projecte polític d’IU, d'una formació d'esquerres, federal, alternativa i transformadora. Haurà de servir per assegurar un equip de direcció amb capacitat política, amb compromís i amb una voluntat clara de dinamitzar l’organització, vincular-se als moviments socials i estimular el pensament crític.
L'Assemblea haurà d’assegurar la seva condició democràtica, unitària i oberta. És a dir, garantir que es compleix l’exigència de neteja als censos; elecció de procediments democràtics; que sigui unitària, pensada amb la vocació d’incloure, i no pas d'excloure, en el convenciment que hi falten molts i no hi sobra ningú; i oberta, pensada com una reflexió oberta i participada per la societat d’esquerres que ens ha seguit recolzant en aquest procés electoral.
Un calendari aproximat hauria de contemplar:
• Convocatòria de reunió de coordinadors de federacions el dijous 13 de març.
• Convocatòria de Presidència Federal immediatament després de les festes de Setmana Santa, amb la finalitat d’assegurar el màxim de participació (preferentment, el dissabte 29 de març).
• Convocatòria del Consell Polític Federal a mitjans del mes d’abril.
• Convocatòria de l’Assemblea Federal a mitjans del mes de juny.
Per portar a bon terme la celebració de l’Assemblea, aquesta Permanent proposa la creació d’una Comissió Unitària per a la preparació de l’Assemblea Federal d’IU amb criteris unitaris, democràtics, plurals i territorials. Una Comissió la composició concreta de la qual es decidirà a la pròxima Presidència Federal d’IU i amb competències plenes sobre tots els aspectes relacionats amb la preparació de l’Assemblea (censos, pressupost i comunicació).
Des de l’actiu dels nostres parlamentaris d’IU-ICV, de la nostra presència al govern basc, a la Generalitat de Catalunya i al govern de les Illes, i la important xarxa de consellers i alcaldes als municipis, la tasca essencial ara és reconstruir un diàleg i la participació en i amb els moviments socials, en especial els sindicats de classe. Participar en les lluites socials dels pròxims mesos serà la millor manera de preparar socialment la nostra Assemblea. El nostre objectiu en aquesta Assemblea ha de ser reconstruir una organització capaç d’intervenir en les lluites socials i democràtiques i fer de pont amb la nostra presència institucional, parlamentària i municipal, assegurant la coherència del nostre projecte d'esquerra transformadora.
Aprovada per 17 vots a favor i 5 abstencions
Etiquetes de comentaris: Estat espanyol, Izquierda Unida
