Radiografia de la situació actual del moviment estudiantil
Durant els dies 26, 27, 28 i 29 de març va tenir lloc a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la celebració del primer Fòrum Social per la Universitat Pública, que organitzava la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP). La seva organització, així com la convocatòria, partien d’una situació de precipitació i urgència, en posar-se sobre la taula la realització a Barcelona de la Conferència de Primavera dels Rectors i Rectores de tot Europa, organitzats en l’European University Association.
Aquesta precipitació, fruit encara d’una evident incapacitat per a la previsió, és un problema simptomàtic -i, malauradament, no exclusiu- de la situació actual del moviment estudiantil.
La cita dels rectors arribava en plena espiral provocada, d’una banda, per l’insòlit resorgiment del debat sobre universitats -bé que esbiaixat- a totes les portades de diaris i en boca de tota persona d’una mínima transcendència pública (institucions, periodistes, referents culturals), amb una forta presència de l’ofensiva del discurs conservador sobre les funcions que ha d’acomplir el sistema universitari; i per la frenètica recerca constant de l’argument mobilitzador, de l’altra, que ha protagonitzat la PMDUP en els darrers temps.
Un espai de debat
El Fòrum Social per la Universitat Pública (FSUP) pretenia ser una estranya i improvisada síntesi entre ambdós factors. La intenció era que fos capaç de recollir l’existència d’un debat entorn a la universitat, i donar un espai a intervencions que posessin de manifest una interpretació d’aquesta, fonamentada en la necessitat que sigui un servei públic i universal; alhora que havia de servir per aglutinar de forma primigènia un capital intel•lectual a partir del qual començar a treballar en la direcció de no circumscriure la problemàtica universitària exclusivament ni única en l’àmbit acadèmic o administratiu.
En aquest sentit es va convidar professors i professores (Arcadi Oliveres, Ramon Franquesa, Josep Ferrer, Mariona Ferrer i Raimundo Viejo, entre d’altres) i representants d’entitats provinents de la xarxa associativa (Lliga per la Laïcitat, USTEC, Secretaria de la Dona de CCOO, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, etc.), a més d’estudiants d’altres punts de l’Estat i d’arreu d’Europa, perquè expliquessin les seves experiències en el context de reforma generalitzada en què ens trobem. D’aquest ampli ventall de convidats i convidades, i de l’estela encara present del Fòrum Social Català, va sorgir la proposta d’identificar-nos també com a Fòrum Social.
Resultats qualitatius
Tenint en compte que es va organitzar en la setmana i mitja prèvia i que no va comptar amb uns canals tan participatius en el si del moviment estudiantil com s’hagués volgut, hauria estat ingenu esperar que el Fòrum Social tingués una gran afluència. Els resultats, doncs, no van ser tant quantitatius com qualitatius en determinats aspectes. Podria ser una primera expressió, encara tosca i inexperta, d’aquella voluntat d’esbossar els límits del debat sobre el model d’universitat més enllà del reduït cercle que avui en pot
Albert Claret
Responsable del Moviment Estudiantil de CJC i d’Organització Interna de l’AEPEtiquetes de comentaris: Joventut, Universitat
