Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


Crònica d'un cafè del divendres de la Fundació Pere Ardiaca.

En les xerrades que la Fundació Pere Ardiaca organitza cada divendres vam assistir al debat sobre el paper dels blocs en la vida política. La xerrada va comptar amb la participació de José Antonio Donaire, blocaire, professor de la Universitat de Girona i diputat del PSC. L’acte va ser moderat per Toni Salado, blocaire, autor del bloc polític bloc politikon i col•laborador de l’Avant.

El 1995 neix un nou concepte de web, la web 2.0, que permet la participació activa dels internautes. Les seves possibilitats s’han manifestat de diverses maneres, com ara la wikipedia, enciclopèdia lliure on els usuaris poden afegir, modificar o editar continguts, i el digg.com, on els lectors envien i seleccionen les notícies.

El blocs són un tercer exemple de web 2.0 amb moltes possibilitats, com ara una nova manera de fer política. El president de la comunitat d’Extremadura ha obert un bloc on la població expressa les seves inquietuds i opinions. Un dels seus discursos el va basar en els comentaris dels internautes. Donaire va manifestar que ell mateix explica en temps real el que fa al ple del Parlament; d’aquesta manera, els usuaris tenen la possibilitat de fer-li preguntes en aquell mateix moment.

Entre els avantatges d’aquestes manifestacions trobem el naixement d’una nova manera de fer política en què “es deixa de parlar tant per començar a escoltar”, com va dir Donaire. Es pot canviar la manera tradicional de fer política que, a base d’eslògans electorals, presentava la realitat com un fet simple, quan és profundament complexa i densa. Així, la política 2.0 permet passar dels ciutadans passius als actius. En paraules del ponent: “Fins ara, els polítics pensàvem que la creació de coneixement polític és d’origen a destí. Aquestes noves eines permeten (...) començar a fer política de rebre i no només de donar”.

Un camí engrescador

Pel que fa als desavantatges, n’hi ha un que destaca per la seva importància social: la fractura digital. L’accés al món digital no és homogeni. A Catalunya, un 50% de la població ha accedit a internet en el últims 30 dies. Un 15% dels internautes llegeix blocs i un 55% dels blocaries són homes. La meitat es troba entre els 20 i els 44 anys. D’altra banda, enlluernats per aquesta nova possibilitat, hi ha polítics que s’obliden de la importància de seguir fent política quotidiana. També és cert que la lliure participació pot donar peu a intervencions frívoles i poc responsables, i que pot portar també a discussions poc fèrtils.

Malgrat tot, la política 2.0 obre camins engrescadors. Com diu el conferenciant: “La política del futur serà 2.0 o no serà”.

Annalí Casanueva

Etiquetes de comentaris: ,


http://www.avant.cat/avant/uploaded_images/cafe-764643.jpg