L’Ateneu Tangram, a Barberà del Vallès, recupera l’esperit originari dels ateneus populars i el seu esperit d’emancipació de la classe obrera. Ara, després de tres anys de funcionament, es planteja nous objectius
A finals del segle ¡xix i principis del xx té lloc l’aparició de tot un seguit d’entitats que tenen com a objectiu principal apropar la cultura i la instrucció a la població. Els ateneus, vinculats estretament al món obrer, buscaven a través de l’educació popular, aquella que surt del poble i retorna al poble, l’emancipació de la classe obrera. Amb aquesta vocació, el 1861 neix l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
Els ateneus populars eren espais de reflexió i formació on partipaven professionals de tota mena: professors, escriptors, mestres, artistes, científics, etc. Tenien també un fort component reivindicatiu. L’ateneisme lliurepensador i progressista experimenta el seu moment àlgid durant la segona república, i és aniquilat durant la dictadura, perquè tant el coneixement com el lliurepensament representaven una clara amenaça per al dogmatisme que ocupava tot l’espai públic.
Des de la reinstauració de la democràcia, l’associacionisme infantil i juvenil ha assumit bona part de la responsabilitat de reprendre el fil de l’educació popular en el seu treball amb infants i joves. Durant els darrers anys, algunes d’aquestes organitzacions han donat lloc a nous projectes, a mesura que la gent que hi participava deixava enrere la seva etapa juvenil en el món associatiu. L’aprenentatge dels anys d’activisme juvenil ha provocat en aquestes persones la voluntat d’esdevenir agents actius del seu entorn.
Per poder fer-ho, han crear nous espais i projectes de participació amb els mateixos esperit i ideals, però adaptant la dinàmica de treball i les activitats a la població adulta, que és la que ha de fer-se seu el projecte, i a qui s’adreça. Projectes en forma d’associacions que agafen com a nom genèric el d’ateneu, i que treballen de manera conjunta amb les entitats de les quals neixen, com ara esplais i casals de joves.
Aquest procés s’està donant, no exclusivament, entre entitats que pertanyen al Moviment Laic i Progressista, i agafa diferents formes, noms i estructures que tenen en comú la idea d’estendre la dinàmica participativa a totes les edats i aprofitar el capital social d’aquelles persones que durant anys van estar actives en els moviments associatius juvenils.
Tangram
A Barberà del Vallès, al Vallès Occidental, fa tres anys es va constituir l’Ateneu Tangram. Va sorgir de la necessitat de generar un nou espai de participació de i per als joves expulsats, per qüestió d’edat, del Casal de Joves Obriu Pas i de l’Esplai El Piolet, així com per a altres adults que sentien simpatia per aquests projectes juvenils i que havien tingut el seu espai de participació dins la comissió de pares i mares de l’esplai, mentre els seus fills hi participaven.
Una de les característiques més interessants del procés de creació d’aquest ateneu va ser el fet que els impulsors del projecte fossin joves, i que fossin ells qui van engrescar a participar persones adultes amb més edat, trencant el tòpic segons el qual els joves participen menys que els adults, i donant la volta a la idea que han de ser els adults els qui han d’acollir els joves i ser-ne el referent. Un procés en el qual, parlant amb perspectiva generacional, són els néts dels vençuts els qui reincorporen la generació dels seus pares a l’exercici de la ciutadania activa, perdut durant el franquisme.
Així doncs, l’any 2005 l’Ateneu Tangram va néixer com un espai intergeneracional que aglutinava presones i projectes diversos, que apostava per la participació i l’educació popular com a motor de canvi, i on les persones poguessin desenvolupar les seves inquietuds artístiques, polítiques i culturals. Amb molta modèstia, es plantejava el projecte com una forma de reconstruir els espais ciutadans existents durant la segona república.
Treballar i créixer, els reptes
En els tres anys que porta funcionant, l’Ateneu Tangram ha passat de la idea original a un projecte que ha estat i és un espai d’aprenentatge, exercici i divulgació de les idees i els valors laics i progressistes. Una associació integrada per un esplai i un casal de joves, i per persones adultes, que realitza activitats socials i culturals de tot tipus, des d’excursions fins a xerrades i campanyes, passant per tallers de manualitats i videofòrums; que ha aconseguit un espai propi per desenvolupar el seu projecte adult, al mateix temps que generava nous projectes, com ara una cooperativa de consum ecològic i responsable. Tota aquesta activitat, afegida a una participació constant en les activitats culturals de la ciutat, com la Festa Major o la Mostra d’Entitats, ha fet de l’Ateneu Tangram una de les entitats més actives de la seva ciutat.
Actualment, d’acord amb l’esperit lliurepensador que l’orienta i li dóna un caràcter obert i la vocació d’estar en construcció constant i col•lectiva, Tangram es troba en un procés de replantejament de la seva estructura per tal d’augmentar el nivell de participació dels seus membres i entitats. El projecte està creat i en marxa. Ara li cal continuar treballant i créixer com un espai de relació, de debat, de creació i de vertebració de la societat civil; un espai que arribi a més gent. És d’aquesta manera, a través de l’educació popular i de la implicació col•lectiva en els afers col•lectius, com l’Ateneu Tangram vol contribuir a reprendre el fil de la història. Parafrasejant l’escriptor Max Aub, aprenent el que els altres, els que ens van antecedir, ja sabien.
Xavi Cabrera / Sílvia Luque
Etiquetes de comentaris: Cultura, República
