La majoria hem sentit alguna vegada aquesta pregunta en boca d’algun company o companya amb qui compartim algun altre espai organitzatiu. El dubte és perfectament raonable, si no es percep el Partit com una eina útil i necessària per millorar les pròpies condicions de vida i per transformar la realitat.
Aquestes situacions són útils, perquè ens forcen a plantejar-nos nosaltres mateixos què hi ha a la base de la nostra militància. Sens dubte, un dels actius del Partit és, i ha de ser, la possibilitat de socialització que ofereix. Les lluites concretes, locals o sectorials, s’insereixen en una perspectiva globalitzadora i el debat i el treball col·lectius permeten millorar la comprensió de la realitat i la capacitat d’incidir-hi.
Un cop clarificada la necessitat d’un instrument d’aquest tipus, la següent pregunta que pot aparèixer és: per què el PCC? ¿Que és el que distingeix aquest partit de la resta de forces polítiques de l’esquerra transformadora? D’entre els diversos aspectes que se’n podrien destacar, n’hi ha dos d’especialment significatius.
En primer lloc, seguir apostant per la vertebració de la societat civil com a part essencial del propi projecte. L’únic terreny on les classes populars poden contrarestar els interessos dels poderosos és el de l’organització i la mobilització socials. Objectiu del Partit és actuar com a columna dorsal -d’aquí la idea de vertebrar- d’aquells moviments que es configuren al voltant de les activitats humanes, mentre que el protagonisme correspon a tot el poble. La no renúncia a aquest objectiu és un dels trets característics del Partit dels i les Comunistes de Catalunya.
En segon lloc, el convenciment que el poder s’exerceix en diferents esferes -i no només en la institucional- i que cal incidir directament en totes. No és suficient aprovar lleis que afectin els interessos dels poderosos, sinó que cal intervenir en aquells àmbits econòmics, socials o culturals on el sistema es reprodueix en termes materials, o en termes d’autolegitimació.
Per acabar de convèncer les persones indecises, el PCC ha d’oferir, també, il·lusió, engrescament, confiança en la possibilitat de construir una alternativa real. En un moment de desencís i d’allunyament de la política per part d’importants sectors de la classe treballadora, els i les comunistes hem de ser els màxims exponents d’una ètica política que faci de l’honestedat i el rigor signes de la pròpia identitat. La lluita contra la corrupció i el frau fiscal haurien de ser un important eix de la nostra acció política.
Però més enllà de la discussió col·lectiva, de la vertebració de la societat civil alternativa i de l’honestedat, el Partit ofereix una potencialitat encara més gran. Tal com deia Gramsci, pot contenir el “germen de llibertat” de la societat que volem construir. Els treballadors i les treballadores que als nostres llocs de feina desenvolupem encara tasques alienants, acrítiques i repetitives podem tendir a estendre aquesta actitud a la resta d’àmbits de la nostra vida. Al Partit, en canvi, hem de poder passar “d'executors a creadors”, “d'organitzats a organitzadors”, “de simple braç a cervell i voluntat”.
Aquestes són les potencialitats que el PCC, entès com a instrument, pot oferir a les persones militants i del seu entorn. Òbviament, aquest mes també ofereix la Festa Avant: l’espai de trobada que celebrem, com cada any, i en el qual confiem veure-us a tots i a totes.
Etiquetes de comentaris: Editorial
