Xavier Zambrano
"Privatitzar els beneficis, socialitzar les pèrdues", aquesta és la consigna que sembla regir la política econòmica del govern nord-americà. En una completa inversió del neoliberalisme del laissez faire, la nova doctrina neocon és tapar els forats ocasionats pels deliris financers dels banc d'inversió amb carretades de diner públic.
Bancs hipotecaris com Fannie Mae i Freddie Mac són, sota qualsevol variant d’escrutini comptable, tècnicament insolvents. Així ho afirma, entre d’altres, William Poole, expresident de la Reserva Federal de Saint Louis. Aquesta situació equival a un completa disfunció del sistema financer, ja que aquestes entitats garanteixen el 40% de tots les hipoteques dels EUA. Com poden doncs obrir les oficines cada matí amb aquest gegantí forat comptable a la rebotiga? L’explicació cal cercar-la en l’anomenada "discount window" o finestreta amb descompte, el mecanisme que permet a la Reserva Federal prestar diners a curt termini a entitats financeres per fer front a problemes de liquidesa. Aquesta finestreta, reservada fins ara a bancs tradicionals i situacions d’emergència s'ha obert ara, amb llarguesa inusitada, a bancs d’inversió i bancs hipotecaris. La Reserva Federal presta diners a aquests bancs amb un interès que ronda el 2%, xifra que, atesa l’actual inflació, equival a regalar-los diner gratis.
Ben Bernanke ja havia advertit en una conferència de novembre de 2002 que no tindria miraments a l’hora d’imprimir diners. Va afirmar que, si és necessari per estimular l’economia, el govern ha de "llançar diners des d’helicòpters". El problema és que els helicòpters de Bernanke darrerament només sobrevolen certs barris, concretament certs carrers com ara Wall Street. En una altra conferència d’octubre de 2004, "Helicòpter Ben" com se’l coneix des de la famosa boutade, va afirmar que "l’especulació és bona per la societat. En el cas del petroli l’activitat especuladora garanteix que una part del petroli produït es retira de circulació i es guarda per possibles interrupcions o escassetats del subministrament". Certament, Gordon Gekko, el personatge emblema dels yuppies dels vuitanta a la pel·lícula Wall Street estaria orgullós d’aquesta versió moderna dels seu "greed is good" ("la cobdícia és bona").
La conseqüència de tanta impressió de diners és una inflació galopant que també estem patint a Europa. Sota aquest angle, podríem definir la inflació com un impost sobre la classe mitja i baixa que permet un flux continu de diner gratis cap els bancs d’inversió. El preu de no deixar fer fallida al grapat de bancs que han assumit riscos immoderats és deixar l’economia domèstica en un defalliment absolut.
Etiquetes de comentaris: Economia, EUA, Internacional
