RedaccióReproduïm a continuació un fragment dels documents del Xè Congrés del PCC
És una constant històrica dels comunistes la construcció d’àmplies aliances entorn de la classe obrera per transformar la societat pel camí democràtic cap al socialisme. En el moment de la transició del franquisme a la democràcia, les forces polítiques de l’oposició, especialment l’esquerra en general i els comunistes en particular, partien d’un grau important d’articulació i organització, així com d’un prestigi i reconeixement per part de sectors molt importants del poble de Catalunya.
També el moment històric presentava davant el canvi, una hegemonia de valors progressistes i democràtics i una majoria social de l’esquerra, així com una important presència institucional. Però la renúncia per part de les forces polítiques a realitzar la ruptura i l’acceptació de la reforma va comportar la pèrdua de la tradició unitària del poble de Catalunya i va permetre a la burgesia catalana recuperar l’hegemonia trencant la coordinació existent entre les diferents forces socials. La mobilització fou substituïda paulatinament per processos únicament electorals i institucionals.
ArticleEtiquetes de comentaris: Aliances, Catalunya, Política
