L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
El Comitè Central del PCC, reunit aquest dissabte 17 de setembre en una llarga sessió a Sants, ha debatut en profunditat aspectes importants de la mobilització social per a la propera tardor i el seu posicionament davant les properes Eleccions Generals. Sense cap vot contrari, la direcció del PCC ha aprovat el document presentat pel secretari general, Joan Josep Nuet, que considera que l'actual situació de crisi econòmica i d'atac a la classe treballadora requereix de la mobilització social unitaria i de la Unitat de totes les forces d'esquerra per damunt dels interessos partidistes. El PCC es reafirma doncs en la seva línia estratègica del Front d'Esquerres que considera "va més enllá de la coalició ICV-EUiA", i vol reforçar el treball de l'organització en els moviments i organitzacions socials i en el Moviment 15-M. El PCC opina que la reedició de la coalició a Catalunya és una prioritat, al mateix temps que la relació federal amb IU a nivell estatal i els acords amb forces de l'ecologisme polític i social, el nacionalisme d'esquerres, els sindicalistes i el mon de la cultura. Així doncs, el PCC vol conectar amb l'amplia demanda popular d'unitat de les esquerres a l'hora que reforçar l'espai polític i social de la tranformació i enfortint aquesta base de forma amplia i unitaria construir majories que puguin frenar i derrotar les polítiques neoliberals.
"El PCC aposta per afrontar el procés de les pròximes Eleccions Generals del proper 20 de novembre sumant els efectius que ja van concórrer en 2004 i 2008 a la Coalició ICV-EUiA-IU i que posteriorment el 2008 van conformar Grup Parlamentari conjunt al Congrés amb ERC. La fórmula concreta que fins ara s'ha donat ha estat l'aposta per una gran coalició liderada a Catalunya per ICV-EUiA i a l'Estat per IU que sumi l'espai polític i social de l'ecologisme, l'experiència dels sindicalistes de classe, a persones de la cultura popular i progressista i dels moviments i partits alternatius al neoliberalisme i les seves polítiques".
Sindicats i entintas socials de Catalunya convoquen mobilitzacions contra la reforma de la constitución i per reclamar un referėndum.Sindicats i organitzacions socials que formen part de la Plataforma Prou Retallades s’han reunit el dimecres 31 d'agost per coordinar les mobilitzacions que es faran contra la reforma de la Constitució i per reclamar un referèndum. En aquest sentit, s'ha celebrat roda de premsa el dijous 1 de setembre, a les 11.30 hores a la seu de la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), al carrer Dr. Aiguader, núm. 18 de Barcelona, on s'ha presentat el manifest conjunt i s’han explicat els detalls de les mobilitzacions previstes contra el que aquestes organitzacions consideren un atac frontal contra el nostre Estat del benestar i els drets bàsics de ciutadania.
Les organitzacions reunides el dimecres 31 d'agost (CCOO, UGT, USOC, CONFAVC, CNJC, Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, AICEC-ADICAE, Dempeus per la salut pública, Sindicat d’Estudiants, FAPAES, Ateneus Laics i Progressistes, Moviment Laic i Progressista i Fets) han convocat una manifestació a Barcelona el proper dimarts, 6 de setembre, sota el lema “Contra la Reforma #jovullvotar”, que sortirà de Plaça Urquinaona/Via Laietana a les 18.30 hores i anirà fins a Pla de Palau, on es llegirà el manifest. També es convocaran mobilitzacions en les altres capitals de província.
Són molts els països de tradició majoritàriament musulmana, escenaris dels conflictes més greus i determinants del nostre segle; i per això, crec que les forces de progrés han de tractar amb més rigor i perspectiva els conflictes en els quals aparegui el component islàmic, per tal de no fer de l'acció política una consigna, una frase feta i el "frentismo a lo Bembela". No parlo de fer, des d'Europa, un judici de valor sobre el comportament social/polític/electoral dels pobles on l'islamisme polític hi és present. No seria just, ni adequat, ni respectaria la sobirania popular. Parlo de com ens hi relacionem nosaltres a partir d'una anàlisi dels conflictes que ens permeti trobar punts en comú des dels quals s'exerceix la solidaritat internacionalista i el compromís polític.
Ho dic perquè, arran del conflicte a Gaza o l'Afganistan, he llegit coses que em semblen inacceptables des de l'esquerra. He vist com en alguns portals "del més alternatius" es lloava a l'integrisme islàmic més reaccionari i se'l posava el mateix nivell que Evo Morales o Hugo Chávez. Cito directament, a tall d'exemple, aquest article publicat en Rebel•lió, fet per Sara Flounders, codirectora d'International Action Center, a propòsit del recent Fòrum de Beirut:
"En aquest Fòrum saludem la poderosa resistència iraquiana i la lluita deslliurada per totes les diferents forces que s'oposen a l'ocupació nord-americana. Saludem la resistència a l'Afganistan -una resistència mai no esperada pels Estats Units-. Saludem a les heroiques forces del Líban, conduïdes per Hezbolá, que va infringir un devastador revés a Israel el 2006.
Estem amb els pobles de Síria i l'Iran, que davant les amenaces d' EE.UU i Israel han sabut mantenir-se ferms. Aplaudim als pobles de Veneçuela i Bolívia que han demostrat una enorme solidaritat amb la lluita deslliurada a Gaza mentre organitzen la construcció d'una societat més justa".
Com diu?....Per exemple, que te a veure Evo Morales que està triomfant en els seus programes d'alfabetització, amb els talibans que destrueixen escoles perquè s'ensenya a nenes?
Ja havia criticat en altres ocasions a Rebelión, que malgrat tenir sovint continguts de qualitat, sovint opta per donar tribuna a l'extravagància i al maniqueisme polític de l'esquerra messiànica, fins un punt insuportable.
Per sort, la pròpia Rebel•lió dóna veu a opinions més fonamentades i amb més perspectiva, com Vicenç Navarro, que recentment ha reflexionat, al mateix portal, sobre l'Afganistan i els talibans que van ser creats i finançat per EE.UU com ara sembla oblidar la ultraesquerra. A la lectura obligada d'aquest article em remeto, on s'exposen algunes de les idees que aquí defenso.
L'integrisme islàmic és un monstre heretat del segle XX, una conseqüència més de la Guerra Freda, i que va néixer, igual com altres monstres d'aquell segle (les dictadures llatinoamericanes, les guerres civils africanes...) per impossibilitar el progrés social i les alternatives democràtiques a cada un dels continents tal com recorda el professor Navarro al seu article. No ens equivoquem: l'islamisme integrista veu tan enemic a l'imperialisme occidental com a la classe treballadora organitzada per emancipar-se (la dels seus països i la de tercers).
Per això, ni entenc ni comparteixo que se situï a l'islamisme integrista com a aliat de les esquerres, ni tan sols tàcticament. Una cosa són els partits islamistes que intenten ser homòlegs de la democràcia cristiana al món musulmà, i una altra l'integrisme islàmic, que quedi clar. Però aquests últims, amb formes i expressions diverses en funció del país i del corrent de l'Islam a què s'adscriuen, han de ser plenament rebutjades per les forces de progrés. La mateixa correspondència entre la finalitat i el medi que ens autoexigim, ha de ser aplicada a l'hora de realitzar aliances internacionals, i en el cas de l'integrisme islàmic, crec que ni finalitats ni mitjans concorden amb el que representem les esquerres occidentals. Ni en els temes de fons (l'organització social de la producció, el paper de la dona...), ni en els mètodes de lluita (la justificació del terrorisme, el martirilogi..); no tenim punts en comú. Que políticament i militarment s'enfrontin als mateixos que nosaltres combatem, no ens converteix ni en aliats, ni molt menys en còmplices. De fet, les organitzacions progressistes d'aquests països han estat víctimes dels dos enemics. Amb l'islamisme integrista, veig gairebé impossible confluir més enllà de la resposta armada desesperada, que en la majoria de casos tan sols accelera l'acció-reacció que paga la població civil en forma d'unes condicions de vida intervingudes pel terror.
Redacció Reproduïm a continuació un fragment dels documents del Xè Congrés del PCC
És una constant històrica dels comunistes la construcció d’àmplies aliances entorn de la classe obrera per transformar la societat pel camí democràtic cap al socialisme. En el moment de la transició del franquisme a la democràcia, les forces polítiques de l’oposició, especialment l’esquerra en general i els comunistes en particular, partien d’un grau important d’articulació i organització, així com d’un prestigi i reconeixement per part de sectors molt importants del poble de Catalunya. També el moment històric presentava davant el canvi, una hegemonia de valors progressistes i democràtics i una majoria social de l’esquerra, així com una important presència institucional. Però la renúncia per part de les forces polítiques a realitzar la ruptura i l’acceptació de la reforma va comportar la pèrdua de la tradició unitària del poble de Catalunya i va permetre a la burgesia catalana recuperar l’hegemonia trencant la coordinació existent entre les diferents forces socials. La mobilització fou substituïda paulatinament per processos únicament electorals i institucionals.
El Comitè Central del PCC, reunit aquest dissabte 17 de setembre en una llarga sessió a Sants, ha debatut en profunditat aspectes importants de la mobilització social per a la propera tardor i el seu posicionament davant les properes Eleccions Generals. Sense cap vot contrari, la direcció del PCC ha aprovat el document presentat pel secretari general, Joan Josep Nuet, que considera que l'actual situació de crisi econòmica i d'atac a la classe treballadora requereix de la mobilització social unitaria i de la Unitat de totes les forces d'esquerra per damunt dels interessos partidistes.
