L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya camina cap al seu 13è Congrés. Aquest número extraordinari de l'Avant recull els documents per al debat. Més informació »
A l’informe del darrer CC, el del 18 de gener vam afirmar que les Eleccions Europees son l'inici d'un cicle electoral que ha de concretar una part molt important de la politització de la mobilització dels darrers 6 anys i que cal derrotar majories de dretes ja que tenen gran capacitat deconstituent.
El dijous 23 de gener es va celebrar la primera reunió de la comissió de redacció del document polític de XIII Congrès del PCC, que se celebrarà el 14 de juny de 2014 i que discutirà l'aportació política que farem en el pas a un nou partit que sorgeixi del procès d'unitat dels comunistes. Més informació »
El Comitè Central del PCC, reunit aquest dissabte 17 de setembre en una llarga sessió a Sants, ha debatut en profunditat aspectes importants de la mobilització social per a la propera tardor i el seu posicionament davant les properes Eleccions Generals. Sense cap vot contrari, la direcció del PCC ha aprovat el document presentat pel secretari general, Joan Josep Nuet, que considera que l'actual situació de crisi econòmica i d'atac a la classe treballadora requereix de la mobilització social unitaria i de la Unitat de totes les forces d'esquerra per damunt dels interessos partidistes. El PCC es reafirma doncs en la seva línia estratègica del Front d'Esquerres que considera "va més enllá de la coalició ICV-EUiA", i vol reforçar el treball de l'organització en els moviments i organitzacions socials i en el Moviment 15-M. El PCC opina que la reedició de la coalició a Catalunya és una prioritat, al mateix temps que la relació federal amb IU a nivell estatal i els acords amb forces de l'ecologisme polític i social, el nacionalisme d'esquerres, els sindicalistes i el mon de la cultura. Així doncs, el PCC vol conectar amb l'amplia demanda popular d'unitat de les esquerres a l'hora que reforçar l'espai polític i social de la tranformació i enfortint aquesta base de forma amplia i unitaria construir majories que puguin frenar i derrotar les polítiques neoliberals.
"El PCC aposta per afrontar el procés de les pròximes Eleccions Generals del proper 20 de novembre sumant els efectius que ja van concórrer en 2004 i 2008 a la Coalició ICV-EUiA-IU i que posteriorment el 2008 van conformar Grup Parlamentari conjunt al Congrés amb ERC. La fórmula concreta que fins ara s'ha donat ha estat l'aposta per una gran coalició liderada a Catalunya per ICV-EUiA i a l'Estat per IU que sumi l'espai polític i social de l'ecologisme, l'experiència dels sindicalistes de classe, a persones de la cultura popular i progressista i dels moviments i partits alternatius al neoliberalisme i les seves polítiques".
Més drets nacionals i més drets socials ha estat la reivindicació d'EUiA i Alternativa Jove-Joves d'EUiA en la manifestació de la Diada nacional d'enguany, que ha tingut lloc aquesta tarda al centre de Barcelona. La delegació de la formació ha estat encapçalada per la portaveu i diputada, Mercè Civit, i l'ex senador i Secretari General del PCC, Joan Josep Nuet.
La manifestació ha recorregut la Ronda de Sant Pere fins arribar a l'Arc de Triomf i entre els dirigents de la formació, destacar la participació de la portaveu i diputada, Mercè Civit, l'ex senador Joan Josep Nuet, la responsable de Solidaritat, Pau i Moviments Alternatius, Àngels Tomás, el responsable d'Organització Territorial, Toni Salado, la responsable d'Organització de Barcelona, Teresa Ortega, i varis consellers de Districte, com David Companyon de Gràcia o Carme Méndez, de l'Eixample, tots ells a la fotografia.
La portaveu de la formació, Mercè Civit, ha declarat que per EUiA la Diada és una jornada reivindicativa i que aquest any, a més de denunciar les retallades impulsades pel Govern de CiU i defensar les conquestes socials que estan en perill, la formació també reclama un referèndum pel canvi polític de fons que significa la reforma de la Constitució per fixar el límit del dèficit públic. Així mateix, Civit ha lloat el model d'immersió lingüística perquè "ha permès que el català sigui un element de cohesió social, de convivència i d'unitat de les classes populars."
Extracte del document elaborat pel Comitè de Moviment Obrer del Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Anàlisi de les característiquesde la classe obrera a Catalunya.
Hi ha tres elements a subratllar que hauríem de treballar immediatament. En primer lloc, les condicions materials i culturals de la classe obrera. En segon terme, veure que hi ha uns sectors de la classe obrera on no hi ha presència de les organitzacions polítiques i sindicals, bàsicament del sector terciari; per tant, hem de trobar la forma de tenir-hi presència, com a mínim, CCOO, EUiA i el Partit.
En tercer lloc, segons les enquestes, una part de la classe obrera no se sent classe. Això depèn fonamentalment de la presència orgànica del Partit i del nivell d’hegemonia dels valors i propostes d’esquerres en el seu si, de clarificació del projecte i del projecte nacional en un procés de mobilització. Proposta sindical de classe de defensa de la culturadel treball i l’estat social.
Autonomia del sindicat
El sindicat és una organització que decideix en funció dels interessos que representa. No és subaltern ni se subordina a cap decisió orgànica de ningú, però el sindicat, com a organització de treballadors i treballadores associats en funció de determinats interessos, que són els de la classe obrera [...], no és una organització políticament neutra, sinó que és una organització que està en l’àmbit de les esquerres i, per tant, el tracte i la relació entre el sindicat i les forces polítiques tampoc poden ser neutres ni indiferents. El sindicat, des d’una posició activa i no subordinada, ha de treballar perquè els governs progressistes facin polítiques d’esquerres, d’acord amb els interessos de les seves bases socials, conservant l’autonomia [...].
Sindicat de classe i nacional
El sindicat, a casa nostra, segueix sent de classe i nacional: el desenvolupament de les forces productives i els canvis al si de la classe obrera tenen característiques pròpies, encara, al segle xxi. El sindicalisme a Catalunya segueix desenvolupant-se amb característiques pròpies, fruit de les contradiccions entre el capital financer i el capital industrial, la penetració de multinacionals europees, la maduració de sectors industrials i l’aparició de nous sectors emergents [...].
El marc de l’actual CES és gairebé unitari [...], però la seva política, a la pràctica, està subordinada a la Comissió Europea. Cal aprofitar la pròpia consigna del seu darrer congrés, “a l’ofensiva”, per posar-ho en pràctica. [...] Cal un replantejament molt seriós en l’activitat del sindicalisme europeu, per dur-lo a posicions d’una superior confrontació amb el model neoliberal, [...] i portar-lo a un model d’Europa social, pel qual els comunistes sempre hem lluitat. Hem de treballar amb tots aquells fòrums sindicals que es plantegin aquest objectiu de canvi dels contiguts antisocials del model d’Unió Europea neoliberal, per tenir un instrument sindical europeu, la CES, amb plantejaments renovats confrontatius amb les polítiques neoliberals.
El mateix podem dir del sindicalisme internacional: nosaltres estem per la unitat, sense exclusions, de totes les tradicions sindicals del moviment obrer. Una unitat que s’ha de construir amb tothom i contra les polítiques neoliberals [...]. Tot allò que pugui encaminar-se a la unitat mundial dels treballadors, dins la nostra modèstia, cal que ho impulsem. És a dir, des de coordinacions al si de les empreses multinacionals, campanyes internacionals per la defensa dels drets humans laborals[...].
Flexibilitat organitzativa
[...] La nova característica organitzativa de la classe passa per la flexibilitat organitzativa, la permeabilitat, sobretot després del trencament del model fordista a la indústria (als serveis públics serà diferent), i veure on és el vincle material d’unió en els diferents sectors productius. Cada espai s’ha d’autoorganitzar en funció de les seves necessitats, tenint en compte quina és l’estructura patronal.
Organització proletària
[...] La cultura obrera no és delegativa, sinó participativa i executora de polítiques; no fa una contradicció entre democràcia i eficàcia, entesa la primera com un espai de construcció d’alternatives i no com una empobrida repetició de mecanismes de democràcia burgesa. Això ens ha de fer incorporar el treball en xarxa arreu dels sectors, assumpte primordial en temes com l’organització del treball, el modes de producció i les condicions sociolaborals que se’n deriven. La incorporació del conjunt de la classe, avui dividida entre fixos i precaris, entre nascuts al país i immigrants, entre joves i veterans, entre dones i homes [...]
EUiA
És necessari que els treballadors i treballadores portin les seves preocupacions més immediates en temes de gestió política a la mediació de la qual ens hem dotat, entesa com a moviment sociopolític, i que aquesta respongui als seus interessos. És molt convenient que els programes electorals d’EUiA siguin coneguts, discutits i elaborats per la majoria de treballadors i treballadores, buscant àmbits de participació democràtica i plural, on tothom escolti tothom.
És per aquesta raó molt important que cal que, en aquesta etapa, funcionin les assemblees sectorials d’EUiA, que hi participi el màxim de gent, que vagin creixent més, que es facin més fortes, així com que els treballadors i treballadores puguin participar a les assemblees locals. Solidaritat
[...] És moment de repensar tots els temes referents a la solidaritat internacionalista, de les interrelacions que hem de refer i construir; es l’hora del nou internacionalisme, basat en la col·laboració i la cooperació pel benefici mutu. És important que la classe obrera tingui els seus propis instruments per fer solidaritat, des de les empreses i centres de treball [...], per tal que la solidaritat sigui una eina de lluita ideològica i participativa. Aquests instruments poden ser un bon lloc de fòrums de coneixement i explicació de la situació internacional. [...] Cal fer arribar, directament i sense intermediacions, la veu dels protagonistes de la lluita contra les polítiques neoliberals. [...] Relació del moviment obrer a Europa
Fins ara hi ha hagut una certa coordinació a Europa entre els partits comunistes, amb algunes dificultats pròpies de les experiències diverses, per afrontar la presència organitzada al moviment obrer i al moviment sindical.
[...] Tampoc els sindicats, malgrat l’existència de la CES, estan fent la feina que correspon. Més pendents de les superestructures, obliden fàcilment les aplicacions concretes de les polítiques de la Comissió Europea, les directives com la Bolkestein segueixen penjant damunt dels treballadors i, avui, l’amenaça del Llibre Verd que parla d’aquest nou concepte anomenat flexiseguretat, que persegueix anular els avenços en dret laboral col·lectiu i individualitzar les relacions laborals, tallant de socarrel l’eficàcia dels convenis [...] sense que encara s’hagi reaccionat davant d’aquesta nova agressió.
Cal establir formes de coordinació que permetin la mobilització per a problemes concrets i globals. Això passa per potenciar les xarxes que s’estan estructurant, al Grup Parlamentari Europeu GUE, al Partit de l’Esquerra Europea, i passa també per les xarxes sindicals (comitès d’empresa europeus, xarxes de sindicats d’una mateixa empresa, etc. [...]
Organitzar la presència de Partit
És necessari estendre la presència del Partit al si de la classe obrera. Cal organitzar la mobilització pels problemes dels treballadors en termes d’alternativa i impulsar la lluita de la classe obrera per l’hegemonia; aquest és el paper en què el PCC ha d’ajudar.
El Partit ha de fer conèixer la seva política a la classe obrera, escoltar les crítiques, situar les correccions necessàries i fondre’s amb la classe. El Partit ha d’ajudar la classe obrera a organitzar-se com a classe alternativa, a constituir-se com a tal. Ajudar que faci propostes alternatives en el terreny de la producció i el seu cicle, i també en el mode de vida. Hem de fer que la classe obrera se senti propietària i productora, defugint el terme consumidors, pel desclassament que produeix, des del punt de vista ideològic.
El Partit ha de participar al debat d’idees que es dóna al si de la classe obrera, amb la finalitat de mostrar i convèncer que cal lluitar tots plegats per l’hegemonia del pensament del nostre poble.
[...] Hem de consolidar el Partit a la classe obrera com un partit orgànic d’aquesta, fer que les organitzacions siguin per unitats productives, arribar a tots els seus sectors, no només els industrials, sinó també als sectors anomenats terciaris, deixant de banda les coordinacions de l’acció sindical, de les quals ja s’estructuren comissions des de el Comitè de Moviment Obrer. La raó de ser del Comitè de Moviment Obrer és estructurar orgànicament el treball dels i les comunistes vinculats als sectors de la producció i dels serveis, estructurar-los per la seva activitat i construir el Partit per a la classe obrera de Catalunya.
Aquesta es la raó de la nostra existència: lluitar per l’emancipació plena de la classe obrera i per la nova societat socialista de futur.
Una pregunta simple? En temps de revisió i renovació de compromisos, alguns membres del Partit dels i les Comunistes de Catalunya responen tres preguntes: 1. Per què milites al PCC? 2. Com exerceixes de comunista en els teus àmbits d’actuació? 3. Per què és important llegir l’Avant?
1986. CJC i Moviment de Brigadistes
1. Vaig conèixer la CJC per casualitat, a través de les brigades, i m’hi vaig anar implicant a mesura que coneixia el projecte i les persones que el tiren endavant, per a mi una cosa és indeslligable de l’altra. Sempre he tingut inquietud per transformar el món, i estic convençuda que el PCC i la Joventut Comunista són útils i pertinents per aconseguir-ho. A nivell personal, com a militant, formar part d’aquest projecte i d’aquesta organització em permet participar d’un projecte de transformació global i revolucionària de la societat, davant la parcialitat d’altres projectes.
2. En primer lloc, la meva participació en aquests àmbits està condicionada per l’enriquiment que proporciona el fet de tenir un marc on debatre i discutir les actuacions amb companys i companyes que també són del partit o de la Joventut. Tot i això, el paper dels comunistes en cada moment i cada lloc és diferent. En aquests moments, com tots coneixem, la joventut catalana està molt desmobilitzada i despolititzada. Per tant, com a jove el que toca en molts casos és impulsar aquesta mobilització. És per aquest motiu que el col·lectiu de solidaritat ha participat i participa molt activament en la Comissió de l’Homenatge al Che, o formant noves brigades de solidaritat. En el cas d’Alternativa Jove també cal impulsar la creació grups de joves allà on no n’hi ha, i participar activament on sí que existeixen.
Com a estudiant d’Humanitats a la UPF, en aquests moments la meva participació va molt dirigida a fomentar el pensament crític en els meus estudis, i estem implicats, a l’AEP, a Universitat en Marxa, en la creació de marcs organitzatius propis dels estudiants d'Humanitats. Per últim, com a dona, el que em toca, com a les meves companyes, és lluitar contra la discriminació, contra el masclisme, en tots aquells àmbits on estic present.
3. Per dos motius fonamentals. El primer és que així estic al dia d’allò que fa la meva organització, de tots aquells àmbits on companys i companyes del partit hi participen. I segon, i potser més important, l’Avant constitueix una eina de foment del debat i la discussió, i també de reflexió. Per tant, és una manera més de formar-se. Tenint una eina així al nostre abast, la pregunta potser hauria de ser: i per què no?
Una pregunta simple? En temps de revisió i renovació de compromisos, alguns membres del Partit dels i les Comunistes de Catalunya responen tres preguntes: 1. Per què milites al PCC? 2. Com exerceixes de comunista en els teus àmbits d’actuació? 3. Per què és important llegir l’Avant?
1966. Treballador de SEAT. Membre del Comisió Executiva de la Federació Minero-metal.lúrgica de CCOO de Catalunya; secretari de Poíitica Social; membre de la Comissió Executiva de la CONC, del CN d’EUiA (responsable de sectors productius). Secretari general de CCOO de SEAT Martorell fins al 2002, i membre del Comitè Central del PCC.
1. Ja als tres anys vaig veure com s’emportaven el meu pare a la presó. Amb nou, El Socorro Popular Francés portava de viatge per França als fills dels represaliats pel franquisme.. Això m’acompanya sempre. El meu inici de militància va ser la JCC, però, amb la ruptura, vaig participar en la reconstrucció dels CJC. La tradició comunista venia de família; el meu pare era responsable del PSUC del Baix Llobregat. Els meus germans també estaven ficats a la lluita antifranquista. A les CJC vaig militar a les àrees d’Estudiants i Solidaritat. Vaig ser el coordinador general de la Coordinadora d’Estudiants de l’Ensenyament Mitjà. Als 15 anys ja era membre del CC del CJC. A més de les grans mobilitzacions i lluites estudiantils, a les CJC vam rebre una formació política i ideològica molt potent: materialisme, econòmica, clàssics del marxisme...
2. La meva experiència em diu que sempre s’ha de ser natural, compartir en tots els àmbits els problemes col·lectius. S’ha de potenciar les persones que millor representin els valors progressistes i honestos, sumant-los d’allò concret a allò general. Els comunistes hem d’influir i incidir en als conceptes de més participació, més igualtat, més drets, més justícia...
3. Nosaltres, els marxistes, ens hem orientat cap a la cultura elevant el coneixement. Ja que no existeixen grans mitjans independents, l’Avant serveix per tenir elements d’informació, formació i organització, no dirigit per l’oligarquia. La seva lectura ens serveix per adquirir valors diferents als que ens fica la burgesia.
Una pregunta simple? En temps de revisió i renovació de compromisos, alguns membres del Partit dels i les Comunistes de Catalunya responen tres preguntes: 1. Per què milites al PCC? 2. Com exerceixes de comunista en els teus àmbits d’actuació? 3. Per què és important llegir l’Avant?
1962. Comitè de Relacions Unitàries d’EUiA, coordinadora d’EUiA de Barcelona i delegada de Salut Pública per l’Ajuntament
1. Vaig començar a militar a les JCC. El procés de divisió i descomposició de les Joventuts era previ al del cinquè congrés del PSUC. Vaig participar a les CJC des del seu naixement i el 1990 vaig ser elegida membre del CC del PCC. Després d’un període de poca activitat política, vaig reincorporar-me amb força a EUiA. Durant la transició, les organitzacions socials i polítiques eren un element organitzador, i vaig decidir militar a les JCC, l’eina més útil. També va influir el condicionant familiar. En aquesta situació, sents la necessitat de mullar-te més.
2. Comportant-me com a tal sempre, discutint a la feina, amb els amics, creant opinió... Ara que represento una institució, és una altra situació, però intento fer-ho de la mateixa manera, com sóc, una persona normal i corrent que ha viscut i treballat en precari. No com altres polítics professionals, allunyats del carrer. Especialment, dono la visió que els polítics som gent com tothom.
3. L’Avant té dues grans funcions, una d’externa i una d’interna. La interna, que podríem anomenar vertical, consisteix en que tots i totes estiguem informats, tant el que fem com el perquè i la seva realització. En l’aspecte horitzontal, serveix per compartir en tots els espais. La funció externa és mostrar la vida del partit.
Una pregunta simple? En temps de revisió i renovació de compromisos, alguns membres del Partit dels i les Comunistes de Catalunya responen tres preguntes: 1. Per què milites al PCC? 2. Com exerceixes de comunista en els teus àmbits d’actuació? 3. Per què és important llegir l’Avant?
1972. Treballa a ADIGSA i milita a Moviment Popular i la Comissió de la Festa Avant.
1. Segurament, si mires tot el que t’envolta de manera racional, has de veure per força les desigualtats, les injustícies i els conflictes. Per força, també, t’hi impliques i intentes fer el que està a les teves mans per transformar-ho. I una de les maneres és unir esforços, idees, organitzar-te i actuar.
2. La millor manera de fer de comunista és qüestionar-te sempre el perquè de tot plegat, opinar, intervenir i actuar... Tant al barri com a la feina, no podem conformar-nos amb el que tenim o el que veiem, no podem obviar el que hi passa, ens hem d’organitzar i intentar aportar tot el coneixement que suposa tenir una organització al darrere.
3. Per estar informada, per estar al corrent d’alguns debats, per conèixer altres opinions... Per estar al dia si no tens altres espais de debat.
Una pregunta simple? En temps de revisió i renovació de compromisos, alguns membres del Partit dels i les Comunistes de Catalunya responen tres preguntes: 1. Per què milites al PCC? 2. Com exerceixes de comunista en els teus àmbits d’actuació? 3. Per què és important llegir l’Avant?
1932. EUiA, CCOO, Casal de Pensionistes.
Yo formaba parte del PSUC cuando vino el eurocomunismo exportado de Italia, con Santiago Carrillo. Cuando expulsaron a varios camaradas, el PSUC dejó de ser lo que era, y yo estuve en el PCC desde el inicio. De todos modos, me sigo considerando del PSUC. Fui hijo de mineros y me crié en un ambiente de izquierdas. Poco a poco te vas dando cuenta de que, como trabajador, tienes que ser de izquierdas.
No negando lo que soy. En mi barrio saben lo que soy. Explico mi manera de ver la vida. No he negado nunca que soy comunista. De hecho, me costó el despido de Roca cuando varios compañeros y yo empezamos a organizar CCOO.
El Avant es la guía del Partido. Pero creo que, como tal, ha de entenderlo mucha gente. Actualmente mucha gente no la entiende debido a que el Avant sale en catalán. En el Llobregat, que es lo que yo conozco, sé que mucha gente ya dejado de comprar el Avant por razones de lengua.
Som conscients d’estar vivint uns moments transcendents pel que fa al cicle polític que s’ha iniciat aquests mesos. A l’horitzó, congressos i assemblees determinants, pròpies i en tot el nostre entorn: IU, CCOO, PCE, ICV, EUiA… I, naturalment, PCC.
Les coses han canviat molt, i no sempre a millor, els últims temps. Les eleccions generals han suposat una severa derrota amb repercussions preocupants. Potser té raó el meu amic cubà quan diu: “Lo bueno que tiene la cosa es lo mala que está la cosa”. Necessàriament hauríem de començar a recuperar terreny, ni que fos per lleis físiques del pèndol. Però ens cal ser més lúcids que mai i fer l’anàlisi encertada, perquè no ens podem permetre ni un sol pam enrere. Ja sabem, des de Lenin, els lligams que hi ha entre una teoria i una pràctica revolucionàries. I ara, companyes i companys, és urgent veure-hi clar!
Trobarem el temps imprescindible per debatre els materials i les propostes polítiques que es van anunciant. M’agradaria molt, però, abans d’entrar en el fons, tractar seriosament les formes, perquè en política, també, les maneres són molt importants per als resultats. El mètode, l’estil, la personalitat esdevenen sovint substància i determinant.
Succintament i pensant ja en el nou model d’organització que ens disposem a construir: qui?, què?, com?, quan ? El qui és elemental: tots i totes, els companys que estem en la lluita sociopolítica dins i amb el partit. I millor si recuperem tants camarades que hi han estat molt significativament; i òptim si som capaços d’incorporar-ne de nous. No va d’una o altra generació. Va de totes i de tots. Què? Materials i propostes, en cascada o gota a gota, que ja han començat a veure la llum. Documents diversos d’autors diversos, amb propostes diverses i que ens ocuparan abastament el futur i que ara us proposo, per un moment, ajornar.
Com? Aquí m’aturo. Cal recuperar una de les clàssiques consignes revolucionàries, la fraternitat. Avui, dies difícils, és imprescindible reforçar la solidaritat, els lligams, el ànims, les il·lusions col·lectives, les esperances de tots i totes, i l’estima personal. Importa més que mai la correcció i el respecte per a tots i cadascun dels i les camarades. Cal identificar-nos com a companys i companyes de periple vital, lluitant plegats per un món on pagui la pena viure i gaudir.
Les nostres consignes passen per la constància, la perseverança, la tossudesa, la intel·ligència?, amb el nostre llenguatge entenedor, amb una toc d’insolència benevolent i una gran dosi d’humor. I, per fer-ho, ens cal la proposta ambiciosa i en veu alta d’allò que ens és més preuat, el canvi i la transformació social, la revolució en el major rigor semàntic i històric. No ens hem entregat, generosos, a una lluita de demostrada duresa, amb l’objectiu de fer maquillatge social, ni per exculpar males consciències. Estem en la militància per decisió i convicció de la necessitat d’un nou ordre, d’una nova societat, justa, més humana, més feliç, on una persona no pugui ser explotada per una altra. Reivindiquem, doncs, el somni, l’esperança, el futur, la utopia. I ho fem convençuts que la batalla comença en la lluita més immediata, propera, allò més local, allò més tòpic, la topia.
Quan? M’estic referint al nostre futur congrés partidari, tan endarrerit com imprescindible. Tot apunta que serà convocat cap al final del rosari de macroencontres previstos. Vull manifestar que jo era dels qui, tot i assumint més riscos, plantejava la trobada a curt termini per tal, justament, d’influir activament i col·lectiva en el seu desenvolupament. Les anàlisis posteriors guanyen seguretat, però ja no permeten corregir errors ni horrors.
Així doncs, i amb tal densitat de calendaris, cal posar-nos les piles. Molta prudència, màxima obertura de boques i d’orelles, extrema sensibilitat personal i afectiva, i sostingut ritme de treball en el temps.
Amb aquesta contundència intervenia en el darrer Comitè Central del Partit dels i les Comunistes de Catalunya el secretari General, Marià Pere. D’aquesta manera tornava a situar sobre la taula una idea que ha estat recurrent en els debats del partit dels darrers anys
En efecte, no és el primer cop que s’afirma que una de les causes de la crisi del moviment comunista internacional la podem individuar en la tendència a voler elevar a la categoria de principi solucions i anàlisis de caràcter històric i concret. Per aquesta raó, part de la necessària renovació que està experimentant el PCC consisteix precisament en el retorn a les arrels del pensament comunista, per extreure’n aquells elements metodològics que ens permetin analitzar la nova realitat, i intervenir-hi per transformar-la.
Es tracta, per tant, d’analitzar la darrera revolució científico-tecnològica i les transformacions que aquesta ha introduït en l’estructura productiva. Conseqüentment, també de caracteritzar les classes en lluita i la forma en què una d’elles es beneficia del treball de la resta. Es tracta de tot això i no pas de traslladar mecànicament la crítica al capitalisme decimonònic i la concepció d’una classe obrera encara incipient.
Aquest exercici d’actualització exigeix rigor i absència de prejudicis davant de les conclusions que se’n pugui extreure. Possiblement, serà necessari remoure algunes idees preconcebudes sobre què vol dir ser comunistes. Però, al mateix temps, aquesta és l’única forma de reivindicar el caràcter científic de la metodologia marxiana i de posar les seves potencialitats al servei de la millora de les condicions de vida de la majoria de la població i no dels essencialismes grupusculars.
Debats cap al proper congrés
Amb aquesta actitud és com s’hauria d’encarar el període precongressual que el PCC acaba d’iniciar. Els debats plantejats són nombrosos i molt ambiciosos i, per tant, exigeixen una preparació i una organització que n’estiguin a l’altura.
En primer lloc, s’haurà de fer front a la caracterització de l’oligarquia financera internacional, com a classe que lidera la globalització del capitalisme i que té interessos enfrontats a la resta de la població mundial. Cal identificar aquesta classe, estudiar les formes -legals i il·legals- amb què acumula la seva riquesa, quina és la seva ideologia i quins mecanismes de control i de persuasió li permeten mantenir el seu poder.
Aquesta anàlisi porta associada la de la resta de classes socials. Quina és la composició de la classe treballadora en cada àmbit (mundial, regional, estatal i nacional)? Hi ha algun sector d’aquesta classe treballadora que pugui jugar un paper determinant en una perspectiva revolucionària? Amb quines altres classes hi ha interessos comuns front l’oligarquia financera? I, en funció d’aquests, quin és el programa unitari que els podria representar? Com dèiem, preguntes ambicioses que necessiten d’una bona formació i de la col·laboració d’experts en la matèria.
En segon lloc, s’imposa la necessitat de desgranar les característiques de la crisi econòmica actual, per comprendre’n l’abast i els riscos. Es tracta d’una situació en què les contradiccions del capitalisme planetari poden fer-se prou explícites per poder plantejar una crítica sistèmica oberta. Per començar, però, cal establir vincles comprensibles entre aquesta crisi i els perjudicis materials i quotidians que se’n derivin, per als treballadors i les treballadores.
En tercer lloc, cal definir quina és la concreció d’aquests fenòmens globals, a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa. Quin és el paper que hi juga cada classe social i, en funció d’això, mantenir, redefinir o modular els plantejaments tàctics. En aquest sentit, encara és molta la feina pendent perquè les capes populars adquireixin la capacitat de mobilització propositiva que s’ha trobat a faltar durant el darrer període.
En quart lloc, al costat de la teoria revolucionària, cal actualitzar també la praxi. El partit ja ha posat en marxa la seva renovació organitzativa, amb l’objectiu d’estructurar-se en funció de l’activitat humana i de recuperar l’organicitat entre la classe treballadora. Aquesta transformació necessita encara un aprofundiment en relació als mètodes de treball que millor s’adaptin a les formes de relació de la societat catalana d’inicis de segle xxi. També s’ha d’aprofundir en la dialèctica entre el caràcter col·lectiu i l’aportació individual en la militància.
Finalment, és necessari un important esforç de concreció en relació a la intervenció política i social. Ja no n’hi ha prou de repetir quins han de ser els principals àmbits d’actuació del partit per organitzar i mobilitzar les masses. Ara toca discutir amb quins instruments fer-ho i de quina manera es poden impulsar. Per a aquest debat caldrà comptar, de forma ineludible, amb les forces vives progressistes de la societat civil catalana.
A l’informe del darrer CC, el del 18 de gener vam afirmar que les Eleccions Europees son l'inici d'un cicle electoral que ha de concretar una part molt important de la politització de la mobilització dels darrers 6 anys i que cal derrotar majories de dretes ja que tenen gran capacitat deconstituent.
Comunistes del PSUCviu, del PCC, així com comunistes sense carnet de Sant Andreu, ens vam reunir el passat dissabte dia 25 de gener. Més informació »
El Comitè Central del PCC, reunit aquest dissabte 17 de setembre en una llarga sessió a Sants, ha debatut en profunditat aspectes importants de la mobilització social per a la propera tardor i el seu posicionament davant les properes Eleccions Generals. Sense cap vot contrari, la direcció del PCC ha aprovat el document presentat pel secretari general, Joan Josep Nuet, que considera que l'actual situació de crisi econòmica i d'atac a la classe treballadora requereix de la mobilització social unitaria i de la Unitat de totes les forces d'esquerra per damunt dels interessos partidistes.
Més drets nacionals i més drets socials ha estat la reivindicació d'EUiA i Alternativa Jove-Joves d'EUiA en la manifestació de la Diada nacional d'enguany, que ha tingut lloc aquesta tarda al centre de Barcelona. La delegació de la formació ha estat encapçalada per la portaveu i diputada, Mercè Civit, i l'ex senador i Secretari General del PCC, Joan Josep Nuet.
Una pregunta simple? En temps de revisió i renovació de compromisos, alguns membres del Partit dels i les Comunistes de Catalunya responen tres preguntes: 1. Per què milites al PCC? 2. Com exerceixes de comunista en els teus àmbits d’actuació? 3. Per què és important llegir l’Avant?
Una pregunta simple? En temps de revisió i renovació de compromisos, alguns membres del Partit dels i les Comunistes de Catalunya responen tres preguntes: 1. Per què milites al PCC? 2. Com exerceixes de comunista en els teus àmbits d’actuació? 3. Per què és important llegir l’Avant?
Una pregunta simple? En temps de revisió i renovació de compromisos, alguns membres del Partit dels i les Comunistes de Catalunya responen tres preguntes: 1. Per què milites al PCC? 2. Com exerceixes de comunista en els teus àmbits d’actuació? 3. Per què és important llegir l’Avant?
Una pregunta simple? En temps de revisió i renovació de compromisos, alguns membres del Partit dels i les Comunistes de Catalunya responen tres preguntes: 1. Per què milites al PCC? 2. Com exerceixes de comunista en els teus àmbits d’actuació? 3. Per què és important llegir l’Avant?
Una pregunta simple? En temps de revisió i renovació de compromisos, alguns membres del Partit dels i les Comunistes de Catalunya responen tres preguntes: 1. Per què milites al PCC? 2. Com exerceixes de comunista en els teus àmbits d’actuació? 3. Per què és important llegir l’Avant?
(Crida a la militància)
Amb aquesta contundència intervenia en el darrer Comitè Central del Partit dels i les Comunistes de Catalunya el secretari General, Marià Pere. D’aquesta manera tornava a situar sobre la taula una idea que ha estat recurrent en els debats del partit dels darrers anys