A l’informe del darrer CC, el del 18 de gener vam afirmar que les Eleccions Europees son l'inici d'un cicle electoral que ha de concretar una part molt important de la politització de la mobilització dels darrers 6 anys i que cal derrotar majories de dretes ja que tenen gran capacitat deconstituent.
Que l’actual politització es desenvolupa en un nou context marcat per la crisi, on apareixen nous protagonistes i noves percepcions de la mateixa, cal doncs que els comunistes siguem especialment sensibles a aquestes circumstàncies i adeqüem el discurs i les propostes concretes a aquest fet
Les Eleccions Europees son les primeres d’un cicle electoral que connectarà les Eleccions Municipals, Catalanes i Generals finalment al novembre del 2015. En aquest cicle realitzarem un veritable balanç de les polítiques de la crisi i les seves conseqüències i serà determinant les majories polítiques que es puguin crear ja que mostrarà si la mobilització aconsegueix imposar una aturada de les retallades i l’austeritat.
El Discurs i el Programa
Cal fer un discurs Constituent sobre Europa i cal reforçar el projecte alternatiu per Europa, una altra Europa dels treballadors, la ciutadania i els pobles, una Europa Social, Sostenible i Democràtica.
Cal tenir en compte les reflexions de les diferents Trobades de PC europeus a les que el PCC assisteix de forma regular (la darrera a Lisboa), el 4t Congrés del Partit de l’Esquerra Europea i les diferents posicions del Grup Parlamentari de l’Esquerra Unitària/Esquerra Verda Nòrdica.
Tendències autoritàries molt greus amenacen la democràcia. Els principals responsables de la conversió del deute privat en deute públic, davant del rebuig de la seva opció política per part dels pobles, tracten d’impedir, a tot preu, qualsevol debat real sobre les alternatives i de silenciar les protestes.
La sobirania popular ha estat violada per la centralització dels poders a instàn-cies tecnocràtiques de les que la "Troika" (FMI, BCE i Comissió Europea) n’ha estat l’executora. Front a les sancions electorals i a les vagues i moviments de masses, els governs es mantenen artificialment a través d’àmplies coalicions d’unió nacional o tècniques per seguir aplicant els memoràndums. Neguen tots els missatges polítics expressats pels seus pobles i causen crisis polítiques de forma permanent.
En tots els països on la contestació és massiva, els moviments socials són reprimits, les llibertats sindicals reduïdes, el pluralisme dels mitjans de comuni-cació refutat i operacions de propaganda apunten a desacreditar les forces de l’esquerra. El rellançament de l’ anticomunisme, particularment visible en l'Est, fonamentat sobre l’amalgama escandalosa d’ equiparar comunisme, feixisme i nazisme, que té com a objectiu desacreditar qualsevol visió alternativa, contribueix a aquesta estratègia perillosa per a la democràcia.
Les institucions europees són antidemocràtiques i allunyades de les exigències de les persones. L' autèntica intervenció ciutadana és simplement insuportable per als líders de la UE com incompatible amb la seva visió de classe del projecte europeu. Els poders son confiscats als ciutadans i als seus representants electes en benefici d’ organismes tecnocràtics, com la Comissió Europea, opacs i "protegits" de cap control ciutadà.
Europa es construeix en contra de tots els pobles del món. En comptes del que podria ser una eina poderosa per al desenvolupament conjunt, la UE pren la iniciativa en els acords de lliure comerç que tracten de dominar les altres regi-ons del món. Davant les migracions econòmiques, de les que n’ és en part responsable, l’opció actual és la de l’ Europa Fortalesa i el Frontex, dels acords de Schengen, que rebutgen les persones migrants, fins i tot deixar-los morir en vaixells de misèria o deixar-los en zones reals de retenció i d’absència de drets. La UE, alineada amb amb l'OTAN no actua per la pau en l’àmbit internacional.
L’austeritat condueix a tots els abusos, i en tots els casos, condueix per si mateixa a la decadència social, la recessió i amenaça de la democràcia. No és una part de la solució. És al cor del problema. Això requereix ruptures que només són possibles amb la condició de canviar a correlació de forces a Europa.
El PCC volem fer un especial esment del creixement de les opcions feixistes, racistes i xenòfobes a reu d’Europa. Aquestes opcions recullen la desesperació de sectors populars afectats per la crisi y la decepció de bona part de la ciutadania cap unes institucions europees burocratitzades i allunyades de les persones. Aquestes opcions no nomes no representen una alternativa, sinó que poden convertir-se en un perill per la democràcia, les forces alternatives, l’esquerra i els comunistes en particular, amb el seu proselitisme favorable a la violència i al reforçament de les accions repressives.
El PEE ha desenvolupat una plataforma programàtica basada en sis eixos bàsics:
1. Resistir l’austeritat. No al pagament del deute il·legítim
2. Recuperar el poder pel poble. Per una Revolució Ciutadana
3. Per l’Europa Social i dels drets
4. Per un comerç just amb el món. Rebutjar el gran mercat transatlàntic
5. Per una Europa de pau
6. Per un nou model de desenvolupament
Les aliances i la suma
Els comunistes del PCC treballem els marcs electorals dins EUiA i IU. Impulsem dins EUiA i IU els acords electorals més amples possibles donada la situació d’agressió profunda als interessos dels treballadors i les classes populars ja descrits anteriorment, així com la involució democràtica que posa també en perill tot tipus de drets i llibertats.
Calen doncs en aquestes eleccions europees que son inici de cicle electoral d’excepcional politització, amplis acords de suma d’opcions polítiques, socials i persones d’esquerres i demòcrates de referència de l’activisme social.
IU i EUiA estan treballant en un acord ampli de Coalició entre diferents forces polítiques, en primer lloc les que formen part de l’Esquerra Plural (IU, ICV, EUiA i CHA) així com d’altres on tenen acords en determinats territoris com Galícia (l’experiència d’AGE i la participació d’Anova Irmandade)
S’han mantingut contactes també amb CUP, EQUO, IA. Es clau el diàleg mantingut a Catalunya i al conjunt de l’estat amb plataformes i persones organitzades i participants de la mobilització social i amb noves referències polítiques sorgides en els darrers temps com PODEMOS o PC.
El sindicalisme de classe, les expressions de les diferents plataformes en defensa del Serveis Públics (Marees) i els drets com l’habitatge, l’avortament o el dret a decidir cal que tinguin clares expressions a les llistes electorals. Cal entendre aquests perfils de forma coordinada en una llista global que es del conjunt de l’Estat.
Cal realitzar propostes que puguin articular el màxim d’aquestes realitats, al voltant d’acords amb col·lectius i persones
Cal entendre i fer entendre la situació d’excepcionalitat política respecte a la situació que ens trobem i per tant cal que les propostes transmetin aquesta sensació.
La llista i les persones
Cal en primer lloc quan concretem propostes del PCC per la llista electoral pensar en el concepte d’equip. Diverses persones del partit s’han d’implicar en aquest projecte que es per 5 anys i que engloba el període preelectoral, la campanya electoral i el futur funcionament del Grup Parlamentari Europeu i el seu paper polític a Europa, Espanya i Catalunya.
En la línia de la construcció del “Nou Espai” que defensa el PCC, de forma conseqüent amb el projecte estratègic del Front d’Esquerres, cal planificar els elements de confluència política i social que aquest requereix i veure les eleccions europees i els seus resultats com una oportunitat per aprofundir aquests objectius i no prendre decisions que, o no avancen en els mateixos o en son contraris.
Defensem doncs obrir les llistes electorals a persones i col·lectius que reforcin la idea de suma multiplicadora de les esquerres i la plena confluència amb moviments socials i noves formacions polítiques emergents, sempre incorporant:
el discurs i programes exposats en el primer punt
sota els paràmetres de consolidació de les aliances existents i la seva ampliació
reforçant el Grup Parlamentari del GUE/NGL
pensant en la constitució d’un equip i el control col·lectiu dels recursos econòmics
El PCC proposem al company Gerardo Pisarello, professor universitari i activista del moviment contra la Constitució Europea com a primer candidat a les Eleccions Europees a Catalunya, per fer una llista cooperativa i oberta que avanci en la nostra aposta pel Nou Espai.
Aquesta aposta del PCC vol esdevenir del mes ample consens dins EUiA amb d'altres partits, sensibilitats i persones, així com comptar amb un suport explícit de la militància d'EUiA en una participació directa de la mateixa.
Resum de l’informe al Comitè Central del 15 de febrer de 2013. Llegeix la versió sencera a:
http://noticies.pcc.cat/2014/02/informe-al-comite-central-del-pcc-de-15.htmlEtiquetes de comentaris: Eleccions europees, Europa, PCC
